Festivitat de Corpus Christi

Arriba Corpus, una festa amb més de 600 anys d’història

L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb la Catedral de Barcelona, ja fa molts anys que va decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I això ho ha fet a partir de dos dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins: l’ou com balla i la processó.

L’ou com balla, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.

La tradició, tan senzilla com misteriosa, desperta passions entre els estudiosos, que discuteixen encara avui sobre l’origen i el significat de l’ou com balla. Per a alguns és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. Altres el veuen com un simple joc d’entreteniment, propi de l’edat mitjana.

Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí que és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, l’únic lloc del món on actualment es fa ballar l’ou. Aquesta celebració ja forma part de l’imaginari col·lectiu dels barcelonins, gràcies a la gran base popular en què se sosté.

Commemoració dels cent anys dels Gegants Nous de la Casa de Caritat o del Corpus de Barcelona

Els Gegants del Corpus, o Nous de la Casa de Caritat i anomenats Hereu i Borda, tenen el seus precedents, segons la crònica del Carnaval de Barcelona de l’any 1859, en les figures dels Gegants Vells de la Casa de Caritat, peces propietat de la Societat del Born que, a mitjan segle XIX, s’encarregava d’organitzar les celebracions del Carnestoltes.

La dissolució de la Societat del Born –el darrer terç del segle XIX– va donar lloc al repartiment del seu patrimoni entre els socis, de manera que els gegants van passar a mans de Joan Riera, que els va conservar i va fer participar a festes i desfilades. Posteriorment, tant els gegants com els capgrossos, com que eren la distracció dels orfes, van ser cedits a la Casa de Caritat.

Durant la segona dècada del segle XX, els vells gegants, molt deteriorats, van ser desats. Per a substituir-los la Diputació de Barcelona, l’any 1918, va encarregar la construcció d’una nova parella de gegants tot respectant l’estètica i la figuració de la vella. Així van néixer els Gegants Nous de la Casa de Caritat o del Corpus de Barcelona.

Els nous gegants van continuar sent el gaudi dels nens i nenes orfes i van incrementar la seva participació en diferents processons de Corpus Christi i, també, a la Cavalcada dels Tres Tombs i a moltes festes dels barris de Ciutat Vella, com ara la Ribera, el Poble-sec, el Raval o la Catedral.

Malauradament, durant la dècada dels anys seixanta del segle passat, els Gegants Nous de la Casa de Caritat van anar reduint progressivament les seves actuacions fins que, amb la desaparició de la institució benèfica, els Gegants Nous van ser desats juntament amb els Gegants Vells, circumstància que va suposar un llarg període d’inactivitat i d’oblit de les dues parelles.

L’any 1987 la Diputació de Barcelona va encarregar a l’artesà Domènec Umbert la restauració de les dues parelles i va cedir el Gegants Nous al Districte de Ciutat Vella. L’Ajuntament, per donar continuïtat a les activitats de les figures, va arribar a un acord amb la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, l’actual Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella. Amb l’acord, els Gegants Nous de la Casa de Caritat van tornar a sortir per les festes de la Mercè i per les de Santa Eulàlia i a la processó del Corpus Christi; d’aquesta manera, van tornar a ser coneguts com els Gegants del Corpus de Barcelona.

Un ou que què?

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa del Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

Els brolladors i les fonts d’alguns claustres i patis de la ciutat mostren el joc entre l’aigua i un ou buit, embolcallat per les flors. Enguany a la ciutat n'hi ha una quinzena de repartits per tots els districtes. Però per Corpus en altres indrets de Barcelona també s’hi fan catifes de flors i diversos museus i institucions fan jornada de portes obertes. Us convidem a passejar per la ciutat per descobrir-los!

La processó festiva de Corpus, patrimoni cultural immaterial de la ciutat

El moment culminant de la festa de Corpus a Barcelona és la processó festiva, una desfilada laica amb tots els elements del seguici popular, com ara els Gegants de la Ciutat, els del Pi, els de Santa Maria del Mar, l’Àliga, el Lleó, el Bou... A més surten acompanyats de diversos balls, música i més elements de cultura popular, com ara trabucaires, la Coronela, els falcons i la moixiganga.

La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, és un patrimoni cultural immaterial de la ciutat. Durant segles aquesta cercavila ha estat la veritable festa major de la ciutat. En el vessant civil i popular, ha estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i més danses i entremesos que són fruit de la imaginació popular exposada en el gran aparador que històricament ha estat la processó de Corpus.

La processó es fa el diumenge següent a la festivitats de Corpus i enguany s’escau el 3 de juny. A partir de les 19.00, els diversos elements aniran sortint des del pati de l’ajuntament acompanyats de música i seguint un ordre estricte. Després de les presentacions i els balls de rigor, la processó festiva arrencarà i circularà carrer del Bisbe amunt fins a arribar al pla de la Seu. Allà el seguici eclesiàstic s’unirà a la processó festiva, amb la singular custòdia en el tron del rei Martí sota el tàlem.

Programa:

18.30, a la plaça de Sant Jaume: Actuacions de la Moixiganga de Barcelona, Falcons de Barcelona i Ball dels Gegants del Corpus de Barcelona.

19.00, a la plaça de Sant Jaume: Sortida del Seguici Popular de Barcelona  - gegants, bestiari i balls- des del pati de l’Ajuntament.

19.15, a la plaça de Sant Jaume: Arrencada de la processó festiva de Corpus. Recorregut: plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe i plaça Nova, on el Seguici Popular farà una parada fins la sortida del seguici eclesiàstic.