Nit de Sant Joan

La revetlla a Barcelona

La revetlla de Sant Joan, que se celebra el 23 de juny, és una de les festes populars més arrelades als Països Catalans. Foc, música, ball i coca en són els protagonistes. A Barcelona, un munt d’entitats organitzen revetlles populars als carrers i a les places, amb orquestres i ball, i, en alguns casos, amb fogueres.

La Flama del Canigó, un foc que fa més de cinquanta anys que uneix als territoris de parla catalana

Un dels rituals més distintius de la nit de Sant Joan és la Flama del Canigó, un foc sorgit al cim d’aquest massís i que en una sola nit s’estén per tots els territoris de parla catalana per encendre-hi fogueres. A més, el foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà fins que, cada 22 de juny, es porta al cim del Canigó. A mitjanit, el foc de la Flama comença el recorregut i es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.

Aquest ritual va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d’Arles de Tec (Vallespir). Inspirat en el poema ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i repartir-ne la flama arreu. No va ser fins l’any 1966 que el foc va passar la duana per primera vegada i va arribar a Vic. I l’any següent, el 1967, va ser rebut a l’Ajuntament de Barcelona. A desgrat de la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant per tots els territoris de parla catalana com a símbol de pervivència de la cultura del país.

Arribada de la Flama del Canigó a Barcelona

D'ençà de fa més de cinquanta anys, la Flama del Canigó arriba a Barcelona, on és rebuda a la plaça de Sant Jaume de manera solemne. Enguany hi haurà els Gegants de la Ciutat, l’Àliga, els Castellers de Barcelona, música i també herbes remeieres per a tothom! Després de l’encesa del  peveter, els representants de cada barri aniran pujant a l’escenari per agafar el foc que encendrà les fogueres de tota la ciutat.

Programa:

16.30 h Festa de rebuda de la flama a la plaça de Sant Jaume. Amb sardanes a càrrec de la cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

18.00 h Arribada de la Flama del Canigó a la plaça de Sant Jaume.

18.05 h Balls de l’Àliga i els Gegants de la Ciutat.

18.15 h Lectura del Missatge de la Flama d’enguany, escrit per Carme Forcadell.

18.30 h Repartiment de la flama. Els equips van passant per recollir el foc provinent del Canigó, que servirà per encendre diverses fogueres a tota la ciutat.

Missatge del 2019 de la Flama del Canigó

Vaig sentir parlar per primera vegada de la Flama del Canigó quan em vaig fer sòcia d’Òmnium Cultural i mai no m’hauria imaginat que molts anys després tindria l’honor de donar-li la benvinguda, a la porta del Parlament de Catalunya, com a presidenta de la institució al costat del president Jordi Cuixart. Molt menys encara m’imaginava que mesos més tard, primer ell i després jo, entraríem a la presó per defensar els drets fonamentals i les llibertats democràtiques.

La flama és un crit de llibertat que simbolitza la unitat de la llengua catalana per sobre de les  vicissituds històriques i de les fronteres polítiques. Una tradició, iniciada l’any 1955, que a partir de l’any 1966 ha esdevingut una bandera d’unitat i llibertat que agermana el nord i el sud de Catalunya. A més, any rere any, ens arriba per renovar el nostre compromís amb la llengua i la cultura catalanes i estendre’l a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans.

El foc és un element simbòlic present en les tradicions més arrelades i distintives de la cultura catalana des de temps immemorial. En la nostra tradició i costumari les festes del foc han ocupat un lloc destacat, lligat a les nostres celebracions i present en els actes més importants arreu dels Països Catalans.

Igual que la flama any rere any renova la unitat de la llengua catalana, nosaltres també any rere any renovem el nostre compromís amb la justícia, la pau i la llibertat. Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícia i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat.

Sortiu al carrer a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sapigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat.

Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2017)
Presó d'Alcalá Meco, maig del 2019

Consells de protecció civil i prevenció: seguretat amb la pirotècnia

Els petards, cal utilitzar-los amb precaució. Aquests consells bàsics us ajudaran a viure una revetlla sense ensurts.

Petards:

  • No us heu de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Una encesa fortuïta podria provocar lesions, fins i tot greus.
  • No heu de llençar cap petard contra les persones o els animals.
  • Mai no heu de posar la cara ni cap membre a sobre o davant de cap article pirotècnic encès, ja que es poden produir cremades o lesions oculars.
  • Està prohibit disparar coets, engegar globus o qualsevol altre artefacte que contingui foc a una distància inferior a 500 metres de les zones boscoses.
  • Els productes pirotècnics sempre s’han de comprar als establiments que en tinguin autoritzada la venda.
  • Enceneu cada article seguint estrictament les instruccions d'ús.

A la llar:

  • Heu de tancar les finestres i els balcons per evitar que us entri qualsevol coet perdut. Així evitareu el risc que el vostre habitatge s’encengui.
  • Heu de treure la roba estesa dels terrats i de les terrasses per evitar que les guspires d’algun coet provoquin un incendi.
  • Heu de plegar els tendals que hi hagi a les terrasses.
  • No heu de llençar cap petard a l’interior dels habitatges.

Fogueres:

  • Les fogueres s’han de situar a més de 15 metres de les façanes de les cases i dels cotxes estacionats, i mai no s’han de situar sota línies elèctriques o telefòniques.
  • Si es fa una foguera al carrer, cal assegurar un pas suficient per als vehicles d’emergències. Per tal de no malmetre el paviment, s’ha de col·locar sota la foguera un gruix suficient de terra o de sorra.
  • No s’ha d’utilitzar mai cap mena d’accelerant per a encendre les fogueres, ja que la deflagració que es provocaria podria calar foc als vestits o als cabells de les persones situades a prop de la foguera.
  • No s’han de llançar a les fogueres bidons, llaunes, esprais, etc., ja que poden explotar.
  • Per fer una foguera és obligatori demanar prèviament el permís d'autorització al districte corresponent.

Font: Bombers de Barcelona

Les tradicions de Sant Joan

La coca de Sant Joan

És una de les menges més populars i pot ser confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada.

Els focs de Sant Joan

Les fogueres a les places i a les cruïlles dels carrers de Barcelona són l’element més destacat i vistent de la revetlla.

Els petards

Barcelona té una tradició molt arrelada de llançar focs d’artifici durant aquella nit, quan es detonen quilos de petards que aporten un soroll i una lluminositat ben característics.