Organitza: Museu Etnològic

Els territoris de l’antiga Corona d’Aragó presenten una notable riquesa patrimonial en relació amb la dansa. Són significatius els vestigis artístics, documentals i festius que han perviscut de l’edat mitjana ençà en què el ball és protagonista. Aquestes traces, resultat d’un remarcable mestissatge cultural, mostren una originalitat creativa, una gran interacció entre diferents territoris i la presència de diverses realitats socioculturals.

A partir de l’expansió mediterrània dels segles XIII i XIV, la Corona catalanoaragonesa esdevingué una cruïlla geopolítica i social que també cristal•litzà en l’aspecte artístic i iconogràfic i en la documentació històrica, literària, musical i coreogràfica. Les tradicions líriques trobadoresques i joglaresques occitanocatalanes, franceses, andalusines i castellanes, la influència dels mestratges de dansa italiana, així com les coreografies representatives dels gremis urbans, les pràctiques rituals cristianes o les performances rurals constitueixen algunes de les contribucions que se situen en l’origen de la corèutica d’aquests territoris.

Fruit de tot plegat, avui dia encara perviuen una apreciable quantitat de manifestacions festives arrelades en les pràctiques coreomusicals i representatives que es perfilen a la llum de les traces artístiques medievals.