El retorn de les catifes de Corpus a Barcelona

Arran del concili Vaticà II, que relegava les exhibicions religioses a l’interior dels temples, el costum de fer catifes florals pel carrer va decaure a Barcelona. A diferència de poblacions com ara Arbúcies, Sitges i Sallent, que encara avui dia omplen els espais públics amb composicions florals elaborades, a Barcelona la tradició va començar a recular. A partir de la dècada dels seixanta del segle XX, cada vegada es feien menys catifes, eren més discretes i la major part s’elaborava dins les esglésies.

Però aquests darrers anys el costum ha revifat i, al costat del popular ou com balla, cada vegada hi apareixen noves catifes. Enguany per Corpus se’n podran veure sis, les trobareu ací:

  • Catifa de flors a la Casa dels Entremesos (plaça de les Beates, 2)
  • Catifa de flors i ou com balla al Museu Etnològic de les Cultures del Món (carrer de Montcada, 12-14)
  • Catifa de flors a la plaça de la Virreina (plaça de la Virreina)
  • Catifa de flors a la parròquia de Santa Maria del Remei (plaça de la Concòrdia, 1)
  • Catifa de flors a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort (Rambla de Catalunya, 115)
  • Catifa floral davant l’Ajuntament (plaça de Sant Jaume, 1)

D’on provenen les catifes de Corpus?

Sembla que l’origen de les catifes i les enramades es remunta a les decoracions amb flors i herba que es feien a les llars romanes en època primaveral. Les decoracions florals són un tret molt comú de totes les cultures. Tot i que no són exclusives de la festa de Corpus, és per aquesta data quan la manifestació es fa més visible. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per a perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó.