Una metròpoli més complexa

Il·lustració ©Rebeka Elizegi

Fins ara hem pensat i gestionat la gran metròpoli de Barcelona com una conglomeració urbana que aplega els 36 municipis de l’àrea metropolitana. Però fa temps que la ciutat real ha desbordat aquests límits per configurar una nova entitat econòmica i demogràfica més extensa, la regió metropolitana, que agrupa més d’un centenar de municipis. El que ha passat en les darreres quatre dècades ha estat molt més que un procés de concentració urbana. S’ha produït un canvi de model. En gran part, la regió metropolitana continua sent una gran ciutat de ciutats, amb molts nuclis que responen al model tradicional, però, entremig, el territori s’ha anat transformant. El resultat final és un híbrid entre urbanisme compacte i dispers, difícil de delimitar i d’una gran complexitat.

Això no passa perquè sí. És una dinàmica que s’observa a tot Europa —els paisatges desdibuixats dels quals parla Hans Ibelings—, però també als Estats Units, on ciutat i suburbi s’estan intercanviant els papers, com explica Margaret Crawford i pot veure’s a l’exposició Subúrbia del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Les metròpolis europees s’han estès en forma de grans conglomerats urbans vinculats internament per fortes dinàmiques econòmiques, demogràfiques i urbanístiques. Fins al punt que Europa es defineix avui pel dinamisme i la força tractora dels corredors urbans que la travessen. Aquests conglomerats metropolitans van molt més enllà de la ciutat central al voltant de la qual han crescut.

També a casa nostra hem evolucionat en les dues direccions i ara tenim el millor i el pitjor dels dos models: els problemes de la ciutat compacta (aglomeració, manca d’espai vital, contaminació) i els problemes del suburbi dispers (degradació ambiental, problemes de mobilitat). Des dels anys vuitanta han proliferat clapes de cases adossades i urbanitzacions disperses que plantegen seriosos reptes d’integració en el conjunt. La combinació dels dos models genera problemes de gentrificació, segregació urbana i degradació ambiental. Abordar-los és ara el repte. Per poder gestionar la ciutat dels cinc milions cal tenir un diagnòstic acurat i una idea clara de cap a on es vol anar. És el que pretén el Pla Estratègic Metropolità. A aquesta reflexió hi vol contribuir el dossier que hem preparat. De la governança també se n’haurá de parlar, però més endavant.

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis