Cicle de Nadal

Dates de celebració

Dates de celebració

Al voltant de Nadal, des de Sant Nicolau fins a la Candelera

Diada: Nadal, 25 de desembre

El cicle nadalenc és un període que comprèn des de la festivitat de Sant Nicolau –el 6 de desembre– fins que es desfà el pessebre, el 2 de febrer, dia de la Candelera. Inclou un gran nombre de celebracions i rituals d’origen religiós al voltant del naixement de Crist, però també se’n mantenen moltes amb fonaments pagans, com la de fer cagar el tió.

Per Nadal es fan, sobretot, festes i trobades en l’àmbit de la família i les amistats, però hi predominen uns costums i rituals que no varien gaire d’una llar a una altra: el tió, el pessebre, les nadales, els grans àpats, versets i dècimes, etc.

L’oferta cultural i festiva al carrer també és molt present en aquestes dates, en forma de cercaviles, fires, cavalcades, representacions de pastorets, pessebres vivents, enllumenat artístic dels carrers i desfilades d’elements singulars, com la Carassa, l’Esperit de Nadal i l’Home dels Nassos, que surten acompanyats del seu seguici.

Motiu

Les festes i diades que se celebren entorn de Nadal commemoren el naixement de Jesús, portador de la llum al món. L’Església Catòlica fa coincidir aquest esdeveniment amb el solstici d’hivern, època en què el dia comença a allargar-se i la nit s’escurça, en què la llum triomfa sobre la foscor i fa despertar la terra, que es començarà a preparar per donar els fruits. Per això, durant el cicle nadalenc les referències a la llum i els regals i obsequis –com els que farà la terra– són constants.

Orígens

Les celebracions de Nadal són hereves de les festes que feien romans i ibers en honor de tres divinitats solars, Mitra, Sol i Gabal, celebracions conegudes per Natalis Solis. La tradició cristiana connecta amb aquestes celebracions perquè commemora el naixement de qui consideren que va portar la llum al món.

Sobre la festivitat

Actes a destacar

Encesa de l’enllumenat dels carrers i pessebre de la plaça de Sant Jaume. L’últim cap de setmana de novembre s’encén l’enllumenat nadalenc decoratiu a places i carrers de la ciutat, com també en alguns edificis oficials. Aquell dia mateix s’inaugura el pessebre municipal a la plaça de Sant Jaume, amb la tradicional cantada de nadales de la Federació Catalana d’Entitats Corals, que també anuncien l’inici de les festes.

Fires de Nadal. Durant el cicle nadalenc a Barcelona hi ha un seguit de fires entorn d’algunes tradicions pròpies d’aquestes dates. D’una banda, es destaquen les fires de Santa Llúcia, que ofereixen tot de figures i complements del pessebre; es fan des de l’últim cap de setmana de novembre fins al 23 de desembre, i les més conegudes són les de la plaça de la Catedral i la plaça Nova, per bé que se’n fan a més barris. I, d’una altra banda, és important la fira de Sant Tomàs o dels Reis, amb joguines i regals d’artesania com a productes estrella; es fa en un tram de la Gran Via de les Corts Catalanes entre el 21 de desembre i el 5 de gener.

Les representacions de pastorets. Uns dels actes tradicionals del cicle de Nadal a casa nostra són les representacions de pastorets, un gènere teatral popular que escenifica el naixement del Messies, però donant el protagonisme als pastors. Els solen escenificar grups teatrals d’afeccionats de totes les edats i es fan en centres cívics, ateneus, sales parroquials o teatres. La tradició dels pastorets té dues branques: la del drama de Frederic Soler PitarraEl bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga– i la de Josep Maria Folch i Torres –Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús–, de to més seriós. Actualment la majoria de les representacions de pastorets a Barcelona el model de Folch i Torres. 

El tió. És la tradició que s’ha mantingut a casa nostra com la més esperada de la nit de Nadal. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica dedicada als més petits, que consisteix a cantar una cançó o més mentre es claven cops a un tió amb un bastó perquè buidi el ventre i tregui obsequis per a tota la família, que tradicionalment eren dolços i llaminadures.

