Li agradava que el definissin com a periodista. També com a crític teatral. Fa tant de temps que el conec que no recordo com ens vam presentar. Sí que recordo algunes de les moltes responsabilitats que tenia a l’Ajuntament, on va ser delegat dels Serveis de Cultura entre el 1979 i el 1983.
Ens havíem tractat des del 1976 a El Correo Catalán, on, malgrat que sempre anava amb pressa, podíem comentar quelcom del moment i, a vegades, em preguntava pels fills. Amb els anys, m’he adonat que ha estat una persona sensible a l’opacitat del que hi ha darrere una mirada. Un home directe i franc.
En l’article “Els Grecs que van néixer l’any 1979”, dins del llibre Grec 25 anys (1976-2001), Benach escriu: “Organitzar un Grec en menys de cinc setmanes: no crec que a hores d’ara poguéssim trobar en la professió teatral i en l’administració pública gestors disposats a una insensatesa semblant…”. El potent desig d’aportar un fet cultural com el Grec va il·lusionar tot l’equip que el va acompanyar en l’impuls d’un festival que continua fins avui.
La seva aposta per programar La tragedia de Carmen, de Peter Brook, en un magatzem de l’antic Mercat de les Flors va ser un punt d’inflexió per convertir aquest espai en referent de les arts escèniques i la creació contemporània. També va ser comissari o director de les exposicions Catalunya, la fàbrica d’Espanya 1936; Catalunya i ultramar: poder i negocis a les colònies espanyoles (1750-1914), i Barcelona Creació, que es va fer el 1990 a la ciutat de Yokohama. L’Ajuntament volia projectar la transformació que s’havia activat arran dels Jocs Olímpics.
Joan Anton Benach, mort el 10 de febrer passat, va ser el primer director de Barcelona Metròpolis, entre el 1986 i el 2006.
Barcelona Metròpolis Mediterrània (BMM) va ser una proposta del Joan Anton Benach periodista a l’alcalde Maragall, en el marc de les expectatives que generava la convocatòria dels Jocs. Volia una revista de ciutat i no de l’Administració. BMM reflectia transformacions urbanístiques, història, festes populars, empreses i botigues, museus, escriptors, advocats, pedagogues, músics, actrius… Tot el teixit social de la ciutat, recollit en 96 pàgines, en tres números l’any, en català i castellà i amb un resum en anglès. I la seva proposta es va respectar entre el 1986 i el 2006. Posteriorment, ha estat una revista de ciutat, de pensament i debat.
L’any 1986, el despatx de Joan Anton Benach es trobava al Gabinet Tècnic de Programació, a la planta 12 de l’Edifici Novíssim. I, al costat de la biblioteca, es va instal·lar la redacció. Les condicions eren precàries, però la il·lusió tenia forma de coet. En Benach va establir unes tarifes molt ajustades, iguals per a tots els col·laboradors. No era just fer excepcions i així s’argumentava. Malgrat això, tothom hi volia col·laborar, apreciaven en Benach i els agradava la revista. Es feia pesat explicar als col·laboradors que la gestió econòmica era lenta. A vegades s’enfadaven i això amoïnava el director. Sovint explicava al gerent que no podia encarregar articles si feia sis mesos que els col·laboradors no cobraven.
Els Monogràfics de BMM van ser una publicació de l’Administració fomentada per l’alcalde Joan Clos. Hi van col·laborar càrrecs i tècnics de les administracions públiques en títols com “Ciutat del coneixement”, “Pla Estratègic Metropolità de Barcelona”, “Fòrum de les Cultures” o, el darrer número, “Barcelona i els llibres. Els llibres de Barcelona”.
De la plaça de Sant Miquel vam anar al carrer de la Ciutat, uns anys al carrer del Paradís i, quan van enderrocar les últimes plantes de l’Edifici Novíssim, al Departament de Publicacions de la Zona Franca. A ell li va saber greu el tracte rebut.
Un dia en Benach em va preguntar: “Què creus que és millor: ser fidel o ser lleial? Tu on et trobes millor?”. Em va agafar per sorpresa i, mentre jo dubtava, potser sense saber-ho, ell va definir com era: “Jo opto per la lleialtat”. I vaig pensar en el significat de lleialtat: la persistència dels acords amb les persones, d’unes normes de conducta, la coherència de certs valors comuns i un ideal polític moral.
Carme Anfosso, coordinadora de BMM-BM entre el 1986 i el 2011
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis