Foguerons de Sant Antoni de sa Pobla a Gràcia

Dates de celebració

Dates de celebració

Dijous, divendres i dissabte de l’últim cap de setmana de gener

La festa dels foguerons de Sant Antoni al barri de Gràcia és una celebració mallorquina traslladada al barri barceloní. Consisteix sobretot en unes mostres de cultura popular, tant del Principat com de Mallorca, com ara balls de capgrossos, sonades de xeremiers, castellers i colles de diables, entre més. Tot i ser una tradició importada, ha arrelat plenament al barri de Gràcia i els veïns la senten com a pròpia.

Són tres dies d’activitats que comencen dijous al vespre amb una glosada i una degustació de productes illencs al Centre Artesà Tradicionàrius. Divendres el mateix centre acull un concert i un ball amb grups mallorquins que serveix per a escalfar motors per a la celebració de l’endemà. I dissabte al vespre es fa una gran cercavila amb correfoc de grups de cultura popular poblers i graciencs, i de vegades algun més de convidat. Aquest seguici acompanya les autoritats i els organitzadors de la festa des de l’ajuntament fins a la plaça de la Virreina, on encenen un gran fogueró i obren la porta a una nit de torrada, balls populars i cantades de gloses amb denominació d’origen mallorquina.

Motiu

La festa es fa amb motiu de la diada de sant Antoni Abat, a qui la tradició atorga el patronatge dels animals domèstics, especialment els de peu rodó. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i que, quan en veia un de ferit, el guaria.

La festivitat de Sant Antoni és el 17 de gener, dia de la mort del sant. Amb tot, la festa mallorquina es reprodueix a Gràcia l’últim cap de setmana de gener perquè les colles de cultura popular de sa Pobla –els caparrots, els dimonis d’Albopàs i els xeremiers– s’hi puguin traslladar.

Orígens

El 1992 Antoni Torrens, veí de sa Pobla i Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona (1997), proposà de fer un fogueró com els de Mallorca a la plaça de Diamant perquè els seus fills, que estudiaven a Barcelona, poguessin gaudir de la revetlla mallorquina.

A partir d’aquell moment, any rere any s’hi van anar afegint carrers –amb fogueró propi–, s’hi van anar involucrant les colles de cultura popular del barri i la festa anà evolucionat fins a esdevenir tal com la coneixem avui.

Sobre la festivitat

Actes a destacar

Glosada i degustació de productes illencs. Dijous al vespre el Centre Artesà Tradicionàrius, molt implicat en la festa, acull una degustació de productes mallorquins –sobrassada, botifarró, galetes d’oli, herbes dolces...– i una glosada amb cantadors vinguts de Mallorca i de totes les terres de parla catalana, que improvisen amb temes d’actualitat sovint proposats pel públic mateix.

Concert i balls mallorquins. Divendres a la nit es fa un concert i un ball amb grups de música popular i tradicional illenca al Centre Artesà Tradicionàrius.

Seguici festiu i encesa de foguerons. Dissabte, el dia fort, es fa una gran cercavila amb correfoc amb grups de cultura popular de sa Pobla i de Gràcia. Aquest seguici acompanya les autoritats des de l’ajuntament fins a la plaça de la Virreina, on encenen un gran fogueró mentre cantadors, simbombes i xeremies interpreten la tonada de Sant Antoni. A continuació es fan els lluïments de les colles participants i sona el «Timbagrallers», himne de les Colles de Cultura Popular de Gràcia.

Paral·lelament, les places i carrers que amb els anys s’han anat sumant a la festa encenen els foguerons i hi torren pa i productes típics de Sant Antoni: llom, llonganissa i botifarrons.

Ballada popular. A les onze de la nit comença una ballada popular a la plaça de la Virreina amb grups que interpreten danses illenques: boleros, jotes, fandangos i mateixes.

Informació complementària

Organitzadors

Federació dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia.

Materials

Protocol Festiu de la Vila de Gràcia. Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia.