Organitza: Museu Etnològic

L'any 2014 es van complir 40 anys de la creació de l'Orquestra Plateria, exemple d'un fenomen musical molt lligat al moment polític i social que es vivia a la Catalunya dels anys 70. Una orquestra creada només per actuar la Nit de Cap d'any del 1974 va acabar sent un referent del ball i la festa.

Un seguit d'entrevistes als integrants de l'Orquestra Plateria, però també a músics d'altres orquestres similars i a la gent que hi va tenir relació, ha donat origen a aquesta exposició, formada per fotografies procedents dels arxius dels músics Manuel Josep i Toni Palacín.

Imatges i records confegeixen el relat d'un moment en què la festa es va convertir en expressió dels anhels populars i les orquestres recreaven amb humor i esperit transformador el repertori musical dels avis. Balls i cercaviles retornaven a la gent el carrer que el franquisme els havia pres molts anys enrere.

L'Orquestra Plateria, amb alguns dels millors músics de la ciutat aplegats al voltant de la mítica sala Zeleste, va ser el detonant de tot plegat, un crit de llibertat fet música que es va convertir en l'antecedent d'una pluja d'orquestres i orquestrines que en els anys posteriors recuperarien el repertori popular (des dels pasdobles o els boleros fins als valsos o les rumbes) o es capbussarien en els ritmes tropicals, sempre a la recerca del so de la festa.

Els anys 80 van portar la professionalització d'aquelles orquestres i la seva connexió amb l'escena política més renovadora, que es mirava amb interès un fenomen musical amb el qual, en aquell moment en què el país vivia els primers mítings i festes de caràcter polític, va tenir una relació intensa.

Aquests grups van fer de la cercavila i la música eines efectives per connectar amb un públic renovat que s'estimava la música i les arts de carrer i les considerava, més que una simple activitat lúdica, una expressió dels seus desitjos de llibertat.