Barcelona Cultura

CIÈNCIA PER A TOTS ELS PÚBLICS AL PARC DE LA CIUTADELLA

El Festival Barcelona Ciència va arribar al seu punt àlgid amb la Festa de la Ciència, celebrada el 27 i 28 de maig i que enguany va aplegar més de 15.000 persones al Parc de la Ciutadella. Un ampli ventall d’activitats amb formats diversos i en un ambient festiu i familiar van permetre l’intercanvi de coneixements entre científics i ciutadans.

Les propostes van ser molt diverses, des de L’Illa del Tresor, una projecció immersiva sobre el paper cada cop més important de la biotecnologia i la genètica en l’avenç de la medicina, fins la representació teatral Katastrophe, a càrrec de l’Agrupación Señor Serrano, ambdues amb molt bona acollida.

Conèixer el sistema circulatori, descobrir reaccions químiques, provar una bicicleta de rodes quadrades o sortir a la caça del mosquit tigre per les immediacions del parc van ser altres de les més de 100 activitats programades amb les quals el públic de totes les edats va poder gaudir durant el cap de setmana.

D’aquesta manera la primera edició del Festival Barcelona Ciència arriba a la seva fi després de dues setmanes d’activitats l’objectiu de les quals era apropar la ciència a la ciutadania, fomentar la seva participació i crear noves sinèrgies.


BIOBLITZ AL PARC DE L’ORENETA

Dissabte 27 de maig es va organitzar la primera Bioblitz al Parc de l’Oreneta. Vuit experts i quaranta participants hi van buscar la biodiversitat. Matinar va permetre veure una fauna que més tard ja no és activa. Les dades provisionals donen l’observació de 158 espècies: 84 mamífers, 31 ocells, 92 vegetals, 17 líquens, 7 molses, 3 formigues; i sargantanes, carpes i la papallona de la col.

La Bioblitz de l’Oreneta era promoguda per entitats que estudien el Mapa Verd de Sarrià, i les dades van ser bolcades a la plataforma Natusfera. Una agradable i profitosa activitat de ciència ciutadana per conèixer el patrimoni natural del barri.

Mapa Verd de Sarrià
Natusfera


CIÈNCIA I CIUTADANIA ES RETROBEN AL MUSEU BLAU

El Museu Blau de Barcelona va ser l’escenari de la quarta edició del Dia de la Ciència Ciutadana, una iniciativa que va tenir molt bona acollida. La jornada, que va començar a les 9 del matí i es va allargar fins al vespre, va permetre conèixer de primera mà projectes en els quals la col·laboració dels ciutadans és cabdal.

La inauguració a càrrec d’Anna Omedes, directora del museu, i Oscar Abril Ascaso, director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals de l’ICUB, va donar pas a un seguit de tallers de dades i d’implicació ciutadana. Els projectes Open Data BCN i Mosquito Alert van ser dos dels més destacats del matí.

Després d’una pausa, va arribar el torn per conèixer iniciatives com Mapping for Change, a càrrec de María Alonso, i Medialab-Prado, amb David Gómez Abad, tot això abans de posar el punt i final amb un BioBlitzBCN sobre la biodiversitat, la participació ciutadana i la ciència per part de Dacha Atienza.


JORNADA ACTS217

El CCCB va acollir dilluns la primera jornada ACTS on es va posar de manifest la intersecció híbrida entre art, ciència, tecnologia i societat.

La jornada va comptar amb la participació de nombrosos experts en la matèria, els quals van donar a conèixer projectes com Després de la fi del món o xBarcelona. Les noves formes de convivència a partir de les crisis de la biosfera humana i la transformació del litoral barceloní també van tenir el seu espai.

Un debat obert entre els assistents i els ponents i la intervenció de dansa de Javier Martín van posar el punt i final a la primera edició.


4rt DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA

Compartir experiències sobre l’ús de les dades en els projectes i bones pràctiques en relació a la implicació i la participació de diversos agents és l’objectiu d’enguany. 25 de maig al Museu Blau.

Els assistents podran conèixer de primera mà projectes com Mapping for Change, a càrrec de María Alonso; Media-Lab Prado, amb David Gómez Abad; i Open Data BCN per informar-se dels diferents projectes impulsats per Barcelona Ciència.

