El futur (incert) dels quioscos

Els venedors de premsa escrita viuen anys difícils. En una dècada han tancat el 35% dels quioscos de Barcelona. La crisi i, sobretot, els nous hàbits a l’hora d’informar-se duen molts d’ells a abaixar la persiana. El sector i l’Administració, conscients del problema, aborden una necessària reconversió.

Foto: Pere Virgili

Foto: Pere Virgili

La revolució digital ha comportat grans avantatges, però també està deixant moltes víctimes. Entre elles, els quioscos de premsa, que veuen com any rere any disminueix el seu negoci. I tot fruit d’una paradoxa: mai s’havia llegit tant –només cal veure la quantitat de gent enganxada a les notícies del mòbil–, però, en canvi, mai s’havia venut tan poca premsa escrita. Prova d’això són les darreres dades de l’Ajuntament de Barcelona, segons les quals dels 338 quioscos que hi ha a la ciutat, 285 funcionen i 53 estan tancats, alguns des de fa anys. El 1996 n’hi havia 440.

“No veiem bones perspectives”, admet Cristina Anés, presidenta de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (APVPBP), entitat amb dos-cents associats entre quioscos i botigues dedicades a la venda de diaris i revistes. I és que la crisi de la premsa –les redaccions acumulen expedients de regulació– és, també, la dels venedors de premsa. Els diaris en paper acumulen una dècada de caiguda de les vendes. El 2017 cap rotatiu espanyol ja no va superar els cent mil exemplars diaris, mentre que fa pocs anys fins a cinc capçaleres superaven aquesta xifra simbòlica. “Abans un diumenge venia entre vuit-cents i mil exemplars de La Vanguardia. Ara se’n venen vint-i-cinc”, assegura Juan Jiménez, president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla.

Foto: Pere Vigili

Máximo Frutos, vicepresident de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província, al seu quiosc d’escala.
Foto: Pere Vigili

El punt d’inflexió, segons Máximo Frutos, vicepresident de l’APVPBP, va ser l’inici de la crisi econòmica. “Els nostres clients habituals són gent gran, de cinquanta-cinc anys en amunt, i a partir de 2008 van baixar les vendes. En aquesta dècada a Barcelona han tancat un 35 % dels quioscos, aproximadament. Els primers cinc anys van ser un degoteig, però els cinc últims han estat els pitjors. I a l’àrea metropolitana és més sagnant; hi han tancat el 50 %”, assegura.

“Tothom està igual –afirma Jiménez–. Els ànims? Pessimisme a tot arreu. Parles amb gent a l’estranger i és el mateix”, diu Frutos. “És un problema mundial. Ha canviat la manera d’informar-se. Amb les xarxes socials i l’ús del WhatsApp ara la gent viu les notícies en directe”, explica Anés. Així, un problema conjuntural (la pèrdua de poder adquisitiu) s’ha encavalcat amb un d’estructural (els nous hàbits de consum), fet que ha donat lloc a un còctel explosiu. “La gent gran ja no compra tant per la crisi i la gent jove no compra perquè ho llegeix en digital”, resumeix Frutos.

A tot això cal sumar-hi un altre factor: “Un 10-15 % dels quiosquers que tanquen és perquè es jubilen i no hi ha relleu generacional”, assegura Frutos. “És una feina molt sacrificada. Treballes de dilluns a diumenge”, recorda Jiménez, que va començar en el sector amb disset anys i, amb l’única excepció de quan va fer el servei militar, sempre més va estar al quiosc de davant del Liceu fins que es va jubilar.

“En quaranta anys no vaig tancar mai, ni per Nadal. I entre 1971 i 1981 no vaig fer ni un dia de festa. Començava a les sis del matí i acabava a les onze de la nit. Als meus fills els veia més al quiosc que no pas a casa”, recorda. Ara els fills de Jiménez regenten dos quioscos, també a la Rambla, però no sempre és així. Molts fills de venedors de premsa no volen aquestes condicions laborals. “Aquest sempre ha estat un gran problema”, admet Frutos. A més, els joves que s’endinsen en la professió han d’afrontar unes condicions amb les editores i distribuïdores –un dels cavalls de batalla del sector– més restrictives que les dels quiosquers veterans.

Una pèrdua per al barri

Però el tancament dels quioscos va més enllà de la imatge de la persiana abaixada. “Quan tanca un quiosc, el barri perd qualitat de vida. És un punt de trobada, un punt de venda obert cada dia, un punt d’informació”, explica Frutos. Perquè els quiosquers coneixen els veïns i aquests compten amb la seva complicitat davant de qualsevol problema. “Som la gent del barri”, resumeix.

Per no perdre tot el que implica un quiosc, però, cal una reconversió. “El quiosquer s’ha de posar al dia perquè només venent diaris i revistes ja no es pot viure”, admet Jiménez. Un diagnòstic que al sector tothom comparteix. El problema és que la reconversió, obligatòria, encara no té un pla gaire definit, més enllà d’anar provant coses perquè la ciutadania torni a acostar-se als quioscos.

Foto: Pere Vigili

Juan Jiménez, president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla i quiosquer ell mateix a l’establiment de davant del Liceu fins que es va jubilar.
Foto: Pere Vigili

Per això, des del juny del 2017 existeix la Comisión Nacional de Vendedores de Prensa, que aglutina quiosquers i venedors de botiga tradicionals (no inclou, per exemple, benzineres o supermercats que venen premsa) de l’estat, amb l’objectiu d’unir forces en aquest procés de canvi. “Comencem a estar coordinats amb altres ciutats”, afirma Cristina Anés. “Hi ha moltes associacions a tot l’estat, però les de Barcelona, Madrid i València són les més fortes i marquen el camí. La resta miren el que fem nosaltres”, assegura Frutos. I la reconversió exigeix adaptar-se a l’entorn –no és el mateix un quiosc en un lloc turístic, al costat d’una escola o d’una boca de metro– i oferir nous productes –com els accessoris de mòbil, que es venen bé– i serveis. Un canvi de rol, però, que els joves porten millor que els veterans.

L’APVPBP ha presentat diverses propostes a l’Administració aprofitant l’avantatge de ser una xarxa de distribució repartida pel territori i oberta gairebé tot l’any; propostes com un sistema de pantalles on es disposaria d’informació del barri i es podrien pagar multes o impostos, però per fer-ho cal informatitzar els quioscos. En els darrers cinc anys, des de l’associació han informatitzat la meitat dels seus punts de venda, fet que, a més, permet millorar el control dels productes.

Els venedors de premsa també han proposat que les empreses de distribució els tinguin en compte com a punts de recollida. En realitat, ja és una funció que els quiosquers fan sovint per als veïns de manera informal i sense remunerar. “Som un punt de referència”, afirma Frutos. Fa pocs anys, un estudi de l’Asociación Nacional de Empresas de Internet i l’Asociación de Vendedores Profesionales de Prensa de Madrid va concloure que un 81% dels ciutadans veu els quioscos com un bon punt de recollida de les seves compres per internet. D’altra banda, els quiosquers admeten que haurien de modernitzar les màquines de venda de tabac, que comencen a estar obsoletes, però sense ajuts no poden fer-ho. El problema no és només la manca d’ajuts, sinó també la lentitud de l’Administració.

Pla per renovar i modernitzar els quioscos

En paral·lel a totes aquestes propostes, l’Ajuntament de Barcelona està ultimant un pla estratègic que ha de marcar les línies a seguir en la renovació i modernització dels quioscos de premsa. El pla haurà de definir com ha de ser el nou quiosc, el model de negoci, possibles nous usos o la introducció de noves tecnologies. L’objectiu és explorar alternatives per redefinir el model amb l’objecte de fer viables aquests establiments. Un treball que s’està fent amb la col·laboració del sector i que és fruit d’un estudi de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre el tractament que es fa d’aquests comerços en altres grans ciutats i sobre possibles models per al futur.

Queda clar, doncs, que el futur dels quioscos és incert i que hi haurà molts canvis. Cristina Anés reconeix que molts venedors de premsa, sobretot els més veterans, estan obligats a fer “un canvi de xip” i que la situació no és gens fàcil: “Ens està costant molt veure la llum al final del túnel –admet–, però ens hem d’animar; en cas contrari no farem aquesta reconversió.”

Jordi Rovira

Periodista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>