Organitza: Museu Etnològic

Aquesta mostra itinerant del Museu Etnològic Cançons de pandero ens parla dels orígens d'aquesta tradició, dels qui la van estudiar i van contribuir a la seva supervivència i, també, dels molts artistes de l'escena folk més actual que avui recuperen aquells sons.

Les cançons de pandero, que van sonar amb força entre el segle XIX i el XX però van anar-se perdent durant el segle passat, eren interpretades per les majorales de les confraries dedicades a la Mare de Déu del Roser. Tot i que aquestes confraries tenen tradició a molts països, el cant solista de les majorales està documentat únicament  a Catalunya i, en concret, des de les comarques de la plana de Lleida i de l'Urgell fins al Priorat i el Camp de Tarragona.

La tradició establia que, en arribar la festa de la Mare de Déu del Roser, per tal de guarnir l'altar i preparar la festa, es recaptessin diners entre les famílies del poble. Se n'havien d'encarregar les majorales que havien estat nomenades cada any i que habitualment eren noies joves o bé solteres.

Gràcies als seus esforços, artistes actuals com El Pont d'Arcalís, La Carrau, Guirigall o Marcel Casellas o el grup Tornaveus, per esmentar-ne només alguns i que a més han tingut relació o han col•laborat amb el Museu Etnològic, es poden seguir mostrant com eren els cants de pandero en cites tan poden seguir mostrant com eren els cants de pandero en cites tan destacades com el festival Tradicionàrius, tota una referència de l'escena de les músiques d'arrel a Catalunya.