Festivitat de Corpus Christi

Dates de celebració

Dates de celebració

Al voltant de la festivitat de Corpus Christi

Diada: l’onzè dia després de la Pentecosta, és a dir, el dijous següent de la capvuitada de la festa de la Pasqua Granada

La festivitat de Corpus, que durant segles s’ha considerat l’autèntica festa major de la ciutat, és una tradició que té més de sis-cents anys d’història a Barcelona. Avui dia hi desfilen els elements més representatius de la imatgeria festiva de la ciutat, representada pel seguici. A més, temps enrere va esdevenir un model per a moltes altres poblacions del país.

L’acte principal la celebració és la processó, que actualment conté dues parts totalment diferenciades: la festiva, en què el Seguici Popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d’imatgeria festiva, música i danses. L’altra és la processó del Corpus Christi de la Seu, que té un caràcter estrictament religiós. Hi ha més manifestacions de cultura popular, com ara L’ou com balla o les sardanes, que són presents en el programa festiu.

Des que la diada de Corpus va deixar de ser festa laboral a Barcelona, la celebració trasllada la processó del dijous al diumenge següent.

Motiu

La festa de Corpus es va instaurar al segle XIII com a exaltació del sagrament de l’Eucaristia i com a reacció de l’Església envers els corrents que feien perillar la seva doctrina. A partir d’aquell moment es va generalitzar a Europa i encara avui, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.

Orígens

La festa de Corpus Christi és instaurada el 1262 pel papa Urbà IV i és sobretot a partir del 1316 quan s’estén per tota la cristiandat arran d’una butlla del papa Joan XXII. D’aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on va anar guanyant importància amb el pas del temps.

A Barcelona la celebració de Corpus, sobretot de la processó, l’element més característic de la festivitat, es va instaurar el 1320. Des d’aquell moment va esdevenir la manifestació cívica, religiosa i festiva més important de la ciutat, que alhora ha servit de model –pel que fa a continguts, formes i funcions– de més celebracions i manifestacions folklòriques del país: gegants, capgrossos, bestiari, balls de diables i més danses i músiques que avui formen part del nostre patrimoni immaterial.

Al final dels anys setanta del segle passat la processó va desaparèixer del calendari festiu seguint les recomanacions i disposicions del Concili Vaticà II. Però el 1992 diverses entitats de cultura popular i tradicional i l’Ajuntament de Barcelona van decidir de recuperar una de les festes més antigues i lluïdes de la història de la ciutat. Per això van potenciar la tradició de L’ou com balla i van restituir la processó.

Sobre la festivitat

Actes a destacar

L’ou com balla. És una tradició barcelonina que, almenys des del 1440, distingeix la ciutat durant els dies de la festivitat de Corpus. És una pràctica que consisteix a fer ballar un ou buit sobre el raig d’aigua de brolladors i fonts de claustres, patis i jardins d’algunes institucions i d’algunes cases particulars. El doll on balla l’ou s’embolcalla amb una cistella guarnida amb flors i cireres.

Aquest singular joc d’aigua és d’origen discutit i es presta a diverses interpretacions. N’hi ha una que diu que va néixer com a divertiment entre nobles i burgesos, que s’entretenien mentre esperaven la processó. També té una interpretació laica: l’exaltació de la primavera, l’esclat de la fecunditat amb el raig d’aigua; i una altra de religiosa: l’ou representa l’exaltació de l’eucaristia per damunt del calze, que seria la cistella que embolcalla el doll d’aigua.

La processó festiva de Corpus. La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, és una festa religiosa, civil i popular. Inclou una gran demostració de balls i d’elements d’imatgeria festiva que han servit de model de moltes celebracions a tot el país. El Seguici Popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d’imatgeria festiva, música i danses i precedeix la processó de Corpus Christi de la catedral, amb la singular custòdia en el tron del rei Martí sota el tàlem.

El diumenge següent al dijous de Corpus, a les set de la tarda els Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus interpreten el seu ball a la plaça de Sant Jaume per donar el tret de sortida a la processó. A continuació les peces d’imatgeria festiva que hi participen, abillades amb guarniments florals, surten de l’ajuntament amb grups musicals que les acompanyen durant tot el recorregut, que s’acaba a l’avinguda de la Catedral.

La ballada de sardanes. El dijous de la festivitat, a la plaça de Sant Jaume a les set del vespre, es fa la tradicional ballada de sardanes de Corpus a càrrec de la cobla que té la titularitat de Cobla Ciutat de Barcelona.

Elements d'interès

Elements d'interès

L’Hereu i la Borda, els Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, neixen per prendre el relleu dels Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, que després de molts d’anys de sortides es trobaven en mal estat de conservació i foren guardats. La parella nova, obra d’Emili Ferrer i Espelt, és del 1919, i des del primer moment fou participant assídua a les processons de Corpus de la Casa de la Caritat i de més parròquies de la ciutat.

L’Hereu i la Borda foren guardats amb els gegants vells el 1964, i l’any 1987 la Diputació de Barcelona va decidir de restaurar-los. Des d’aleshores no han faltat mai a la processó de Corpus del la Seu Catedral, quan interpreten el «Ball dels Gegants del Corpus de Barcelona», com a inici de la processó festiva de Corpus.

Informació complementària

Organitzadors

Ajuntament de Barcelona.

Materials

Protocol festiu de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.