Foto: Vicente Zambrano

La ciutat invisible

Barcelona Metròpolis

Són moltes les capes de Barcelona que queden amagades. En aquest número, parlem de la fauna urbana, visibilitzem lluites veïnals com les de l’ateneu de Nou Barris o el pes històric de les dones en aquestes lluites, rescatem arxius i àlbums de fotografies familiars i, fins i tot, descobrim a què fa olor Barcelona.

Foto: Vicente Zambrano

El dret a la ciutat

Barcelona Metròpolis

El dret a la ciutat no es refereix al dret a viure-hi, que òbviament té qualsevol persona, sinó a la capacitat d’accedir als serveis bàsics i a un espai públic compartit que han de tenir els qui ja formen part del teixit urbà.

Photo: Robert Ramos

Què vol dir ser pacifista avui?

Barcelona Metròpolis

La resposta pacifista ha de ser ciutadana però també ha de ser global, i en aquesta exigència el paper de les ciutats serà cada vegada més preponderant, ja que la violència no s’instaurarà únicament entre estats en conflicte, sinó també en el si de les grans conurbacions.

Editorial-1

Una revista que escolta

Barcelona Metròpolis

Barcelona Metròpolis arriba al número 100 després de trenta anys de publicació gairebé ininterrompuda. Al llarg de tres dècades ha tingut la vocació d’explicar la ciutat als barcelonins i al món.

Diaris en diferents versions lingüístiques en un quiosc de premsa.
Foto: Pere Virgili.

Gresol de llengües

Barcelona Metròpolis

Aquest gresol de llengües en què s’ha convertit la gran Babelona, capital d’un país on ja tenim censades més de tres-centes llengües, és un patrimoni de gran valor social i econòmic, però també un bé cultural amb un delicat equilibri ecològic.

Àrea urbana amb reformes pendents d’acabar: el barri de la Marina del Prat Vermell. 
Fotos: Vicente Zambrano

Fer ciutat a partir de la gent

Barcelona Metròpolis

El debat sobre l’espai públic a la ciutat segueix tan viu com sempre, o més. En definitiva, es tracta de trobar solucions col·lectives en què participin mà a mà la ciutadania i l’Administració pública. Fer ciutat a partir de la gent.

Fotos: Vicente Zambrano

Ciutat refugi de la literatura

Barcelona Metròpolis

Barcelona ha apostat durant segles pel sector del llibre i vol continuar apostant per la literatura, ara en qualitat de Ciutat de la Literatura de la Unesco. Amb aquest número ens apropem a totes aquestes realitats que defineixen el que significa la literatura per a Barcelona i intentem abordar les raons per les quals aspira al nomenament de la Unesco.

Centre de Regulació Genòmica

Model de negoci, model de ciutat

Marc Puig i Guàrdia

La confluència de la recerca hospitalària i la universitària s’ha sumat a la creació de nous centres d’investigació que han configurat un nou sector estratègic per a Barcelona, un sector que ha de tenir tard o d’hora un impacte real, tant en l’economia com en la qualitat de vida dels seus habitants.

© Vicente Zambrano

El turisme representa el 15% del PIB de Barcelona. És un sector tan potent que per força determina la vida de la ciutat. I ho fa pel seu caràcter transversal.

© Antonio Lajusticia
9N photo

La ciutat educadora

Marc Puig i Guàrdia

La participació és indispensable per vertebrar la transformació de la ciutat. I en la base de totes les noves formes de participació hi ha la ciutat educadora.

©Albert Armengol
Ateneu de Fabricació de les Corts, primer centre obert en el marc del projecte Fab City barceloní.

La ciutat autosuficient

Marc Puig i Guàrdia

No n’hi ha prou que una ciutat sigui molt autosuficient si no pertany a una xarxa que permeti establir uns protocols universals. Al capdavall, l’autosuficiència connectada ofereix més resistència al col·lapse global.

Editorial 6

Ulls nous sobre Barcelona

Marc Puig i Guàrdia

Sovint tendim a creure que els turistes són formigues gregàries que només volen recórrer els circuits de la Barcelona gòtica o modernista, però la realitat és que n’hi ha molts que tenen prou curiositat per perdre’s per la ciutat, explorant barris excèntrics o racons difícils de trobar a les guies. I troben meravelles que nosaltres ja no sabem valorar.

Campañas promocionales de la ciudad, desde los años ochenta hasta el presente.

Tots som Barcelona

Marc Puig i Guàrdia

L’escriptor nord-americà Raymond Carver té un conte que es titula De què parlem quan parlem de l’amor. En aquest nou número de la revista Barcelona Metròpolis ens fem la mateixa pregunta a la nostra manera: de què parlem quan parlem

Un detall de la manifestació massiva de l’11 de setembre de 2012.

El vent de la història

Marc Puig i Guàrdia

Som a les portes del Tricentenari de l’11 de setembre de 1714, una data assenyalada que va marcar un abans i un després en la història de Barcelona. Des de ‘Barcelona Metròpolis’ abordem també els fets de 1714 amb la mirada posada en el passat, el present i el futur.

Aula d’informàtica de l’Escola Carlit, i una classe a l’Escola Pere Vila.

Amb aquest número de primavera, la revista ‘Barcelona Metròpolis’ arriba al primer any de la nova etapa. Coincidint amb el final de curs escolar, aquesta vegada centrem la mirada en l’educació, i fem balanç d’un dels sectors més actius i estratègics de la ciutat.

Editorial1

Som al llindar d’una nova economia articulada al voltant de la capacitat de connectar persones i construir comunitats, i Barcelona excel·leix en aquest terreny. Avui s’imposa de manera irrevocable un paradigma de productivitat que consisteix a fer aflorar noves complicitats en un món en què la informació i totes les seves mercaderies agregades circulen a una velocitat vertiginosa.

Mercat Santa Caterina

Barcelona, marca catalana

Marc Puig i Guàrdia

Enguany celebrem el vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquella efemèride va impulsar la transformació de la ciutat amb una renovació urbanística i arquitectònica que va anar acompanyada de guanys de valor més intangible.

Barcelona

Una capital en transformació

Marc Puig i Guàrdia

‘Barcelona Metròpolis’ comença una nova època amb el propòsit de mostrar la ciutat tal com és, la capital que empeny i estira, que lidera i acompanya el país, que rep les seves energies però que posa incondicionalment la seva massa crítica al seu servei.

Christian Maury

Sense pretendre-ho, Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats capdavanteres del món pel que fa a l’educació emocional. I dic sense pretendre-ho perquè la ciutat mai no ha fet explícit aquest objectiu, si bé ha donat suport a nombrosos