Cal inscripció prèvia.


FESTIVAL BARCELONA CIÈNCIA 2017

Onzena edició del Festival Barcelona Ciència per difondre el coneixement científic i els avenços tecnològics. Del 15 al 28 de maig.

Conferència inaugural de l’experta en planificació urbana i ambiental Isabelle Anguelovski el proper 17 de maig a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Xerrades sobre actualitat científica en set bars de la ciutat en el marc del Pint of Science Festival, del 15 al 17 de maig.

Trobades entre investigadors i ciutadans en el BioblitzBCN, del 19 al 21 de maig al Jardí Botànic Històric i el 27 de maig al Parc de l’Oreneta.

El 22 de maig el CCCB acull la jornada ACTS, i el 25 de maig, el Museu Blau és l’escenari del 4rt Dia de la Ciència Ciutadana.

Més de cent activitats per posar punt i final al Festival amb la Festa de la Ciència, que se celebra els dies 27 i 28 de maig al Parc de la Ciutadella. 


CIÈNCIA ALS BARS? SÍ! ÉS EL FESTIVAL PINT OF SCIENCE

15-17 de maig en set bars de la ciutat: Alfa, Grizzly 72 Sports Bar, Blacklab Brewhouse, La Iguana, Bacanal Café, Mau Mau i Michael Collins

Aquest festival internacional proposa xerrades als bars sobre l’actualitat de la recerca científica amb els investigadors més punters, que comparteixen els seus coneixements en un ambient relaxat i distès.


 

DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA

Divendres 18 de novembre se celebra, per tercer any consecutiu, el Dia de la Ciència Ciutadana. Durant tot el dia es donen cita al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” els principals actors de la ciència ciutadana per posar en comú experiències, bones pràctiques, coneixements i reflexions.

La jornada concentra un ampli ventall d’activitats on s’inclouen sessions tècniques, conferències, presentacions, xerrades, una fira de projectes i un safari amb diversos exemples, obert a tothom, on els assistents poden conèixer de primera mà diferents línies d’investigació amb què poden col·laborar.

Programa 3r Dia de la Ciència Ciutadana

Presentació

A través de sis projectes de ciència ciutadana, veïns i veïnes de sis barris de Barcelona duen a terme una recerca real amb un impacte directe sobre el barri. Els centres cívics són l’epicentre de reunió, preparació i discussió dels projectes, que impliquen diversos col·lectius. Ciència ciutadana als barris constitueix una aposta per reforçar les pràctiques d’una ciència participada que dóna resposta a les inquietuds dels barcelonins.

La proposta, impulsada des de l’Oficina de Ciència Ciutadana ―una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona―, compta amb la col·laboració de la xarxa de centres cívics de la ciutat i diversos grups de recerca.

Sis projectes per a sis barris

La ciència ciutadana és la recerca científica que només és possible gràcies a la col·laboració i la participació de persones no expertes. Es tracta d’investigacions en les quals els ciutadans tenen un paper clau i imprescindible en el conjunt o en una part de la recerca. La ciutat es pot convertir en un espai d’acció, de participació i de canvi, alhora que es crea un coneixement entre tots i per a tots des del minut zero.

A partir de l’octubre del 2016, veïns i veïnes de la Barceloneta, l’Esquerra de l’Eixample, la Maternitat i Sant Ramon, el Guinardó, el Bon Pastor i Baró de Viver participaran, com a investigadors, en projectes de ciència real i propera a les seves inquietuds. Amb la implicació activa del gran públic i la facilitat que aporten les tecnologies digitals, es busca fer possible una recerca comunitària i participada que ajudi a reflexionar, a recollir evidències i a emprendre accions sobre temàtiques socials i ambientals.

