Photo: Robert Ramos

Què vol dir ser pacifista avui?

Barcelona Metròpolis

La resposta pacifista ha de ser ciutadana però també ha de ser global, i en aquesta exigència el paper de les ciutats serà cada vegada més preponderant, ja que la violència no s’instaurarà únicament entre estats en conflicte, sinó també en el si de les grans conurbacions.

Foto: Pere Virgili

Una espasa de Dàmocles penja sobre el cap de les generacions actuals: la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. L’impacte sobre la salut humana del trasbals ambiental té uns costos enormes: el factor econòmic no pot ser una excusa per ajornar les mesures de preservació necessàries, ans al contrari.

Il·lustració: Patossa

Construir més i millor pau implica una tasca molt centrada en el món urbà, on caldran esforços d’actors privats i públics per a l’establiment de sinergies i aliances que posin el dret humà a la pau en el centre de les agendes nacionals i internacionals.

Illustration by Patossa

El nombre de desafiaments que es plantejaran al món els pròxims anys és enorme, i desigual el grau d’esperança amb què s’hi enfrontaran els països. La pau global es veurà amenaçada, principalment, per factors socioeconòmics i ecològics.

Photo: Pilar Aymerich

Autora de registres variats i novel·lista dels budells de la Barcelona clàssica, va escriure i viure a fons tot el que tenia entre mans. La investigació sobre els catalans als camps nazis va marcar un abans i un després en la seva carrera. Al novembre fa vint-i-cinc anys de la seva mort prematura.

Foto: Albert Armengol

Record d’un malson

David Expósito Jiménez

Joan Brossa va fer una escultura “per xiular” l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, un dels grans responsables de l’especulació urbanística dels anys seixanta. Tot i ser un encàrrec del municipi de Sant Adrià de Besòs, l’obra va patir censura i diverses vicissituds abans d’arribar, l’any 2004, al Museu d’Història de la Immigració, la seva ubicació actual.

Foto: Arianna Giménez

La multireligiositat floreix a Barcelona, on hi ha 243 centres de culte catòlics per 270 que no ho són. La immigració que ha arribat des dels anys noranta és clau per entendre la irrupció de religions com ara el sikhisme; tanmateix, no hem de caure en l’error de creure que tots els qui no són catòlics són estrangers. A l’islam, a les religions orientals i a totes les confessions cristianes abunden els cognoms catalans.

Foto: Arianna Giménez

El tractament jurídic que rep la diversitat religiosa a Espanya i, per tant, a la ciutat de Barcelona, és desigual. L’aconfessionalitat de l’Estat, tot i que recollida a la Carta Magna, és una entelèquia per a moltes comunitats que subsisteixen en unes condicions precàries i a penes poden dur a terme els seus cultes.

Foto: Arianna Giménez

El fenòmen de la precarietat dels llocs de culte és real, però no endèmic, i afecta les comunitats més depauperades. És una qüestió d’estrats socials, no de religions concretes. La demanda d’espais per a ús religiós és cada cop més gran i l’Administració hi estudia solucions.

Foto: Arianna Giménez

El Grup de Treball Estable de Religions, iniciativa que té l’origen en el Fòrum de les Cultures de 2004, reuneix dirigents de les cinc tradicions religioses més implantades a Catalunya.

Foto: Albert Armengol

Les transformacions en l’abastament d’aigua produïdes a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX van comportar que proliferessin a l’espai públic les fonts per beure. En aquest context es van incorporar al patrimoni de la ciutat les fonts de tipus Wallace, un model característic de París.

Foto: Albert Armengol

Una obra escultòrica

Jordi Díaz Callejo

A Barcelona només queden dues de les dotze fonts Wallace que suposadament van arribar, més la de la seu social d’Aigües de Barcelona, la variant coneguda com “dels nens” i algunes rèpliques sense valor.