18 coses que no sabies sobre els 25 anys de la Tarasca de Barcelona

La Tarasca de Barcelona, una de les bèsties més internacionals del Seguici Popular de la ciutat, està d’aniversari. Enguany se celebra el 25è aniversari de la recuperació de la peça, que forma part d’un procés integral de recuperació de la imatgeria festiva històrica de Barcelona. Vint-i-cinc anys donen per moltes curiositats i anècdotes, les voleu conèixer?

  • La Tarasca és una bèstia molt singular: té cap de felí humanitzat i cos de tortuga.
  • Com la majoria de peces del Seguici Popular té una doble funció: treu foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llança aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris.
  • L’origen de la figura s’ha de cercar en una llegenda de la població provençal de Tarascó, que explica que hi havia una bèstia que vivia entre la boira i les aigües tèrboles dels aiguamolls i que tenia la població aterrida perquè es dedicava a devorar joves donzelles.
  • Per això la tarasca és una de les peces de bestiari festiu més comunes en aquesta zona d’Occitània.
  • Arran d’aquesta història, el personatge es va fer molt popular a l’Edat Mitjana i es va estendre per tot Occitània i part de la corona catalanoaragonesa.
  • Un dels màxims difusors d’aquesta llegenda va ser Iacopo da Varazze, que la va incloure al seu llibre ‘La llegenda àuria’. Da Varazze també és un dels principals difusors de la llegenda de Sant Jordi, inclosa en aquest mateix llibre.
  • Da Varazze descriu a la bèstia una horrible serp de mar d’ulls rogencs i alè pútrid que vivia en una cavitat aquàtica sota el castell de Tarascó. Des d’allà sotjava els viatgers que creuaven el Roine per a alimentar-se’n.
  • En alguns llocs, com ara a Barcelona, aquesta figura llegendària ha arribat fins avui en forma d’element festiu.
  • La informació de la Tarasca com a peça de la imatgeria festiva barcelonina és incerta, sovint perquè s’ha confós amb uns altres elements del bestiari.
  • De fet els escrivans castellans, que ignoraven el patrimoni festiu barceloní, tendien a anomenar tarasca qualsevol element del bestiari que els fos aliè.
  • Per això actualment a la Tarasca també se l’anomena Cuca Fera.
  • A la dècada dels noranta del segle XX, aprofitant l’embranzida del projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella, decidiren de crear la Tarasca a imatge de la figura que hi ha a Tarascó, amb una semblança considerable.
  • Se’n responsabilitzà l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, que encarregà la tasca de construir-la a Xavier Jansana.
  • Estrenada el 1993, de seguida passà a formar part del Seguici Popular de Barcelona i li van compondre una dansa: el ‘Ball de la Tarasca’.
  • Aquesta bèstia té la singularitat que quan surt a ballar, només la porten dones.
  • A diferència de la majoria de peces del Seguici Popular, la Tarasca es mou arrossegant-la i per ballar se la fa girar.
  • La Tarasca de Barcelona és una de les bèsties més grosses de la ciutat: pesa gairebé 200 quilos!
  • La figura es pot visitar durant tot l’any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb gran part de la imatgeria festiva de la Ciutat Vella.