Festa major de Gràcia

Dates de celebració

Dates de celebració

Durant una setmana a partir de la festivitat de la Mare de Déu d’Agost

Diada: 15 d’agost

La vila de Gràcia era un petit nucli pagès que, en el transcurs del segle XIX, va viure una gran transformació i es va convertir en una zona singular d’obrers i petits comerciants. Amb el creixement de Barcelona i el pla Cerdà, el nucli fou incorporat a la ciutat; amb tot, mai no ha deixat de reivindicar unes característiques i una manera de fer pròpies.

La festa major de Gràcia es considera la màxima expressió de la identitat del barri i és composta per tot un conjunt de celebracions que combinen la participació ciutadana i les mostres de cultura popular i tradicional. Les associacions de veïns, distribuïdes per zones, organitzen una part de la festa, cadascuna al seu carrer o plaça, i el resultat de tot plegat és gairebé una setmana d’activitats a cada racó de la vila, que és possible gràcies a l’aportació dels graciencs i gracienques implicats, que són molts.

La Fundació Festa Major de Gràcia aplega les entitats dels carrers i places que s’engalanen i participen en la festa tot organitzant balls, concerts, tallers, àpats populars…

Motiu

Si bé el motiu de la festa major de Gràcia és controvertit —alguns l’atribueixen a sant Roc, alguns altres a la Mare de Déu d’Agost—, majoritàriament es considera que és per la festivitat de l’Assumpció, perquè la tradició diu que el barri es troba sota l’advocació de la Mare de Déu. Amb tot, el dia de Sant Roc també se celebra: els veïns li fan un homenatge i els Castellers de la Vila de Gràcia  li dediquen un pilar d’ofrena, amb la presència de la imatgeria festiva popular gracienca.

Orígens

L’origen de la festa és gairebé paral·lel a la urbanització de la vila. N'hi ha la primera referència documentada el 1817, quan es registra un aplec que es feia a Can Trilla en honor de la Mare de Déu d’Agost. La festa es consolida durant la segona dècada del segle XIX i pren un caràcter cada vegada més cívic que religiós, amb moltes entitats i associacions que hi col·laboren.

Sabies que...?

Sabies que...

La decoració de carrers, balcons i portalades té l’origen en la tradició d’engalanar els espais públics amb branques, arbres i flors durant les diades importants. En el segle XIX aquest costum va donar pas a les primeres simulacions d’escenes diferents, que són el precedent de les autèntiques filigranes decoratives que tenim avui.

Sobre la festivitat

Actes a destacar

Presentació de la samarreta i dels carrers, places i espais de la festa. El divendres més acostat a la festivitat de Sant Jaume es fa l’acte de presentació tant dels espais de la festa com de la samarreta d’aquella edició. Tot plegat comença amb una cercavila amb els Gegants de Gràcia, els castellers i els trabucaires graciencs i el gegantó Torres, que recorre els carrers de la vila fins davant la seu del districte. Un cop allà, els castellers fan dos pilars per presentar la samarreta nova, que porta l’enxaneta. En acabat, el gegantó Torres, figura protagonista de l’acte, fa un ball i li col·loquen la nova samarreta, que portarà posada fins l’any vinent. Tot seguit, s’anomena cadascun dels carrers i places que constituiran l’espai de la festa i, després de cada nom, els Trabucaires de Gràcia fan una galejada des del balcó de l’ajuntament. L’acte s’acaba amb un concert de la Banda Municipal de Barcelona.

Pregó. El 14 d’agost a les set del vespre es fa l’acte que inaugura la festa major des del balcó de l’ajuntament, a la plaça de la Vila de Gràcia. Cada any es tria una personalitat pública diferent per fer de pregonera, normalment acompanyada de les autoritats i del president de la Fundació Festa Major de Gràcia.

Les Matinades. El dia 15 d’agost, dia de la festivitat, al matí surten les Matinades de Gralles i les Matinades de Foc a desfilar per places i carrers i anunciar que comença la festa. Les primeres surten amb els tabalers i visiten els portals dels carrers guarnits; les segones les formen les colles de foc i els trabucaires i fan una cercavila per la zona més cèntrica del barri.

