Ciència i Universitats

El Congrés de Competències Digitals, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Ramon Llull – Blanquerna,  amb el suport d’Eurecat, s’ha consolidat amb una quarta edició, que ha reunit més de 500 participants al Cibernàrium i ha conclòs amb un decàleg que recull els preceptes per erradicar les bretxes digitals que creen desigualtat social.

Enguany, el congrés s’ha organitzat sota el títol “Autonomia digital al llarg de la vida” i ha posat l’accent en la necessitat que tothom adopti les eines i els coneixements per poder viure i treballar de manera autònoma en una societat que cada vegada demanda més una ciutadania formada amb coneixements tecnològics. La jornada ha tractat la qüestió digital i tecnològica en àmbits molt diversos, des de la salut i la salut mental, a l’edatisme, la infància i l’adolescència o diversos sectors professionals, com el dels videojocs o el de la robòtica, entre d’altres.

El congrés ha comptat amb prop d’una vintena de ponents, amb una important presència de dones (més del 70%) en un sector on encara predomina la taxa d’homes en ocupacions i perfils digitals.

Aquests són els deu punts del document:

EQUITAT DIGITAL

1. Perseguir la igualtat entre les persones per aconseguir l’equitat digital.
2. Augmentar el nombre de dones i de joves en el sector STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeries i Matemàtiques).
3. Multiplicar la formació TIC per a les dones.

BRETXA DIGITAL

1. Acceptar que la bretxa digital afecta a tothom i tenir voluntat de superar-la amb optimisme.
2. Desenvolupar eines pensades des del disseny per als col·lectius més vulnerables.

INFANTS I JOVES

1. Durant la infància, connectar-se més entre les persones i menys a les pantalles.
2. Sostenibilitat digital: ajudar el jovent a gestionar la tecnologia.

TIC I SALUT

1. Formar en competències digitals els professionals de la salut.
2. Facilitar l’educació digital també per als pacients, amb especial mirada cap als més vulnerables.
3. Adoptar la telemedicina no com a obligació sinó per les seves aportacions i beneficis.

Durant el congrés, també s’ha presentat l’Estudi sobre benestar digital, que  posa el focus en la inclusió i el foment del pensament crític davant de qualsevol matèria tecnològica. Aquest document, coordinat per l’associació paneuropea All Digital, que representa les organitzacions membres d’arreu d’Europa que treballen amb 25.000 centres de competència digital, analitza el benestar digital, que impregna les interaccions de les persones mitjançant eines digitals, i inclou, entre d’altres, les contribucions que ha fet la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, des del punt de vista dels drets i responsabilitats digitals vinculats a la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals que impulsa el Govern català.

En aquest sentit, l’estudi posa l’accent en la necessitat d’entendre el benestar digital, és a dir, l’estat de salut física i mental d’una persona en relació amb l’ús de la tecnologia i els dispositius digitals, com un dret a garantir per a tothom i al llarg de tota la vida. Així, l’informe conclou que el benestar digital cal treballar-lo de forma transversal en totes les interaccions digitals i en tots els àmbits, des de l’educació i la salut, al món laboral, la formació i el lleure.