Tradicions de Nadal europees

Els catalans a vegades ens pensem que som molt originals amb el nostre tió, un tronc que caga regals a base de bastonades, però cada país té un bon reguitzell de tradicions nadalenques ben singulars. En molts indrets, els infants ja reben els regals el 6 de desembre, per Sant Nicolau, i en alguns altres s’han d’esperar fins al dia de Cap d’Any. Tret d’Eslovènia, on el Pare Noel i els seus derivats passen tres vegades en un sol mes. Els personatges encarregats de lliurar els regals són d’allò més variats: a Itàlia ho fa una bruixa, a Islàndia 13 trols i a Grècia els regals apareixen a sota d’un vaixell en miniatura. Portugal manté la tradició ancestral de fer focs pel solstici d’hivern i a Àustria Sant Nicolau té un temut ajudant, el Krampus, que gairebé és més popular que no pas ell.

Sant Nicolau, quan els nens del nord d’Europa reben regals. Als Països Baixos, Àustria, Luxemburg… el 6 de desembre és festa grossa perquè Sant Nicolau lliura regals a la mainada. Aquest bisbe turc del segle IV és considerat el patró dels nens perquè la seva llegenda explica que en va fer ressuscitar un parell que un matrimoni de carnissers havia mort. Però el Sant Nicolau europeu té un aspecte molt similar al del Pare Noel, de qui és mig parent: un vell, amb una llarga barba blanca, que va vestit de vermell i de blanc.

Els tres bons nois eslovens. A Eslovènia, un país força allunyat del territori d’influència de Sant Nicolau, arriben els ‘tres bons nois’. Són tres vellets d’aspecte entranyable que en diverses dates porten regals a la mainada: la nit del 5 de desembre arriba Sant Nicolau, la nit del 24 de desembre és el torn de Santa Claus i porta els millors regals i el dia 31 en moltes zones del país es fa la cavalcada de l’Avi Congelat, que també reparteix alguna joguina.

El Krampus tirolès. A Àustria Sant Nicolau és una festa molt arrelada,però el dimoni que el sol acompanyar ha acabat esdevenint més popular que el sant. S’anomena Krampus, té el cos recobert de pèl negre i s’encarregad’advertir als nens que, si no fan bondat, Sant Nicolau no els durà regals. Sobretot a la zona del Tirol, la vigília del 6 de desembre grups de joves es disfressen de Krampus i surten en desfilades que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els 13 ‘jólasveinar’d’Islàndia. Entre el 12 de desembre i la nit de Nadal, cada dia arriba un trol esgarrifós a les ciutats i pobles islandesos.  En total n’hi ha 13, cada un té un nom i un aspecte concret, i genèricament s’anomenen ‘jólasveinar’. A la nit, deixen petits regals a les sabates dels nens que han fet bondat, i patates ales dels qui no n’han fet. I a l’hora de marxar, després de Nadal, també tornen a desaparèixer bosc endins, de manera esglaonada fins el 6 de gener.

Els mercats de Nadal centreeuropeus. Una de les tradicions de Nadal més arrelades són els mercats, especialment lluïts al centre d’Europa.Se’n fan a moltes ciutats belgues, austríaques, hongareses… Però uns dels més populars són els ‘christkindlesmarkt’ alemanys. El que es fa a Nuremberg és el més antic d’Europa –data del 1628–, però són molt espectaculars els de Colònia i Munic. A més de vendre-hi tota mena de productes típics de la temporada, s’hi troba ‘glühwein’, un vi calent especiat que s’inspira en una recepta romana.

Santa Llúcia a la península escandinava. La llum i el color blanc són els protagonistes del Nadal escandinau, que culmina amb la festa de Santa Llúcia. El 13 de desembre grups de joves fan concerts de nadales abillats amb llargues túniques blanques i espelmes. Les nenes porten corones de nabius i els nens van amb estrelles daurades i un barret cònic. La comitiva sempre l’encapçala una noia que fa de santa Llúcia. Porta una corona amb set espelmes per il·luminar-se i alhora tenir les mans lliures, tal com va fer la santa per poder guarir millors als malalts, segons la llegenda.

