Barcelona + Sostenible

Qui l’ha tingut de professor a la universitat el recorda com un dels seus preferits i la ciutadania el reconeix per les seves nombroses aparicions als mitjans de comunicació. De discurs clar i afable, aquest climatòleg i catedràtic de geografia física a la Universitat de Barcelona és un dels científics més mediàtics i reconeguts a nivell mundial. Aquest estiu, li demanem que valori cinc qüestions clau per fer front a l’emergència climàtica.   

• L’escalfament s’ha de contenir dins uns límits assumibles: arribarem als 1,5 graus però hem de fer un esforç majúscul per no arribar als 2.

Podríem començar dient que ara mateix a escala planetària ens trobem en un escalfament d’uns 1,2 °C respecte de la mitjana de la temperatura de l’aire de la segona meitat del segle XIX, que és el nostre període de referència. Per tant, podem dir que ens trobem molt a prop dels 1,5 °, que ja és un primer nivell d’alerta del qual ja es parlava en l’Acord de París o en el COP de Glasgow. Jo, sincerament, crec que no podem evitar arribar als 1,5° perquè el sistema climàtic té molta inèrcia. No podem canviar el seu rumb d’avui per a demà: encara que avui paréssim totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle el planeta encara continuaria escalfant-se. El símil seria un transatlàntic, que també té molta inèrcia i si no entra a una velocitat baixa a port, no el podríem parar de cop. 

Per tant, en un parell de dècades, si no abans, arribarem al llindar dels 1,5°. Ara la qüestió està en el fet que l’escalfament sigui el mínim possible i sobretot que no arribem al llindar dels 2°, ja que els efectes serien molt greus i irreversibles. I sabem que per assolir aquesta fita, hem de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a escala global en un 45%, respecte al 2010, abans del 2030. Això és molt complicat i hem de fer un gran esforç, perquè només ens queden set anys. Si ho aconseguim, arribarem al 2050 amb el que anomenem neutralitat en carboni, que vol dir que la poca emissió que tinguem podrà ser compensada pels sistemes naturals com els boscos o els oceans, i per avenços de caràcter tecnològic.  

• A Barcelona les illes de calor a l’estiu són un nou risc climàtic i un problema de salut pública que, a més a més augmenta el consum elèctric.  

El món ha canviat tant que l’illa de calor de la qual vam començar a parlar a finals dels anys vuitanta com un fenomen curiós avui en dia és un risc climàtic. A l’estiu, aquests tres o quatre graus de més al centre de la ciutat fan que tinguem un excés de calor nocturn que augmenta clarament els ingressos hospitalaris i la mortalitat (en persones de risc) convertint-se en un problema de salut pública. Per tant, cal desplegar mecanismes físics per millorar l’estat dels habitatges i donar suport sociosanitari a les persones que ho necessitin. 

Penso que seria molt interessant fer un projecte de mesura de temperatures dins de casa: per saber quines temperatures està patint la ciutadania que viu en edificis amb un mal aïllament tèrmic i en situació de pobresa energètica. Des de la Universitat es podria fer el tractament de les dades. L’Administració hauria de proporcionar els sensors, que són molt barats. I el més important: implicar a la ciutadania en la recollida de dades fent ús de l’anomenada ciència ciutadana.   

De dia, tenim la Xarxa de Refugis Climàtics que ha impulsat l’Ajuntament, amb més de 200 equipaments i que fa de Barcelona un referent a l’estat i a nivell europeu en aquest tema.  

• Deixem de centrar-nos en els embassaments i fixem-nos en les dessalinitzadores: són i seran imprescindibles.

Les dessalinitzadores han estat cabdals perquè la sequera actual hagi estat més suportable. Sense l’aigua provinent de la del Prat i de la que tenim a la Tordera, haguéssim tingut el nivell dels embassaments com els de la sequera del 2008. És cert que amb les tempestes de les darreres setmanes la cosa ha millorat, però sense les dessalinitzadores els embassaments haurien quedat a uns nivells molt més baixos.  

