Organitza: Museu Etnològic

L'any 1905, el folklorista Joan Amades va viure en persona el tercer centenari de la primera edició del Quixot, una obra fonamental de la literatura universal que, a més de ser una novel•la de cavalleries, es va convertir també durant el segle XIX en material per a tota mena de productes editorials adreçats a les classes populars.

L'interès d'Amades per la figura del Quixot, i especialment per la d'un Sanxo Panza que representava tant el seny com el saber popular, és el tema d'aquesta exposició. Mitjançant textos, fotografies, gravats i il•lustracions, ens mostra tota la diversitat de publicacions amb les quals es va divulgar entre les classes treballadores la creació literària de Miguel de Cervantes.

Nascut a Barcelona, Amades va tenir cura des de petit de la parada de llibres de segona mà que els seus pares tenien al Mercat de Sant Antoni, cosa que li va oferir la possibilitat de llegir tota mena de paper impresos.

Entre aquells documents, n'hi havia molts de relacionats amb la figura del Quixot. A causa de la industrialització, al segle XIX s'havia popularitzat l'ús de la impremta i havia nascut una potent indústria editorial. Llibreters ambulants o parades com la dels Amades venien auques, estampes, romanços, goigs i molts productes d'aquest tipus que es distribuïen lligats amb cordills i subjectes amb canyes, d'aquí que es coneguéssin aquestes creacions editorials amb el nom de "literatura de canya i cordill".

El tema del Quixot i les seves aventures va ser un dels més popular en aquests gèneres editorials, que es van popularitzar durant el segle XIX i principis del segle XX. Un llenguatge planer, la presència d'il•lustracions i uns textos (quan n'hi havia) esquemàtics i fàcils de memoritzar van fer que aquestes "novel•les de pobre" es fessin extremament populars.