Barcelona Metropolis

El context territorial i les condicions socials dels entorns dels infants són el primer escenari de les desigualtats. Tres de cada deu infants i adolescents de la ciutat creixen en barris amb un índex de vulnerabilitat urbana molt alt o alt; un de cada deu viu en barris amb un índex mitjà, i sis de cada deu, en barris amb un índex baix o molt baix. Els índexs de vulnerabilitat més alts es concentren en barris dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Tres de cada deu infants i adolescents de la ciutat estan en risc de pobresa i/o exclusió social segons la taxa AROPE, un indicador europeu que, a més del nivell d’ingressos, registra aspectes com la baixa intensitat en el treball de les persones adultes que conviuen amb els infants i les dificultats d’accés a béns materials bàsics. L’evolució de l’indicador és favorable respecte de les dades del 2020-2021, en plena pandèmia. Tot i això, es confirma que els infants i adolescents i les llars amb infants i adolescents tenen més risc de pobresa i/o exclusió que el conjunt de la població o que altres tipus de llar.

Pel que fa a la pobresa monetària, el 28% d’infants i adolescents de Barcelona viuen amb ingressos que se situen per sota del llindar de la pobresa moderada i el 12,9% viuen per sota el llindar de la pobresa severa. Les xifres del període 2021-2022 se situen clarament per sota de les registrades en el pic de la covid. Les taxes de risc de pobresa moderada i severa continuen sent més altes entre els infants i adolescents que entre el total de la població.

Dos de cada deu infants i adolescents de la ciutat viuen en llars que pateixen sobrecàrrega de despeses d’habitatge. La mateixa proporció ha experimentat endarreriments en els pagaments de rendes o quotes, i també és molt semblant el percentatge dels que no poden mantenir el pis a una temperatura adequada. Tots tres problemes tenen tendència a agreujar-se.

Davant el drama dels desnonaments, una família amb infants o adolescents té més de tres vegades més possibilitats d’estar en situació de risc de pèrdua de l’habitatge que una llar sense infants o adolescents. Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sant Martí són els districtes amb més intervencions per evitar la pèrdua de l’habitatge.

Diversos indicadors de privació material i social severa en la infància i l’adolescència han empitjorat durant els últims cinc anys a Barcelona: una quarta part de famílies amb infants no poden marxar una setmana de vacances, una de cada quatre no pot assumir despeses imprevistes a casa i el 22,6% asseguren que passen fred a l’hivern. En canvi, va baixant la proporció de les que no tenen ordinador i/o connexió a internet a casa, necessaris per fer moltes feines escolars.

Als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Ciutat Vella és on hi ha una major proporció de llars en què els adults reconeixen que no poden satisfer les necessitats materials dels menors amb qui conviuen. En llars de renda molt baixa arriben a representar l’11,5%.

Dos de cada deu infants i adolescents d’infantil, primària i secundària de Barcelona reben beca de menjador, amb una tendència a l’alça des del curs 2014-2015. Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc són els districtes que més se’n beneficien.

Les polítiques socials públiques resulten menys eficaces en el grup 0-17 que en els altres grups d’edat: redueixen només 7,8 punts la taxa de pobresa moderada i 8,2 punts la severa. És un fenomen general a tot l’Estat.