Nit de Sant Joan

La revetlla a Barcelona

La revetlla de Sant Joan, que se celebra el 23 de juny, és una de les festes populars més arrelades als Països Catalans. Foc, música, ball i coca en són els protagonistes. A Barcelona, un munt d’entitats organitzen revetlles populars als carrers i a les places, amb orquestres i ball, i, en alguns casos, amb fogueres.

Però enguany la Nit de Sant Joan a Barcelona està d’aniversari, perquè fa 50 anys que hi va arribar per primera vegada la Flama del Canigó. Era l’any 1967, en plena dictadura franquista, i el foc que agermana a tots els territoris de parla catalana va ser sorprenentment rebut pel batlle del moment, Josep Maria de Porcioles. Per això aquest 23 de juny recordarem aquesta efemèride amb un seguit d’actes ben especials que duraran tot el dia. 

50 anys de la Flama del Canigó i Barcelona

La Flama del Canigó va arribar a Barcelona per primera vegada l’any 1967, un any després que s’encengués un Foc de Germanor al Coll d’Ares i que la Flama passés la frontera. La revista d’excursionisme “Cordada” del mes de setembre de 1967 se’n va fer ressò en un article titulat “Els Focs de Sant Joan Als Cims-1967” signat per Ernest Costa i que hem vist oportú transcriure un fragment per les seves aportacions i importància documental, ja que és l'única font escrita que de moment es disposa.

“Donada l’actitud contrària a l’encesa de focs per part de l’Ajuntament, vàrem descartar des d’un principi la celebració d’un foc al cim del Tibidabo. D’altra banda, els de Vic varen trobar també força dificultats per part dels organismes forestals per l’organització del foc al Matagalls, tal com s’havia pensat inicialment.

Per tant, es va creure que el millor seria fer la foguera de Vic a la Plaça Major, i a Barcelona, ja que no hi havia possibilitat de fer cap foc, donar com a final del recorregut de la flama procedent del Canigó, una plaça ben representativa de la ciutat, com és la de Sant Jaume, i fer-ne entrega a un representant de l’Ajuntament.

El divendres al vespre vàrem pujar a Vic a esperar els joves de Perpinyà que baixaven la flama a través de Coll d’Ares. Arribats a Barcelona vàrem tenir la sorpresa que es faria càrrec de la flama, el mateix alcalde de la ciutat. Un cop a la Via Laietana, una eixerida noia rossellonenca va prendre la flama i, escoltada per dos joves, els tres vestits de blanc i amb una torxa encesa cada un, varen anar a peu fins a l’entrada de l’Ajuntament, on els esperava el senyor Porcioles, enmig de la sorpresa de la gent que passava, doncs no hi havia hagut temps de divulgar l’acte més enllà dels nostres cercles. Després d’unes paraules de benvinguda, l’alcalde va convidar als portadors de la flama a entrar a l’ajuntament, “a casa vostra”, va dir-los.”

Aquesta primera rebuda a l’Ajuntament de Barcelona va ser orquestrada per l’Intel·lectual i dinamitzador cultural Esteve Albert. Cal dir però que aquesta recepció hem de considerar-la un fet aïllat ja que no es repetirà, i la Flama del Canigó serà rebuda des de la semi clandestinitat fins l’arribada dels ajuntaments democràtics.

Quan les fogueres de Barcelona a partir dels anys 70 entren en una decadència constatable, minvant la seva presencia a la ciutat, és precisament quan irromp la Flama del Canigó.

La Flama del Canigó a Barcelona va canviar el concepte de foguera tradicional, donant-li nous missatges i una nova interpretació. Però sobretot, la Flama del Canigó va esdevenir un element conservador i recuperador de l’àmbit de les fogueres ja que les que s’han conservat i les de recent aparició estan directament lligades a aquest element.

2017: la Flama del Canigó a Barcelona 

  • L'Aplec al Canigó 2017

El cap de setmana del 17 i 18 de juny se celebra l'Aplec al Canigó. Les poblacions fan arribar al cim del pic feixines de llenya que seran cremades la nit del dia 22. Aquest any una delegació integrada per persones de diferents equips de foc barcelonins i altres representants de la ciutat farà arribar al cim una feixa de llenya feta amb branquillons dels diferents barris de la ciutat, que cremaran junt amb el d'altres pobles i ciutats del país.

