Per què Sant Esteve només se celebra a Catalunya?

El catalans fem un gran àpat el dia de Nadal, amb menges delicioses, neules, torrons, nadales i versets. I l’endemà, que és Sant Esteve, hi tornem. Però per què Sant Esteve és una festa tan arrelada a casa nostra i no se celebra a la resta de l’estat espanyol? El llibret ‘Celebrem el Nadal’, d’Amadeu Carbó, té la resposta a aquest enigma i també a un bon reguitzell més, perquè ha estat concebut per explicar el motiu de molts costums i tradicions nadalenques.

Carbó explica que Sant Esteve és un fet singular del calendari català que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i que tenia per referència els bisbat de Toledo. Això feia que els conceptes de família fossin diferents: el carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest és el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, i que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava temps per a tornar a casa l’endemà. Per tant, inicialment el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Nadal cada ovella al seu corral / per Sant Esteve, cadascú a casa seva’.

I d’aquí no únicament en surt el motiu pel qual celebrem Sant Esteve: també s’explica perquè els catalans fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada, les tres festes més assenyalades del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.