"Sessions remotes" o les trenta danses solitàries de Mònica Muntaner

Si no heu vist abans cap proposta d'aquesta ballarina i coreògrafa de dansa contemporània que forma part del col·lectiu Las Santas i que codirigeix el centre de creació La Poderosa, a Sessions remotes teniu una bona oportunitat. Perquè això és una barreja d'instal·lació i acció que crea nous llenguatges escènics partint del moviment, però també del vídeo i de la interpretació.

En escena, veureu tot d'enregistraments en vídeo i imatges de gent com les de la fotografia, persones normals i corrents, d'edats i ocupacions diverses, a les quals Monica Muntaner va convidar... a ballar en solitari. Havien de ballar resistint el cansament i potser l'avorriment, i sotmetre's a unes entrevistes que, juntament amb els seus moviments constants, són una part destacada de la proposta de Muntaner.

I és que els gestos, actituds i moviments d'aquests entrevistats i el collage format pels seus rostres i els seus cossos serviran per formular tot de preguntes sense resposta i plantejar una narrativa de la qual ens priva el llenguatge corrent.

Les imatges dels trenta col·laboradors de Muntaner en plena dansa es combinen amb un seguit de solos performatius dels intèrprets, entre els quals Mònica Pascual, Laura Ojer i Sílvia Sant Funk.

L'artista visual i VJ Hugo Barbosa, en contacte amb les formes més noves i radicalment modernes de la videocreació, col·labora en la proposta, fent-se càrrec dels visuals.

És la nova proposta escènica d'una artista que en d'altres muntatges, com ara Antes y después de bailar, ja havia posat els espectadors a ballar. Convertia així el públic en part essencial d'un espectacle que, com passa a Sessions remotes i a moltes de les creacions de Muntaner, utilitza el cos com una eina de transformació i de canvi.