“Anarchy” o l'enfrontament entre l’ordre i el caos, a l’Antic Teatre

Ja us advertim que no cal ni que ho intenteu si voleu anar el dia de l’estrena, el divendres, 27 de gener, perquè les entrades estan exhaurides ja fa dies. I això que la proposta no sembla, d’entrada, fàcil. De tota manera, no patiu, perquè tindreu oportunitats per veure el muntatge fins al 12 de febrer.

Anarchy amaga una reflexió sobre com depenem tots d’algú altre, és a dir, sobre aquella interdependència social que fa que els artistes depenguin d’un teatre i els teatres d’un govern que paga subvencions, per exemple. El muntatge ens parla límits d’aquesta interdependència (el fet de dependre d’algú no et converteix pas en esclau) i també sobre el paper que té l’art a l’hora de reproduir i experimentar certs estats.

Com haureu intuït, l’experimentació és la base i la raó de ser d’aquest muntatge, una peça que beu de l’esperit del live-art i que que sota el lema “si vols silenci, te l’has de treballar” convida als espectadors a prendre la paraula… o no. Perquè els mateixos espectadors tindran en les seves mans el soroll i el silenci, l’ordre i el caos. I podran exercir el poder que tenen mitjançant una acció o bé mitjançant l’absència d’acció que esdevindrà, així, una acció en sí mateixa.

Signa la proposta la Societat Doctor Alonso, una companyia codirigida per Sofia Asencio i Tomàs Aragay que aquest cop té com a còmplice necessari la creadora i única intèrpret de la proposta, una Semolina Tomic (a la foto) que és la directora artística de l’Antic Teatre però que, com ja ha demostrat en d’altres ocasions, és capaç d’omplir l’escenari amb el seu talent.

Prepareu-vos, doncs, per decidir entre el silenci o el soroll, entre l’ordre i el caos, en una proposta artística tan poc habitual com suggeridora, un Anarchy (aquí podreu veure un teaser de l’espectacle) que transformarà l’Antic Teatre en un laboratori de nous llenguatges escènics.