Pessebres, més enllà de l’arc mediterrani. El pessebre és una tradició molt arrelada a la zona nord de la conca Mediterrània, sobretot a Catalunya i Nàpols. A Malta els ‘presepju’ són les estrelles del Nadal i cada casa malda per fer el seu més bonic i elaborat que el del veí. En aquesta illa, també són molt populars els pessebres vivents, que es fan a gran escala. Però molt lluny de la Mediterrània, els pessebres també són molt populars a Polònia, on a la zona de Cracòvia es fan molts concursos de naixements, els ‘szopikarkowskie’ com els anomenen ells.

La casa finesa del Pare Noel. La llegenda situa la casa del Pare Noel a Lapònia. Concretament, diu que viu en un lloc recòndit anomenat Korvatunturii que només en saben el camí els rens que tiren el seu trineu. Però el que és ben conegut de tots són les oficines centrals que té instal·lades a Rovaniemi, que es poden visitar durant tot l’any i veure com funciona la seva sofisticada logística.

La primera nadala del món és irlandesa.El cançoner nadalenc va farcit de temes en totes les llengües que fan referència al naixement de Jesús, a la nativitat o a l’hivern en general. Però la nadala més antiga de totes és ‘Wexford Carol’. Data del segle XIII i pertany a un còdex trobat en un monestir irlandès a principi del segle XX. La lletra original, en gaèlic, fa referència al naixement del Messies, però també s’ha fet molt popular la versió en llengua anglesa.

Focs de Nadal a Portugal. El foc, lligat als solsticis d’hivern i d’estiu, és un dels elements més destacats del Nadal portuguès. Sobretot al nord del país s’encenen fogueres a l’atri de les esglésies la nit de Nadal i no s’apaguen fins al Dia de Reis, quan el cicle s’ha acabat. Aquesta festa, que es veu que té orígens celtes, és anomenada ‘fogueiras do Menino’ i representa el triomf de la llum per sobre la foscor.

Tastar 13 postres per tenir bona sort. A la ciutat de Marsella va néixer una curiosa tradició que s’ha estès per tot el sud de França: diuen que durant l’àpat de Nadal s’han de tastar 13 postres diferents per tenir bona sort de cara a l’any nou. A més, aquestes postres tenen un repertori més o menys fix on hi ha d’haver ‘nougat’ (la versió francesa del torró), una galeta de farina, oli d’oliva i tarongina anomenada ‘gibacié’, un assortiment de fruita confitada, fruita del temps com ara raïm o figues, fruita seca…

El Boxing Day britànic. Tot i fer-se el 26 de desembre, aquesta festa no té res a veure amb el nostre Sant Esteve. Té un origen incert però sembla que podria tenir relació amb les caixes i el repartiment de les sobres l’endemà del dia de Nadal: els senyors feudals donaven el menjar que els havia sobrat als pobres i les esglésies repartien la recaptació d’almoines de la missa del gall entre els necessitats. Més endavant, es va convertir en el dia que els amos lliuraven el lot de Nadal als seus treballadors.

Sant Basili o quan els regals arriben l’1 de gener. A Grècia i Xipre els infants reben regals el primer dia de l’any, que és Sant Basili. A més, la tradició dicta que els presents no apareixen a sota l’arbre com en molts altres indrets, sinó sota d’un vaixell. Per això en la majoria de cases hi ha la reproducció d’un vaixell de fusta en miniatura que per Nadales guarneix amb llums. A més, a Xipre es menja un pastís que té una moneda amagada i hom creu que porta sort a aquell qui la troba.

La Bruixa Befana italiana. Una llegenda apòcrifa explica que els Reis d’Orient es van perdre anant cap a Betlem i els va ajudar una bruixa anomenada Befana. La van convidar a unir-se a ells i, tot i que en un primer moment els va dir que no, després se’n va penedir. Per això cada vigília de Reis sobrevola amb la seva escombra els pobles i ciutats italians, per mirar si pot empaitar Melcior, Gaspar i Baltasar. I de passada, com que és una bruixa bona, deixa algun regal a la mainada.