Foto: Arianna Giménez

Justícia de gènere

Barcelona Metròpolis

El Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020), impulsat des de la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, marca el camí per construir una ciutat on les dones tinguin veu i capacitat de decisió; on les tasques domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de manera més justa; on la pobresa i la precarietat, que actualment tenen rostre de dona, vagin desapareixent; una ciutat, en definitiva, en què cap dona no hagi de tenir por tornant a casa sola de nit.

Simona Levi. Foto: Pere Virgili

La tecnologia digital ha modificat la societat, però encara queda molta feina per fer. Simona Levi, des del grup d’activistes Xnet, treballa per la millora de la democràcia en l’era digital i per fer que valors com la transparència o la participació siguin una realitat i no mots discursius buits de contingut.

Fotograma de la pel•lícula Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles, de Chantal Akerman (1975).

Simfonia per a una ciutat feminista

Esther Fernández Cifuentes

La nova visibilitat de la dona i de les seves reivindicacions mirarà de perpetuar-se també a través del cinema, que reflectirà les accions polítiques dels col·lectius feministes de la segona onada i del qual es farà un ús propagandístic per impulsar la presa de consciència.

Foto: Arianna Giménez

Un futur diferent és possible

Zaida Muxí Martínez

Els canvis dels quals sorgiran les noves ciutats seran feministes perquè es basaran en la vida i no en la producció, en la cura i no en la depredació, en la col·laboració i el suport mutu i no en la competència; valors defensats pels feminismes.

Retrat de Bertrana al seu retorn de la Polinèsia, els primers anys trenta.

Els anys republicans van ser l’època daurada d’Aurora Bertrana, tant des del punt de vista de la creació literària com per la seva activitat pública.

Foto: Ray Molinari

No se senten interpel·lats quan se’ls parla dels canvis profunds que, els darrers vint anys, ha sofert la indústria musical. Nascuts durant la dècada dels vuitanta, a Pau Vallvé, Clara Peya i Maria Arnal ja no hi ha res que els lligui a aquell vell món.

Foto: César Cid / Jiwar

Des de fa cinc anys, artistes de cultures molt diverses han passat per l’Associació Jiwar –el terme jiwar vol dir “veïnatges” en àrab. Aquest és el motor d’un projecte que reivindica la creació artística com a eina de transformació i reflexió sobre la ciutat.

Foto: Vicente Zambrano

Des de l’aparició dels primers grafits a mitjan decenni dels anys vuitanta, Barcelona ha viscut una relació força tempestuosa amb aquestes noves manifestacions artístiques dins del seu espai públic.Tres són els protagonistes principals d’aquesta història: els artistes, les institucions públiques i la ciutadania. A les pàgines que segueixen analitzarem com han evolucionat les seves relacions al llarg d’aquestes tres dècades.

Foto: Vicente Zambrano

Una galeria internacional a l’aire lliure

Arantxa Berganzo i Ràfols

El llegat dels artistes barcelonins, alguns dels quals han aconseguit una gran projecció, s’ha enriquit amb contribucions de primeres figures mundials.

Il·lustració: Patossa

Hi ha una contaminació més subtil i invisible que la de l’aire i de l’aigua: la que és dins del mateix cos humà. Els disruptors endocrins, substàncies contingudes al menjar, als objectes de la casa i de l’oficina, als productes de neteja i cosmètics, etcètera, s’acumulen a l’organisme. L’evidència científica està consolidada, però la majoria dels governs miren cap a un altre costat. La mateixa Comissió Europea s’ha saltat tots els terminis per posar límits al disruptors

Foto: Albert Armengol

Mariana Mazzucato, professora d’economia de la innovació a Londres, s’ha fet un lloc principal al món acadèmic desfent els grans mites ideològics de l’emprenedoria privada. El mes d’abril passat va participar al CCCB en un cicle de conferències sobre la incidència de les noves tecnologies en l’economia i la democràcia.