Eulàlia Ferrer, la directora del ‘Brusi’ a l’ombra

La cantonada dels carrers de la Llibreteria i de la Freneria, on les famílies d’Antoni Brusi i Eulàlia Ferrer tenien els negocis respectius.
Foto: Dani Codina.

Nascuda el 1780 al si d’una família de llibreters i impressors, Eulàlia Ferrer va ser, primer, col·laboradora del seu marit Antoni Brusi en la gestió del Diario de Barcelona i després, arran de la mort d’ell, màxima responsable del diari conegut popularment amb el cognom familiar. Exemple de dona emprenedora, va superar els obstacles que la professió, la societat i la llei imposaven a les dones.

Fins al final del segle XIX el gremi de llibreters no va permetre que les dones fossin mestres llibreteres. Havien de cedir els negocis a un home i, per tant, la seva formació als tallers era escassa. Les lleis limitaven les dones a les tasques que corresponien a la seva condició femenina i el seu destí no era treballar en un negoci encara que l’heretessin, sinó casar-se amb algun home del gremi, que seria l’autèntic llibreter. Des del segle XVII els membres de la família Ferrer eren impressors i llibreters i eren les dones les qui, tradicionalment, aportaven els diners i la fortuna. Per això l’avi d’Eulàlia Ferrer havia adoptat el cognom de la seva dona.

Eulàlia Ferrer va néixer a Barcelona el 12 de novembre de 1780. El seu pare era el conegut llibreter Josep Ferrer, que va morir quan ella encara era una nena. El pare va deixar la llibreria Casa Ferrer del carrer de la Llibreteria número 22 als seus dos fills, que també van morir successivament, i va ser l’Eulàlia qui va heretar el negoci familiar als
dotze anys. Va conèixer Antoni Brusi i Mirabent, que es dedicava a l’enquadernació i venda de llibres, a la botiga que tenia al carrer de la Llibreteria cantonada amb Freneria, molt a prop de la seva. El 5 de maig de 1799 es van casar.

Segurament va ser ella qui va aportar els diners necessaris per a la fundació d’una impremta i l’ampliació del negoci de Llibreteria i, encara que no era gaire habitual en aquella època, el van inscriure al registre a nom de tots dos.

L’any 1808 va esclatar el conflicte bèl·lic entre Espanya i l’Imperi francès. Les primeres tropes napoleòniques van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808 i quatre dies després una columna de sis mil homes va arribar a Barcelona, seguida ben aviat per un nou contingent més nombrós. Havia esclatat l’anomenada guerra del Francès.

Les tropes franceses prenen Tarragona el juny de 1811, segons un gravat de l’època.
Foto: Prisma

Davant el sotmetiment molts barcelonins van abandonar la ciutat, entre aquests la família Brusi. Juntament amb els empleats del negoci, van carregar la seva impremta i van marxar cap a Tarragona, encara lliure de l’invasor. Allí Antoni Brusi va oferir als caps de l’Exèrcit els seus serveis d’impressor. Aquell fet va suposar, per a Eulàlia i tota la família, patir els riscos i sacrificis propis de la guerra. Gràcies a la seva impremta, les autoritats revoltades de Catalunya van gaudir del gran avantatge de poder comunicar les seves ordres amb rapidesa i àmplia difusió. També van imprimir tota mena de proclames per incitar a la rebel·lió i es van fer càrrec de l’edició de la Gazeta Militarque, per urgències de la situació bèl·lica, van imprimir als indrets més inversemblants.

Quan Tarragona va caure en mans dels francesos, la família Brusi va perdre gairebé tot el material i la maquinària d’impressió. Van embarcar a corre-cuita cap a Palma de Mallorca amb els fills, dos germans i tres aprenents. A l’illa van gaudir d’un període de certa tranquil·litat i van muntar un nou taller, negoci que prosperaria i amb el qual es recuperarien econòmicament. El 1812 Antoni Brusi va viatjar diversos cops a Catalunya per vetllar pels negocis que encara hi tenien, absències durant les quals Eulàlia Ferrer es va mantenir al capdavant de la impremta.

El 1813, a les acaballes de l’ocupació francesa, tota la família va tornar a Barcelona per reprendre les seves activitats professionals. A més de la Gazeta imprimien nombrós material per a l’Exèrcit espanyol –permisos, certificats, rebuts i llistes de reclutament de la tropa–, que els proporcionava els guanys econòmics que després invertien en nous projectes. El Brusi havien tingut sis fills, dels quals només van sobreviure dues nenes, Antònia i Eulàlia. 

Portada del diari del 6 de juny de 1814, el primer que van publicar com a propietaris un cop acabada la guerra del Francès.
Foto: Arxiu Històric de la Ciutat

El 28 d’abril de 1814 els francesos van abandonar definitivament Barcelona i, amb el retorn de Ferran VII, es va restaurar la monarquia absoluta amb un rigorosíssim control de premsa. En recompensa pels serveis prestats i gràcies a un reial privilegi que dictava l’existència d’una única publicació a Barcelona, a Antoni Brusi se li va atorgar l’edició i propietat del Diario de Barcelona, periòdic fundat el 1792, que durant un curt període d’ocupació s’havia publicat en català i francès. A partir de llavors Eulàlia Ferrer i el seu marit es van dedicar de ple a editar el diari. El 1815, Eulàlia va tenir el seu setè fill, Antoni, però aquest fet no la va apartar del negoci editorial i amb el seu marit hi van continuar treballant braç a braç.

L’any 1819 van incorporar una foneria tipogràfica a la impremta, i un any després introduïen la litografia a Catalunya. Van ser molt innovadors i van aplicar als tallers la força del vapor, encara desconeguda al país. Trencant amb la tradició de l’època, els Brusi van incorporar com a col·laboradors personatges destacats pel seu talent i la seva cultura, amb articles que van constituir una novetat molt celebrada. Malauradament, Antoni Brusi va morir dos anys després, víctima d’una devastadora epidèmia de febre groga. En aquestes tristes circumstàncies, Eulàlia Ferrer va assumir la direcció de la impremta i va mantenir fermament els interessos de l’empresa, anomenada ara Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi. 

Durant un curt període de temps el Diario de Barcelona va perdre el privilegi de ser l’únic diari de la ciutat. Els canvis en el govern van permetre la llibertat de premsa i això va afavorir la proliferació d’altres publicacions. Però l’any 1823 van tornar les severes restriccions i el diari va recuperar els privilegis absolutistes, que mantindria fins a la mort de Ferran VII, el 1833. 

Mentrestant, el fill petit dels Brusi, Antoni, havia rebut una bona educació amb la idea que en el futur seria el capitost del negoci familiar. Al llarg d’uns quants anys va estudiar en diversos països europeus l’art tipogràfic i la confecció de diaris moderns. El 1838 tornava a Barcelona per visitar la mare. Es va adonar que el negoci passava una mala situació financera i va decidir quedar-se definitivament a Barcelona per fer-se’n càrrec. En aquell moment la vídua, conscient que era al fill a qui corresponia dirigir l’empresa, es va retirar.

Antoni Brusi fill va donar al diari l’empenta necessària per esdevenir la referència periodística del conservadorisme català, cosa que faria que la publicació es conegués popularment com a diari dels Brusi o, més correntment, el Brusi. El nom d’Eulàlia Ferrer va deixar de constar en la documentació relacionada amb el negoci que tants esforços li havia costat, però va tenir la satisfacció de veure’l prosperar brillantment. Morí el 1850 a l’edat de setanta anys. 

Il·lustració sobre el diari apareguda a la Guía satírica de Barcelona el 1854.
Foto: Wikimedia

Coneguda com Eulàlia Brusi des del seu matrimoni, va ser editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona al llarg de vint anys. A més es va veure implicada en diversos plets interposats principalment pel Col·legi de Llibreters de Barcelona a causa del seu exercici de la professió. Però el fet d’importància decisiva és que constitueix un exemple de dona emprenedora, que va saber aprofitar les circumstàncies que li van tocar viure i va demostrar una gran capacitat per superar els obstacles que la seva professió, la societat i la llei imposaven a les dones.

Elisenda Albertí

Editora, escriptora i autora, entre d'altres, del llibre 'Dones de Barcelona'

2 comentaris a “Eulàlia Ferrer, la directora del ‘Brusi’ a l’ombra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>