Nadal i Sant Esteve. Els dies de Nadal i Sant Esteve són dates de celebració en família i generalment a casa, amb àpats abundosos tradicionals i cantades de nadales. Pel que fa a la gastronomia, les menges típiques del dia de Nadal són la sopa de galets amb carn d’olla, el gall dindi i els torrons variats de llevants. Per Sant Esteve, és costum de menjar canelons per aprofitar la carn que ha sobrat del dia abans.

Els Sants Innocents. El 28 de desembre és un dia que tradicionalment s’ha celebrat fent bromes o entremaliadures a familiars i amics. Són actes sense malícia només acceptats un dia com aquest. Es destaca la tradició de penjar la llufa –un tros de paper amb forma de ninot– a l’esquena d’algun innocent que no se n’adona.

Sant Silvestre. L’últim dia de l’any, festivitat de Sant Silvestre, Barcelona reviu la tradició de l’Home dels Nassos, arrelada també a molts indrets del país. De bon matí comença una cercavila del capgròs protagonista –que només surt aquest dia– i el seu seguici que recorre el centre de la ciutat. L’acte, pensat per als més petits, s’acaba a la plaça de Sant Jaume amb el lliurament de les claus del nou any a les autoritats municipals.

La nit de Cap d’Any. És una de les nits, juntament amb la de Sant Joan, més populars del calendari festiu del país. A Barcelona, tradicionalment ha estat una celebració sense cap proposta definida; cada casa fa la pròpia festa amb sopar i vetllada amb familiars i amics. No obstant això, l’any 2013 es va començar a fer una celebració d’àmbit ciutadà que aplega un gran espectacle pirotècnic amb representació teatral i mostres de cultura popular de la terra, amb els castellers. La festa ha volgut recuperar l’Ésser del Mil·lenni, una gran escultura de 15 metres d’alçària que es va estrenar per inaugurar el mil·lenni i que des d’aleshores era exposada al parc del Mil·lenni de Gavà.

La cavalcada de Reis. La nit del 5 de gener Barcelona organitza una gran rebuda als tres Reis de l’Orient amb una gran desfilada pels carrers de la ciutat, acompanyats d’un llarg seguici de patges, carrosses i comparses de companyies artístiques, dansaires, carters i més grups provinents d’entitats i organitzacions barcelonines que hi vulguin participar. Des dels anys seixanta del segle passat, és costum que els Reis arribin a Barcelona per mar i són rebuts al peu del vaixell per l’alcalde, que de vegades és acompanyat d’elements festius protocol·laris: l’Àliga de la Ciutat, els Gegants de la Ciutat o la Banda Municipal.

Elements d'interès

Elements d'interès

Durant el cicle nadalenc Barcelona és l’escenari de moltes celebracions i rituals, entre els quals es destaca la sortida de peces d’imatgeria festiva pròpia d’aquestes festes. Heu ací una breu explicació de les més representatives: la Carassa de Nadal, l’Esperit de Nadal i l’Home dels Nassos.

La Carassa de Nadal és una peça d’imatgeria festiva lligada a les celebracions nadalenques de la ciutat. Representa un sarraí i té una barba llarga i espessa i la boca ben badada, preparada per a treure confits i llepolies. Es desplaça amb rodes i té la particularitat que pot bellugar els ulls. La figura, obra de Manel Casserras i Boix, es deixa veure únicament a la fira de Santa Llúcia els caps de setmanes anteriors a Nadal.

L’Esperit de Nadal és el capgròs encarregat d’inaugurar diversos pessebres al centre de la ciutat i de marcar el començament oficial de les festes nadalenques barcelonines. La figura, obra de Jordi Grau, només es deixa veure al voltant de Nadal, quan participa en diversos actes, com l’encesa de l’enllumenat públic o a la cavalcada de Reis.

L’Home dels Nassos és un capgròs que representa un vell amb un nas molt gros vestit amb referències al pas del temps, en aquest cas amb elements que recorden les estacions de l’any. La figura, obra d’Amadeu Ferrer, només surt en una data molt concreta: l’últim dia de l’any, festivitat de Sant Silvestre.

Informació complementària

Materials

Protocol festiu de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.