Les festes de Sant Roc de la plaça Nova, que sempre se celebren pels voltants del 16 d’agost, són les més antigues que es fan a Barcelona. Van començar a celebrar-se l’any 1589, ara fa 432 anys (tot i que, a causa de guerres i epidèmies, no s’han pogut celebrar tots els anys). De fet, un dels elements més singulars és la ubicació: la plaça Nova, que com deia Alfons Cánovas l’any 1972: «Plaça Nova, que ni és nova i que de plaça en té poc, els veïns que se l’estimen ja no hi són en aquest lloc, sols hi queden les muralles i la imatge de Sant Roc». A més, les festes estan carregades d’elements que no es poden trobar enlloc més i que són centenaris, com ara la cucanya, els gegants vells, el globus del Capità Munyon, el porró llarg i els panellets.

A continuació us presentem els elements més singulars d’aquesta Festa Patrimonial d’Interès Nacional:

En Cu-cut a dalt del ruc. Com moltes altres festes majors, les Festes de Sant Roc de la plaça Nova arrenquen amb una cercavila que, en aquest cas, és molt especial: l’encapçala el capgròs Cu-cut muntat en un ase! Els altres capgrossos de la colla, el nan Cu-cut i els grallers la Pessigolla completen el seguici.

Panellets de Sant Roc. Els panellets de Sant Roc són els dolços típics de les festes de la plaça Nova. Es fan per honorar el sant i només se’n veuen per aquestes dates. No tenen res a veure amb els panellets de Tots Sants, sinó que són una barreja dels polvorons de Nadal i les pastes de te. La tradició de l’ofrena de panellets té origen en la llegenda de Sant Roc, de qui s’explica que, quan va venir a Barcelona, va caure malalt de pesta i només en va tenir cura el gos del forn del barri, que l’alimentava amb panets. Si els voleu tastar, en trobareu cada dia de la festa.

La cucanya centenària. La cucanya és un joc popular que consisteix a enfilar-se en un pal greixat o ensabonat —o bé caminar-hi per damunt— sense caure, amb l’objectiu de recollir el premi que hi ha a l’altre cap. La majoria de les cucanyes són verticals i no es conserven de festa en festa, però no és el cas de la cucanya de la plaça Nova, que data del 1884 i té una singularitat: és l’exemplar de cucanya horitzontal més antic que es conserva a Catalunya. Si voleu provar de pujar-hi, hi serà cada dia de la festa major.

Balls a la Catedral i al Bisbat. Quan acaba la cerimònia, tot el seguici es dirigeix a la Catedral on, des de fa un parell d’anys, l’Àliga balla davant la capella de Sant Roc. Tot seguit, es fa una visita al Palau Episcopal on hi balla tot el Seguici: el diable de Sant Roc, l’Àliga, el Lleó, el ball de bastons de l’Esbart Català de Dansaires, el nan Cu-cut, els gegants infantils i els gegants vells o de Sant Roc.

La Bandera Verda. Després dels balls al pati del bisbat, les figures es dirigeixen a la plaça Nova on presencien l’hissada de la bandera verda de la comissió de festes a la balconada principal del Bisbat, un privilegi de les festes de Sant Roc. La bandera actual és del 1903 però l’acte de la penjada es du a terme des del 1789.

El porró llarg. Us atreviu a beure amb un porró que té un galet de cinquanta-cinc centímetres? Com cada any des del 1830, el porró llarg, ple de bon vi, romandrà tot el dia a la plaça Nova perquè en begui tothom que pugui aixecar el seu llarguíssim galet.

El globus del Capità Munyon. Els festivals per a la mainada són un dels actes més freqüents en qualsevol festa major, però el que es fa a la plaça Nova té un element especial: el globus del Capità Munyon. Es tracta de l’enlairament d’un petit globus aerostàtic casolà que cada any pren la forma d’algun personatge escollit per la seva condició negativa. A part, hi haurà titelles, màgia i jocs tradicionals, com ara curses de sacs i de l’ou i la cullera, trencar l’olla i la popular cucanya.

La festa del gos. La llegenda sempre pinta sant Roc acompanyat del seu gos inseparable. Per això, aquests animals també tenen el seu paper a la festa. Hi haurà proves d’exhibició canina i es farà la tradicional salutació del gos a sant Roc. Es tracta d’un acte en què tots els gossos del barri passen per davant de la imatge del sant per demanar-li protecció.