Seguici de festa major. Durant el matí de la festivitat, es fa una desfilada amb la màxima representació protocol·lària de les colles i de la imatgeria festiva del barri. El seguici surt de la plaça de la Vila de Gràcia i s'acaba a l’església de Santa Maria, on l’espera el rector de la parròquia.

Missa de festa major. Tot i que les festes ja fa anys que tenen un caràcter sobretot cívic, s'hi manté la missa en honor de la Mare de Déu d’Agost. Les representacions de diverses colles de cultura popular del barri queden integrades dins l’acte litúrgic: hi entren els gegantons i els capgrossos; els gegants hi fan un ball i els castellers, un pilar de quatre.

Matí de festa major. Després de la missa es torna a formar un seguici, que enfila cap a la plaça de la Vila de Gràcia, on es desenvolupa el Matí de Festa Major. Aquest acte consisteix en l’entrada de les colles de cultura popular de Gràcia a la plaça, on cadascuna fa diversos balls, distribuïts en dues rondes i seguint l’ordre estricte que estableix el protocol. 

Cercavila de cultura popular. Les mostres de cultura popular abunden el dia de la festivitat. A la tarda, una cercavila de colles de cultura popular de Gràcia, juntament amb algunes de convidades —de tot el país i de fora—, recorre els carrers del barri, amb un lluïment final a la plaça de la Vila.

Ofrena a sant Roc. El dia 16 d’agost és la festivitat de Sant Roc, i el programa festiu gracienc inclou una colla d’actes per a retre-li homenatge. Entre més, es fa una desfilada des de la plaça de la Vila de Gràcia fins a la capella de Sant Roc (a la cruïlla dels carrers de la Fraternitat i de la Llibertat). Allà hi ha un seguit d’actuacions: una galejada dels Trabucaires de Gràcia, un ball dels gegants i l’aixecament d’un pilar dels castellers graciencs, durant el qual l’enxaneta fa l’ofrena floral al sant.

Diada castellera i més actuacions. Els castellers ocupen un lloc molt important en el programa de la festa major. L'activitat més destacada és la Diada Castellera, el diumenge més proper al dia 15 a la plaça de la Vila. Els Castellers de la Vila de Gràcia hi són els amfitrions i hi participen dues colles convidades. A banda la diada, els castellers apareixen en algun altre acte amb pilars molt concrets —a la missa o a l’ofrena a sant Roc, entre més— i són protagonistes de dos moments més: el pilar caminat, que fa un recorregut des de la plaça del Sol fins a la plaça de la Vila, i la Diada de Vigílies, amb l’actuació nocturna dels Castellers de Gràcia i d’una colla convidada. Tot plegat es fa la vigília del diumenge de festa major.

Dia de les Colles de Cultura de Gràcia. El tercer o quart dia de festa, la plaça de la Vila de Gràcia acull un espectacle que explica els orígens de la vila fins a l’annexió a Barcelona. En l'acte s’intercalen textos narratius i actuacions de colles gracienques de cultura popular.

Carrers, balcons i portalades guarnits. La festa major de Gràcia és famosa, entre més aspectes, per la decoració de places, carrers i balcons, en què els veïns treballen durant tot l’any. A cada edició hi ha temàtiques decoratives molt variades, amb l'ús de materials diversos. Com que aquest aspecte de la festa és cabdal, cada any es fa un concurs de guarniments, amb un jurat compost de personalitats vinculades al món creatiu que atorga premis diversos, segons les categories establertes.

Correfoc. L’última nit de festa major hi ha un gran correfoc amb diables i bèsties de les colles gracienques i algunes més de convidades. Quan s’acaba el recorregut, a la plaça de la Vila, cada colla fa un lluïment. També els diables jovenets tenen un moment de protagonisme poques hores abans, quan un correfoc infantil recorre els carrers més cèntrics del barri.

Informació complementària

Materials

Protocol Festiu de la Vila de Gràcia. Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia.