Gegants del Pi

Fitxa tècnica

Descripció

Mustafà

Construït el 1772 per
Ramon Amadeu

  • Alçada

    4.28
    m.
  • Pes

    63.00
    kg.

Històric de restauracions

Restauracions

Restaurat el 1986 per Manel Casserras i Boix

Descripció

Elisenda

Construïda el 1772 per
Ramon Amadeu

  • Alçada

    4.17
    m.
  • Pes

    59.00
    kg.

Històric de restauracions

Restauracions

Restaurada el 1987 per Manel Casserras i Boix

La tradició gegantera a la parròquia de Santa Maria del Pi ve d’antic. Tenim notícia de la participació de gegants relacionats amb aquesta parròquia des de l’any 1601, amb motiu de les festes organitzades per celebrar la canonització de Sant Ramon de Penyafort. Se sap que el gegant anava vestit de guerrer cristià.

Són coneguts arreu per la seva popular cançó, nascuda per Corpus del 1798. La cançó fa referència, per una banda, a una reforma de la Rambla, en què el passeig central va quedar elevat i fou anomenat popularment  «el terrat». El passeig era flanquejat per dos passos inferiors per on circulaven els carruatges i més vehicles, i que hom anomenava «el camí». Així els gegants de la Ciutat ballen pel «terrat» i els del Pi ballen pel «camí». A més, la lletra de la cançó fa referència a un altre fet: el 1798 el capità general de Catalunya i duc de Lancaster va aixecar les prohibicions dictades per Carles III el 1780, segons les quals els gegants no podien participar en les processons; una lectura acurada de la lletra de la cançó ens descobreix aquest fet: «Ara ballen, ara ballen» indica que abans no ballaven.

Tot fa pensar que les figures amb les fisonomies actuals van néixer el 1772 i alguns documents apunten que són obra de Ramon Amadeu. Així i tot, aquesta dada encara no es pot considerar segura. Hi ha qui defensa que el gegant i la geganta són obra de diversos artistes i que daten dels primers anys del segle XIX.

Sí que sabem amb certesa absoluta que el 1860 van ser objecte d’una restauració a fons. La factura corresponent que hi ha a l’arxiu de la parròquia és molt detallada i permet de deduir la gran riquesa dels abillaments i del vestuari. Finalment arribà l’oblit: el 1870 són guardats juntament amb els gegants petits; no se'n sap el motiu, però se suposa que fou l'excés de pes, que els feia feixucs de portar.

Un cop guardats, l’any 1892 aquests gegants van servir de model a Josep Lluís Pellicer per a construir uns Gegants de la Ciutat nous de trinca. Les còpies van fer-se als tallers Llobet i Renart del carrer de la Palma de Sant Just. La parella representava els personatges bíblics del rei Assuer i la reina Ester de Pèrsia. Pel llegat fotogràfic, sabem que les dues figures van ser prou reeixides en majestuositat i bellesa, encara que no fossin del grat dels barcelonins de l’època.

Durant la guerra de 1936-1939, la parròquia del Pi va ser incendiada. Tanmateix, tant una gran part de l’arxiu parroquial com els gegants van salvar-se de les flames gràcies a la intervenció de la Secció d’Arxius de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya i del benfer d’Agustí Duran i Sanpere que en aquell moment –i fins al final del conflicte bèl·lic– coordinava a Barcelona la protecció d’elements patrimonials. De primer, els gegants, van anar a parar a la casa de l’Ardiaca i, finalment, al monestir de Pedralbes, d’on van ser retornats al Pi acabada la guerra.

Recuperats el 12 de juny de 1960 gràcies a la voluntat popular de feligresos i barcelonins, els treballs de la restauració van anar a càrrec de Manel Casserras i Boix, de Solsona, sota la direcció d’Evarist Mora. Els gegants representen un noble moro i una dama cristiana. El 1985 es bategen amb els noms d'Elisenda i Mustafà. Per tal de preservar les valuoses peces originals, es va decidir de fer-ne còpies que, alhora, podien ser més lleugeres i de més bon portar. Les còpies van fer-se en dues parts: el gegant el 1986 i la geganta 1987.

En Mustafà i l’Elisenda participen en el seguici popular de Barcelona i són presents en els moments festius més importants. Apareixen sempre en la processó de Corpus i en les festes de Santa Eulàlia; també en les festes de la Mercè: en el toc d'inici, el seguici d’autoritats i la cavalcada; i, a més, són els amfitrions de les festes de Sant Josep Oriol.

Des del 2010, els originals o gegants vells participen en el pregó de les festes de Sant Josep Oriol del barri del Pi, únic moment de l’any en què podem veure com ballen.

Quan no surten, els podem admirar doblement: les còpies són exposades a la Casa dels Entremesos i els originals, en una vitrina dins l’església del Pi.