Propiciant el diàleg religiós

El Grup de Treball Estable de Religions, iniciativa que té l’origen en el Fòrum de les Cultures de 2004, reuneix dirigents de les cinc tradicions religioses més implantades a Catalunya.

Foto: Arianna Giménez

Stephen Berkowitz, rabí de la comunitat Bet Shalom, explica la tradició jueva del Pesah a Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, durant la trobada commemorativa organitzada en un hotel de Barcelona el 22 d’abril passat.
Foto: Arianna Giménez

El dia de Nadal de 1990, l’aleshores arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va col·locar la primera pedra del Centre Abraham. Faltava poc per als Jocs Olímpics de 1992 i la Vila Olímpica necessitava un espai multireligiós per als milers d’esportistes (de diferents credos) que acolliria la ciutat. Arran d’aquella proposta de centre multireligiós es va veure la necessitat de vertebrar el diàleg interreligiós.

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) neix durant el Parlament de les Religions que es va fer durant el Fòrum de les Cultures de 2004. Joan Hernàndez és el director d’aquest grup, format per líders de l’Església catòlica i de les comunitats protestant, ortodoxa, musulmana i jueva. Sempre que munten un taller, el GTER també convida els mormons, els sikh, els budistes i els bahaistes: “Comptem amb les cinc tradicions religioses amb més història i implantació a Catalunya. Coordinar-les ja costa molt i, si hi incorporéssim altres confessions amb objectius diferents, amb menys implantació, costaria molt més.” El Grup s’amplia mínim dos cops l’any, formant el Consell Intereligiós-GTER, en el qual són convidades totes les religions presents a Barcelona.

Aquesta gran diversitat de comunitats dins de cada religió dificulta, de tant en tant, el diàleg entre elles, del qual Hernàndez mateix assumeix que “és més difícil que l’interreligiós”. El director del GTER matisa que l’important “no és que es barallin, sinó què s’extreu de les disputes,” i recorda que “als anys noranta les relacions eren més dolentes amb alguna demanda judicial entre ells. Ara tot està tranquil.”

Wadud i la seva comunitat sufí només tenen relació propera amb uns altres dos oratoris musulmans de la ciutat, però no ho considera un problema, “perquè tots som germans”. On sí que veu un problema que, segons ell, desestructura la comunitat musulmana a Barcelona és en la influència de l’Aràbia Saudita en algunes comunitats islàmiques: “Aquest país subvenciona els llibres, els oratoris i els viatges dels imams, i paga els pelegrinatges; el seu missatge ha calat aquí. S’ha convertit en l’adoctrinador del món islàmic a Occident i envia a les comunitats gent amb un discurs retrògrad, recalcitrant, reaccionari, radical, extremista…, fatal.”

Per a la directora d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), Mar Griera, el model del GTER és “el dels líders religiosos, amb un paper molt important de l’Església catòlica”. Un altre model és l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), “més de base”, segons la valoració que en fa.

Els fidels tenen altres prioritats

Francesc Torradeflot és el director d’AUDIR, des d’on treballen per la llibertat religiosa de les comunitats i la llibertat de consciència dels ateus i els agnòstics: “Més que diàleg interreligiós, allò que busquem és la interconfessionalitat”, informa. Adverteix que la reducció de les ajudes que l’Administració destina a l’associació posa en perill les activitats preparades. A més, assegura que els fidels tenen altres prioritats: “Els preocupa la pròpia comunitat, la família, la feina… El diàleg és secundari i serveix més per resoldre que per preveure.”

Clausurats els Jocs Olímpics, el Centre Abraham va esdevenir la parròquia del Profeta Abraham, és a dir, l’església catòlica del nou barri de la Vila Olímpica. Al cap d’uns anys es va tornar a posar sobre la taula habilitar un nou espai multireligiós. “Vam fer una enquesta i fins i tot les comunitats més precàries s’hi van mostrar en contra, perquè allò que volien era el seu espai propi –explica Cristina Monteys, directora de l’OAR–. Una demanda comprensible, perquè el centre de culte és alhora la casa de les comunitats.” La idea va quedar aparcada.

Vista des de l’aire, la planta de la parròquia del Profeta Abraham té forma de peix. Recorda el signe que va servir en l’època de les catacumbes perquè els cristians es reconeguessin entre ells sense perill i que uns segles després va esdevenir un símbol ecumènic, d’unió entre totes les branques del cristianisme. Però només del cristianisme.

El Grup s’amplia mínim dos cops l’any, formant el Consell Intereligiós-GTER, en el qual sí són convidades totes les religions presents a Barcelona

Gerardo Santos

Periodista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>