20 coses que no sabies dels 201 anys de la festa major de Gràcia

Les festes de Gràcia, una de les festes majors més concorregudes de la ciutat, tenen més de 200 anys d’història. Amb tot aquest temps han viscut un bon reguitzell d’històries que l’historiador gracienc Josep Maria Contel aplega al llibre ‘L’etern efímer’ produït pel Museu Etnològic de Barcelona. Explica com la festa ha anat evolucionant amb els anys i l’origen d’alguns dels costums més singulars de la festa, com ara guarnir els carrers. Voleu descobrir unes quantes anècdotes?

  • Abans de 1817 els graciencs feien festa major el 25 de març per l’Anunciació i el 15 de maig per Sant Isidre, patró dels pagesos.
  • L’arribada dels franciscans va afegir una festa nova al calendari: l’Assumpció (15 d’agost), que amb el pas dels anys es va acabar convertint en la festa major principal.
  • I el culte a Sant Roc? Va començar arran d’una capelleta que es va construir l’any 1854 entre els carrers Llibertat i Fraternitat per haver superat una epidèmia de còlera.
  • Durant més d’un segle l’envelat va ser el símbol més distintiu de la festa major: cada any se’n muntaven diversos a les places de l’antiga Vila.
  • La primera referència que hi ha del muntatge d’un envelat és un article aparegut al Diario de Barcelona del 13 d’agost de 1844.
  • L’envelat era l’espai de ball més popular de la festa major perquè durant el segle XIX la burgesia tenia per costum organitzar balls i saraus privats.
  • L’any 1862 els veïns del carrer de Verdi van decorar el carrer i van organitzar un programa d’actes propi. És la primera referència documentada que hi ha dels famosos carrers guarnits.
  • La primera fotografia que s’ha conservat d’un carrer guarnit data de 1894 i mostra la portalada del carrer de la Culebra, actual Francisco Giner.
  • El guarnit és de motius exòtics, un tema que agradava molt als veïns d’aquest carrer, que pel que diuen les cròniques havien escollit aquesta temàtica més d’una vegada.
  • Al llarg dels anys les temàtiques han canviat molt però hi ha un seguit de temes recurrents com ara el circ, cultures exòtiques, personatges infantils, sota el mar, jocs, Barcelona, menjar…
  • La tradició de guarnir portalades i balcons és més antiga que la dels carrers i les places: data de 1850 i el mateix ajuntament animava a engalanar-los amb flors.
  • Aquest costum es va anar perdent a principis del segle XX fins que l’any 1999 es va recuperar. Actualment té un concurs propi.
  • La festa major s’ha suspès en diverses ocasions: per les epidèmies de còlera de 1854 i 1885; per la Setmana Tràgica de 1909, que va acabar pocs dies abans de l’inici de la festa; i entre 1936 i 1938, durant la Guerra Civil.
  • L’any 1850, amb la proclamació de Gràcia com a Vila, es van fer unes festes extraordinàries i la façana de l’Ajuntament es va guarnir.
  • L’agost de 1896 Gràcia va fer la darrera festa major com a vila independent. Però va ser una festa plena de polèmiques: alguns sectors van demanar de suspendre-la amb motiu de la Guerra de Cuba però el batlle Francesc Derch, que tenia molt caràcter, s’hi va negar en rodó.
  • Una de les festes majors més lluïdes que es recorden és la 1910: com que l’any anterior a última hora els veïns no van poder guarnir per la Setmana Tràgica, van estalviar recursos per l’any següent.
  • L’any 1946 els veïns del carrer de la Llibertat van acabar a la comissaria. Què havien fet? Decorar el carrer amb uns tubs de ferro negres, posar-hi a dins un ninot que simulava un colom i titular l’obra ‘Libertad enjaulada’.
  • A la dècada del 1970 els carrers guarnits van entrar en declivi i n’hi va arribar a haver només cinc. Progrés i Puigmartí van engalanar sempre mentre que Fraternitat de Dalt, Fraternitat de Baix, Torrijos i Llibertat ho feien de manera discontínua.
  • L’any 1976 un festival Grec acabat de néixer va oferir una part de la seva programació per la festa major de Gràcia. La idea, que no es va repetir més, era fer arribar el festival als barris.
  • La festa major de 1981 va ser especialment llarga: amb motiu del rodatge del film La plaça del Diamant, que va durar tot l’estiu, es van decorar expressament alguns carrers i es va muntar un envelat clàssic.