Un passeig per l’exposició de mulasses de Santa Eulàlia

Enguany la Mulassa de Barcelona compleix 450 anys i, per celebrar-ho, el Palau de la Virreina acull una exposició de mulasses arribades de tot Catalunya. La mostra, que es diu ‘1568-2018: 450 anys de la Mulassa de Barcelona’ difon el paper de les mulasses com una de les peces més antigues del bestiari festiu i possiblement la més representada després dels dracs. En aquesta ocasió, la Mulassa de Barcelona està acompanyada per deu peces, cadascuna amb les seves característiques i singularitats. Les voleu conèixer?

Mulassa de Barcelona. La primera referència documental de la Mulassa de Barcelona, es remunta a l’any 1568. En aquell moment estava vinculada al gremi de paraires, que tenien capella a la parròquia del Pi i al llarg de la seva història va participar en actes tan significatius com ara la canonització de sant Raimon de Penyafort, l’any 1601. Durant el segle XVIII es va convertir en un dels elements més populars, divertits i esbojarrats del bestiari, fins que les restriccions del 1771 van prohibir la pirotècnia de la Mulassa. A partir d’aquí va entrar en decadència i ver ser una de les primeres peces del bestiari festiu barceloní en desaparèixer.

L’any 1988, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi en va encarregar la recuperació a l’artesà Manel Casserras i Boix. Per les festes de la Mercè del 2005 se’n va presentar una rèplica, que és la que actualment participa en cercaviles i seguicis, mentre que l’original només es deixa veure en desfilades amb foc.

Haca Traca Almalafa de Castelló. Tot i que actualment ha caigut en desús, el terme ‘haca’ designa a un cavall de mida reduïa. Això és precisament el que és l’Haca Traca Almalafa, la quarta figura del bestiari festiu de Castelló. Es va presentar l’any 2009 dins dels actes de la X Trobada de Bèsties de Foc, organitzada pels Botafocs de Castelló. Té una composició musical pròpia, per a dolçaina i tabal, creada per Paco Magnieto. El seu nom, Traca, remet a la festa de la pólvora, mentre que Almalafa és un territori rural situat entre Castelló i el Grau. És la protagonista local de les Trobades de Bestiari Domèstic, que s’organitzen al voltant de Sant Antoni del Porquet, cada mes de gener.

Mula Baba de Girona. La Mula Baba és una de les mulasses més grans de Catalunya i té una peculiaritat: duu un teatre dins la panxa i fa un espectacle de titelles a cada lloc que visita. A Girona, la Mulassa està documentada des de finals del segle XVI i va desaparèixer el 1859, a causa de l’ensorrament de la capella de Sant Miquel. La nova mulassa de Girona es va presentar el 2014 i, si bé exteriorment conserva l’aspecte primitiu, interiorment està confeccionada amb materials moderns. La figura és portada per cinc mulassers i se la pot veure ballar per les festes de Sant Narcís, a finals d’octubre.

Mulassa de Montblanc. Malgrat que va ser recuperada l’any 1981, les primeres referències a la Mulassa de Montblanc són del 1381, quan era propietat del gremi d’adobadors i pelleters. L’actual és obra d’Ismael Porta, i mentre la fan ballar els seus quatre portadors, pot moure els ulls i les orelles. És propietat de l’Ajuntament de Montblanc, tot i que la gestiona l’associació Amics dels Gegants. Balla al so de les gralles, i els seus moments més esperats són quan forma part del Seguici Popular de Sant Maties, al maig; per Corpus i per la festa major, que es fa al mes de setembre.

Mulasseta de Montblanc. Amb motiu del vintè aniversari de l’associació Amics dels Gegants de Montblanc es va estrenar la Mulasseta, que és una rèplica exacta de la gran. Va ser presentada en societat per les festes de Sant Maties, el maig de 2014, enmig d’una trobada de mulasses arribades d’arreu, fins i tot de la població francesa de Montblanc. La bèstia va ser creada al taller Avall, i des que es va presentar, les dues mulasses ballen plegades ‘El galop de la Mulassa’. La Mulasseta, igual que la gran, forma part del Seguici Popular montblanquí.

Mulassa de Falset. Falset no tenia mulassa fins que un grup de joves, coneguts com els Joves de la Parròquia, van decidir posar-hi remei i van organitzar tota mena d’activitats per tal de finançar-ne la construcció. Van encarregar la figura al mestre artesà Manel Llauradó i la Mulassa de Falset va ser una realitat l’any 2011. La mulassa pesa 32 quilos i és feta de fibra de vidre, pintura acrílica i pèl de raspall. El seu modista és Josep Ahumada, les guarnicions són obra d’Emili Arbonès, i la música que balla és una composició de Joan Lluís Barceló.

Somera de Falset. Després de l’èxit de la Mulassa de Falset, els joves falsetans van veure la necessitat de crear un element festiu infantil que fes de planter per introduir els menuts del poble en el món del bestiari festiu. Van decidir encarregar una somera a l’artesà Manel Llauradó i la figura es va estrenar l’any 2015. Des de llavors acompanya la Mulassa de Falset en totes les seves actuacions i desfilades, sobretot per la festa major, a l’agost, i per Santa Càndia, al setembre.

Mulassa de Reus. La Mulassa de Reus surt per Corpus, per Sant Pere i per altres festes solemnes de la vila des de l’any 1628, segons la primera referència documental que se’n conserva. La mulassa actual va ser construïda l’any 1725, i el 1756 se li va fer una indumentària nova a partir dels vestits vells dels gegants. En el seguici se situa darrere dels elements de foc i davant dels Nanos. Mostra un comportament força tranquil als seguicis i processons, i adopta un aire molt més alegre a les ballades al mig de la plaça.

Mulassa de Sant Feliu de Pallerols. El seu origen es remunta al segle XVIII, quan pertanyia al gremi de paraires de Sant Feliu de Pallerols. Aquesta petita mulassa, portada per una sola persona, té un coll extensible que li permet moure el cap en totes direccions. Juntament amb els gegants i els cavallets, formen el seguici festiu de Sant Feliu de Pallerols. Al Ball dels Cavallets que se celebra en aquesta població gironina, declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1999 i Festa Patrimonial d’Interès Nacional el 2010, la Mulassa volta per la plaça espantant les criatures.

Mulassa de Tarragona. La Mulassa de Tarragona és l’element més juganer de totes les bèsties del Seguici Popular de Santa Tecla! A més se sap que originàriament pertanyia de l’entremès de Betlem que sortia a la processó de Corpus del 1442. Però la peça va entrar en crisi arran de l’acord del 1744, on l’Ajuntament va resoldre que la Mulassa no sortiria més a les processons i altres actes que representessin una despesa per a la ciutat. Finalment, la peça va ser recuperada l’any 1988 pel Centre de Colles Sardanistes i és obra de Joan Serramià.

Mulassa de Vic. La Mulassa, també coneguda com a mula o mula fera, està documentada des del segle XVII. Servia per obrir pas a la comitiva durant la celebració del Corpus, origen de la major part dels elements del bestiari i dels gegants. La Mulassa vigatana va burlar les prohibicions del rei Carles III de Borbó, que entre 1765 i 1785 va intentar eliminar tota representació popular catalana amb diverses lleis i decrets. Tot i això la Mulassa va desaparèixer entre els anys 1808 i 1814, segurament a causa de la guerra del Francès. La figura actual va ser creada el 2007 i és obra de Ventura i Hosta.

Gegantona Laia. La Laia representa una nena de 13 anys vestida amb una indumentària pròpia del segle IV, època en què el llegendari barceloní diu que va viure santa Eulàlia. La gegantona porta a les mans els atributs de la santa: la palma, element que simbolitza el martiri, i la creu en aspa, on s’explica que la van condemnar a morir. Al cap, hi té una corona de flors naturals. La figura és fruit de la bona acollida que va tenir un dibuix de Carme Solé que il·lustrava el cartell de les festes de Santa Eulàlia de 1997. Arran d’això, es va decidir construir una gegantona que va ser encarregada a l’imatger Xavier Jansana i estrenada el 12 de febrer de 1998, a la processó de les Laies.