  • La Flama del Canigó arriba a l'Ajuntament de Barcelona

Aquest any 2017 i amb motiu de celebrar que la Flama del Canigó fa exactament 50 anys que visita la ciutat i després de ser rebuda al Parlament de Catalunya serà conduïda a l'Ajuntament de Barcelona. Un cop a la plaça de Sant Jaume entrarà a l'edifici de l'Ajuntament on serà rebuda al Saló de Cròniques per Jaume Collboni, tinent d’alcaldia de la ciutat. La rebuda comptarà amb la presència de l’excursionista i geògraf Ernest Costa que participà activament en l’organització de l’entrada de la Flama del Canigó a Barcelona l’any 1967. Posteriorment el foc del Canigó es reservarà solemnement a les dependències municipals,  fins l’hora de l’inici de l’acte central a la tarda.

  • Rebuda de la Flama del Canigó a la plaça de Sant Jaume

La rebuda a la Plaça Sant Jaume anirà acompanyada de música de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i comptarà amb la presència de l'Àliga de Barcelona i els Gegants de la Ciutat. Mentre la cobla acompanya la vetllada, desenes d'entitats de la ciutat passaran a recollir la Flama per encendre les fogueres dels seus barris.

  • Herbes per tothom

L’Ajuntament de Barcelona obsequiarà els assistents a la festa de rebuda de la Flama del Canigó a la plaça Sant Jaume amb una planta de romaní. A més del foc i de l’aigua, les plantes –el romaní, la farigola, el fonoll, la falguera, la menta...-  són un element essencial a la Nit de Sant Joan. I ho són des de molt antic. Són moltes les llegendes que tenen com a protagonistes les plantes i la Nit de Sant Joan.

  • La tornada als barris

Un cop els diferents equips de foc han agafat la Flama del Canigó del gresol de la plaça Sant Jaume comença el retorn als barris. S’inicien dos itineraris festius. Un itinerari es dirigeix en direcció Llobregat i l’altre en direcció Besòs escampant la Flama pels barris, on finalment encendrà les tradicionals fogueres.

Horari de l'arribada de la Flama a Barcelona

13:30 h: Arribada de la Flama a l'Ajuntament de Barcelona.

17:00 h: Actes previs a la rebuda de la Flama (sardanes i taller de castells)

18:20 h: Benvinguda.

18:30 h: Rebuda de la Flama.

18:45 h: Parlaments i lectura del missatge.

19:00 h: Inici del repartiment de Flames.

19:30 h: Fi de l'acte i sortida de les flames cap als barris.

Consells de protecció civil i prevenció: seguretat amb la pirotècnia

Els petards cal utilitzar-los amb precaució. Aquests consells bàsics us ajudaran a viure una revetlla sense ensurts.

• No ens hem de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos al damunt.

• Procurem encendre el ble per l'extrem, perquè ens doni temps d'enretirar-nos.

• No hem de posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès. Si ho fem, podem patir greus cremades, accidents oculars i/o traumatismes.

• Les candeles romanes que no estiguin proveïdes de mànec especial, hem de fixar-les en un forat o en un test amb terra o amb sorra per no cremar-nos.

• Els coets voladors, no els hem de disparar mai agafats de la mà, ni amb la barnilla trencada, ni en un lloc amb risc d'incendi (a la muntanya, a llocs amb arbustos secs, etc.). Hem de disparar-los col·locats en una posteta, preparada convenientment amb armelles. Així evitarem fer-nos mal o provocar un incendi.

• Si l'article falla en encendre'l, no l'hem de tocar fins que no hagin passat 30 minuts. L'hem d'inutilitzar deixant-lo en remull durant una nit.

• No hem de llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 m del bosc. Podríem calar-hi foc i provocar un incendi forestal.

• Hem de tancar les portes i finestres quan hi hagi focs d'artifici al carrer. Així evitarem el risc que el nostre habitatge s'encengui.

• No hem de tallar el tro final d'una traca. La seva explosió fora de la traca ens podria fer molt de mal.

• Hem de fixar bé les rodes d'artifici. Així evitarem que cremin incontroladament.

• No hem de llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.

• Quan utilitzem focs artificials, hem de vigilar que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

• No hem de ficar trons dins de totxanes ni ampolles, perquè, en explotar, fan metralla que surt incontroladament.

• Els focs artificials resultaran més brillants i més espectaculars si els disparem d'esquena a la direcció del vent i, a més, evitarem el risc de cremades per l'acció de les espurnes.

• No hem de tirar cap coet amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

• Per a la nostra seguretat i la de la nostra família, hem de comprar els productes pirotècnics als establiments que en tinguin autoritzada la venda.

Les tradicions de Sant Joan

La coca de Sant Joan

És una de les menges més populars i pot ser confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada.

Els focs de Sant Joan

Les fogueres a les places i a les cruïlles dels carrers de Barcelona són l’element més destacat i vistent de la revetlla.

Els petards

Barcelona té una tradició molt arrelada de llançar focs d’artifici durant aquella nit, quan es detonen quilos de petards que aporten un soroll i una lluminositat ben característics.