L’atenció als nens i els joves, prioritat del Pla de Salut Mental

Foto: Arianna Giménez

Foto: Arianna Giménez

Barcelona posa èmfasi en l’atenció als nens, els adolescents i els joves al seu Pla de Salut Mental, com a grups de població més vulnerables al patiment i als trastorns psicològics. És l’única ciutat de l’estat i una de les poques d’Europa amb un projecte d’aquesta mena. En el seu primer any de vida s’han posat en marxa més del 80 % de les mesures previstes, centrades especialment en la prevenció i el diagnòstic precoç.

A casa ningú entenia què passava. Sempre havia estat una nena sociable, amb amics, i que treia molt bones notes. I tanmateix un dia va començar a dir que no volia anar a escola. Que no s’agradava. Que no havia passat res però no volia sortir al carrer. Tampoc no volia saber res de les seves amigues. I davant la idea d’anar a classe, vomitava i tremolava i sentia veritable angoixa. Tenia aleshores catorze anys.

Els pares no sabien què fer i, desesperats, van buscar ajuda al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) del barri. “La nena va començar a patir ansietat i molt d’estrès, sense cap desencadenant clar. Sembla que no arribava als estudis com ella volia i es va bloquejar”, recorda Luis Miguel Martín, psicòleg responsable dels CSMIJ de Ciutat Vella i Sant Martí, que la va atendre.

Foto: Arianna Giménez

Una nena espera el seu torn al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de l’Hospital del Mar.
Foto: Arianna Giménez

Segurament, la petita portava molt de temps patint abans que els pares comencessin a sospitar res. És bastant habitual que els nens no diguin que se senten malament. Sovint callen per por, per vergonya, perquè no saben si estan malalts, perquè no entenen què els passa, perquè no tenen llenguatge per expressar-se i somatitzen el seu patiment. “El que vam fer va ser donar-li eines per sortirse’n –afirma Martín–. De la mateixa manera que per córrer una marató cal entrenar-se abans i agafar múscul, per afrontar determinades situacions a la vida has d’entrenar-te cada dia. En conseqüència li vam posar un pla diari, fins i tot amb l’hora a la qual s’havia de llevar, perquè havia capgirat horaris i dormia de dia i estava desperta a la nit, amb petites tasques senzilles i l’obligació d’estudiar les assignatures que li agradaven més. També li vam donar medicació per reduir l’angoixa i els símptomes físics. Ara aquella nena estudia batxillerat i fa poc va venir per fer-nos una entrevista per al projecte de final de grau que prepara sobre salut mental. Està recuperada.”

Com aquesta noia, entre el 10 % i el 20 % dels nens i adolescents pateixen un trastorn mental, segons l’estimació que fa l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En el cas de Barcelona, només el 2014 es van atendre 10.517 menors per patiment psicològic. I aquesta xifra ha anat en augment els darrers anys, com corrobora el fet que, per exemple, el 2016 els CSMIJ de la ciutat van visitar més de 12.300 persones.

Foto: Arianna Giménez

El doctor Luis Miguel Martín, director de la línia de primària i programes especials de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD), atenent un jove usuari del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de l’Hospital del Mar.
Foto: Arianna Giménez

“La meitat de les malalties mentals comencen abans del divuit anys. Moltes tenen una base genètica, que no és determinant per patir una malaltia, tot i que sí que és important perquè la persona la desenvolupi. Els factors ambientals hi influeixen i molt. D’aquí l’enorme importància de la preven ció”, assenyala Víctor Pérez, director del servei de psiquiatria de l’Hospital del Mar i coordinador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) de la xarxa biomèdica CIBER, un consorci format per vint-icinc grups de recerca de vuit comunitats autònomes, que té la seu a l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.

Precisament la prevenció del patiment i dels trastorns mentals en la població infantil i juvenil, i també l’adulta, és el principal objectiu de l’ambiciós Pla de Salut Mental que el consistori barceloní va presentar fa tot just un any. És pioner a Catalunya i a l’estat, i un dels pocs que hi ha a Europa. Estarà vigent durant els propers sis anys i consta de cent onze accions a curt i mitjà termini per millorar el benestar psicològic dels habitants de la ciutat. Només en el primer any de vida, amb un pressupost de més de cinquanta milions d’euros, ja s’han endegat amb èxit el 82 % de les mesures projectades.

“Quan vam entrar a l’Ajuntament, a l’informe que l’Agència de Salut Pública havia elaborat amb diferents indicadors sobre la salut dels barcelonins, vam veure que la salut mental suspenia. El 12 % dels ciutadans té un trastorn de salut mental, des de patiment psicològic fins a trastorn greu. Era una xifra important i calia actuar”, afirma Gemma Tarafa, comissionada de Salut del consistori.

Pla transversal amb mesures socials

Així, doncs, es va constituir una taula de salut mental on hi havia, entre d’altres, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els grups polítics municipals, representants de les entitats socials que treballen en l’àmbit de la salut mental i famílies i persones afectades. Durant set mesos van treballar conjuntament per elaborar la proposta. “Vam considerar que calia una mirada transversal, no tan sols mèdica i sanitària, entenent que determinats factors com ara la pobresa, l’habitatge o l’atur també influeixen en la salut mental de les persones”, destaca Tarafa.

És per això que el pla preveu mesures com ara evitar desnonaments i oferir pisos de lloguer social a famílies en situacions de risc, millorar la inserció laboral de col·lectius amb situacions socioeconòmiques complexes o lluitar contra la pobresa energètica.

Foto: Arianna Giménez

Els nens, els adolescents i els joves són els grups més vulnerables al patiment psicològic.
Foto: Arianna Giménez

I posa especial èmfasi en els nens, adolescents i joves, el grup de població més vulnerable. “Des de fa dos anys tenim dades específiques en l’informe de salut sobre el col·lectiu dels menors i vam observar que s’havia produït un increment de les xifres de patiment psicològic entre el 2012 i el 2016. Això no vol dir que els menors tinguin més trastorns mentals o malalties, sinó que les condicions en què viuen els fan patir més”, reconeix Pilar Solanes, directora del programa de salut de l’Ajuntament. En aquest sentit, l’informe revela que als districtes amb una situació socioeconòmica pitjor els nens tenen un nivell més elevat de patiment que en àrees de la ciutat amb menys pobresa.

Del patiment a la malaltia

Els infants són els més vulnerables emocionalment, perquè, com explica Martín, responsable dels CSMIJ de Ciutat Vella i Sant Martí, els manquen recursos per afrontar i adaptar-se a les situacions difícils que els envolten i tampoc no tenen encara la maduresa psicològica necessària per elaborar les vivències traumàtiques viscudes, com ara els desnonaments dels pares, la violència masclista, la migració, la situació d’atur a casa o les malalties.

“També cal tenir en compte els maltractaments, els abusos de tota mena, les vexacions, que són molt més freqüents en els infants del que ens pensem”, puntualitza Víctor Pérez, que és també patró de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya.

El patiment es tradueix en infants que no dormen, nerviosos, que es dediquen a molestar a tothom o que estan tristos; que pateixen trastorns somàtics i a vegades crònics com dolors o malalties intestinals, o fins i tot trastorns de conducta severs, com agressions als pares o a altres menors. Si aquest patiment mental es cronifica, pot arribar a desembocar en una malaltia mental, com ara depressió. “Cal protegir els infants i els adolescents”, assevera Martín, que explica que als CSMIJ cada vegada atenen més nois i noies amb conductes autolesives. “Intenten calmar el dolor o el desassossec que senten autolesionant-se, com ara fent-se talls. No és que vulguin suïcidar-se ni fer-se mal, sinó que no saben gestionar reaccions o emocions adverses, no tenen una educació emocional, i de forma impulsiva adopten aquestes conductes”, afirma aquest psicòleg.

Període de construcció de la personalitat

El Pla de Salut Mental de Barcelona estableix una sèrie de mesures adreçades a alfabetitzar la població en les emocions i a detectar precoçment el malestar psicològic o problemes mentals que puguin tenir els infants, adolescents i joves, sempre des de l’òptica de la prevenció.

Foto: Arianna Giménez

Sessió del programa d’educació emocional que s’imparteix amb caràcter de prova pilot a l’Escola Nou Patufet de Gràcia.
Foto: Arianna Giménez

En aquest sentit, per exemple, s’ha endegat una experiència pilot en diverses escoles de la ciutat amb l’objectiu de valorar-ne l’eficàcia abans d’estendre-la a la resta dels centres. Consisteix en un programa per educar en les emocions nens i nenes d’entre tres i sis anys, “que és quan es construeix la personalitat i més hi podem incidir des d’un punt de vista preventiu”, apunta Solanes, que considera que “aquesta franja d’edat és un període crític per posar les bases de la bona salut mental”.

“Es tracta de donar-los recursos i habilitats de caràcter emocional per poder actuar davant emocions com la ràbia o la frustració, per exemple”, diu Tarafa. El pla també preveu la formació de professorat, monitors de lleure, monitors de menjador i activitats extraescolars perquè incorporin les emocions en la seva manera de treballar. Així mateix, es planteja la realització de tallers amb les famílies per treballar aquestes habilitats. A més a més, als barris amb pitjors indicadors de salut mental infantil i adolescent és previst dotar les escoles de professionals, com ara educadors socials, que donin suport als professors, així com als nens amb dificultats.

Una altra mesura prevista al pla, en aquest cas adreçada als adolescents, són els espais de consulta jove que estaran ubicats, el 2019, als deu districtes de la ciutat. Es tracta d’espais físics on podran acudir els joves i adolescents per exposar els seus dubtes o patiments a psicòlegs, psiquiatres i educadors socials, que, en cas de considerar-ho necessari, els derivaran a centres mèdics. Ja n’hi ha una experiència reeixida en marxa al barri de la Marina, conegut popularment com la Zona Franca.

“És molt important la prevenció en els adolescents per evitar cronificacions. És un moment del neurodesenvolupament molt important i crític per evitar posteriors complicacions. Cal atendre els xavals amb un servei d’immediatesa i proximitat, per intentar evitar que el seu patiment derivi en un trastorn mental o un desordre emocional important”, alerta Martín.

Promoure la inserció laboral dels joves

Segons l’informe de salut de Barcelona, un dels factors que tenen més impacte en el benestar psicològic dels joves és l’atur, sobretot el de llarga durada. Per això el pla inclou mesures per reforçar la inserció laboral dels joves, començant per aquells que viuen en districtes més desfavorits. També es prioritza la inserció dels joves que pateixen un trastorn mental diagnosticat, com esquizofrènia o depressió. Al final es tracta de desplaçar la diana dels esforços des del tractament cap a la prevenció de la malaltia mental. “És una revolució que hem de fer com a societat. Ens cal aprendre a identificar què ens passa i a gestionar les emocions, les positives i les negatives (la frustració, el rebuig, la ira); hem de saber escoltar-nos i escoltar els altres admetent que poden tenir raó”, assenyala Tarafa.

“Es tracta d’identificar un malestar, coneixe’n els símptomes i atribuir-lo a un problema emocional per integrar-lo a la vida, i no viure’l com una cosa estranya”, afegeix Martín. Només així, diu, podrem canviar el panorama de la salut mental.

Cristina Sáez

Periodista especialitzada en ciència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>