Ara bé, a banda de les dessalinitzadores el futur al nostre país apunta al que s’anomena aigua regenerada. És l’aigua provinent de les EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) a la qual se li afegeix un tractament terciari per obtenir una aigua regenerada que es pot bombejar al curs baix dels rius o filtrar cap als aqüífers, torna a entrar al cicle i podem tornar-la a potabilitzar. La solució passa per aquest cicle de l’aigua i avui en dia tècnicament és possible.  

Una ciutat com Barcelona gairebé no consumeix aigua, el que fa és canviar-ne la seva qualitat, arriba aigua potable i surten aigües grises. Es tracta de tenir una economia circular amb l’aigua i donar-li de nou la qualitat suficient per a múltiples usos. En un país com el nostre, que és modest en recursos hídrics, hem d’anar cap aquí.  

• Fa falta una millor planificació del territori per decidir quins usos són més adequats per cada zona (cultiu, instal·lacions d’energia verda, etc) i compensar qui rebi més pressió. 

Els grans transvasaments tenen poc sentit, ja que si oferim aigua, de seguida en surten usos que moltes vegades no són compatibles amb el lloc on s’està transvasant. És molt important tenir sempre en compte el territori. Hi ha territoris que s’han de dedicar al secà i no vol dir que les persones que hi viuen visquin pitjor. Cal viure de forma harmònica amb el territori i ser coherents. No es pot posar un camp de golf en un territori àrid o hivernacles a tot arreu, que encara que tinguin un reg gota a gota tenen un consum molt alt. Ja sé que la producció dels hivernacles té un alt valor econòmic, però hem de tenir en compte les condicions naturals. 

Aigua – territori és un binomi que no es pot separar en un país com el nostre que no té molts recursos hídrics. I en el context d’emergència climàtica que vivim, afegiria l’energia. Son tres elements inseparables.  

• Els nostres consums sobrepassen els recursos: és imperatiu canviar els nostres hàbits.

La ciutadania de Barcelona ja té un consum d’aigua molt baix, molt contingut. Però en recursos materials i energia encara tenim molta feina per fer. Consumim molt més del que necessitem. Ara que han començat les rebaixes, ho podem veure amb la roba. La producció tèxtil comporta un consum d’aigua i d’energia molt important pel planeta i gairebé el 30% de la roba que comprem, no ens l’arribarem a posar. 

Si parlem d’energia, segons experts, amb les energies renovables no n’hi ha prou. La transició energètica és obligada i a Catalunya estem molt per sota de la producció d’energia renovable que tenen d’altres comunitats autònomes. Però amb això no n’hi ha prou: cal reduir consums. I això no implica una pitjor qualitat de vida. Podem portar una qualitat de vida igual o millor amb una reducció dels consums. 

A escala global, cada any es calcula el dia de la sobre capacitat de recursos del planeta, és a dir, el dia en què hem esgotat tots els recursos que ens dona en un any. El 2022 aquest dia va ser el 28 de juliol, per tant, en arribar al dia 28 de juliol ja havíem consumit tots els recursos ecosistèmics que ens ofereix el planeta per tot l’any. Això vol dir que estem produint un deute per als nostres descendents. 

• Necessitem una bona comunicació de les decisions que es prenen per convertir la preocupació de la ciutadania en compromís. 

Totes les enquestes que es fan, diuen que som un dels països europeus amb més consciència de la situació de canvi climàtic. Gairebé un 90% de la ciutadania creu que la problemàtica és greu. Però quan preguntem si deixaria d’anar en cotxe per anar en transport públic, el percentatge baixa al 50%. 

El que penso és que és molt important la comunicació. Si les mesures que es prenen no es comuniquen bé, fracassen estrepitosament. Cal fer una comunicació intel·ligent i de cara a la gent jove, que creen nous formats. És molt important comunicar-ho bé per tenir el suport de la societat. Per exemple, els eixos verds i les superilles per a mi són una molt bona acció i són molt necessaris en una ciutat com Barcelona, que és de les més denses del món. Quan s’ha de prendre mesures per al bé col·lectiu, s’ha de fer, però s’ha de comunicar bé. 

Barcelona, agost 2023

_____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament

reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.