Ciència ciutadana als barris inclou un procediment comú, amb els passos següents:

  • Plantejament d’un repte. Una inquietud social, ambiental o de salut que afecti el barri i que mobilitzi centres cívics, centres educatius i diversos col·lectius. Es parteix d’una pregunta de recerca, una hipòtesi.
  • Recollida de dades. Treball de camp i anàlisi per poder donar resposta a la pregunta de partida amb eines, recursos i acompanyament de projectes de ciència ciutadana ja existents.
  • Resultats i interpretació. S’analitzen i es discuteixen els resultats col·lectivament, incloent-hi les contribucions d’altres projectes de ciència ciutadana.
  • Acció. Es presenta el procés de recerca a la ciutadania, juntament amb recomanacions per a l’adopció de noves polítiques que responguin d’una manera eficaç a la inquietud que ha motivat la recerca.

El veïnat

Els veïns i les veïnes són els grans protagonistes de la ciència ciutadana als barris. Sense el seu coneixement, raonament i tecnologia, assolir els objectius dels projectes de recerca seria una tasca inimaginable. La contribució ciutadana permet ampliar el saber sobre aspectes de l’entorn que es poden abordar i investigar científicament. Els habitants d’un barri tenen accés a una informació que els científics no sempre són capaços de recopilar, però, a més, troben maneres d’afrontar preocupacions i emprendre accions en benefici de la qualitat de vida a la ciutat.

L’estat de salut del riu Besòs al seu pas per Barcelona, del mar i de les platges del nostre litoral, la qualitat de l’aire que respirem en l’entorn urbà, les al·lèrgies causades pel pol·len de les plantes de les zones verdes, la presència d’espècies de mosquits exòtiques i autòctones, i els patrons de mobilitat ciutadana, entre altres, són els objectes d’estudi triats de la ciència ciutadana als barris. Aquests temes tenen un impacte directe sobre la vida dels habitants de la ciutat, i els veïns i les veïnes són els qui perceben els canvis en el seu entorn i els qui poden generar informació útil amb les seves activitats quotidianes. Els ciutadans tenen la capacitat de fer observacions, prendre mesures, compartir-les i emprendre un diàleg amb la comunitat científica. La seva aportació és imprescindible.

Els barris i els centres cívics

Grans dinamitzadors de l’activitat sociocultural a la ciutat, els centres cívics són les seus de la ciència ciutadana als barris. En aquests espais es desenvolupen alguns dels actes del programa, i també constitueixen llocs de referència on informar-se sobre els projectes de recerca i la ciència ciutadana en general.

La Barceloneta

Centre Cívic Barceloneta. A primera línia de mar, el Centre Cívic Barceloneta té una àmplia oferta cultural que, ara, també inclou la ciència ciutadana. El barri se sotmet avui a una enorme pressió humana fruit de la creixent oferta turística i lúdica experimentada en les últimes dècades. El seu passat pescador i industrial ha viscut una transformació progressiva cap a economies del tercer sector, bàsicament l’hostaleria, el turisme i el lleure. A més, la Barceloneta és la porta d’entrada de vaixells de mercaderies i, més recentment, de grans creuers que fan parada a diari al port de la ciutat. Tota aquesta activitat té un impacte sobre les platges i els ecosistemes del nostre front marítim. Un impacte al qual el veïnat de la Barceloneta és sensible i que pot posar de manifest gràcies al projecte Observadors del Mar, molt especialment amb la recollida de dades sobre la presència de plàstics i microplàstics a la platja. Es tracta d’un projecte treballat a partir de la iniciativa comunitària Barceloneta Proa a la Mar, que vincula les accions des de l’àrea de formació, sobretot des del treball amb els centres educatius del barri.

La Nova Esquerra de l’Eixample

Centre Cívic Urgell. Ubicat dins del Centre Cultural Teresa Pàmies, al cor de l’Eixample barceloní, aquest centre cívic dedica una part de la seva oferta cultural a la recerca, principalment en els camps de la salut i de la biomedicina. Els carrers de la Nova Esquerra de l’Eixample i de tot el districte, en general, són les principals artèries de la ciutat. La gran quantitat de vehicles motoritzats que hi circula suposa una font de soroll i de contaminació atmosfèrica que, avui, representa un dels principals reptes que cal resoldre en matèria ambiental i de salut pública a la nostra ciutat. La qualitat de l’aire pot variar segons el carrer, segons el dia i, fins i tot, segons l’hora del dia. Es tracta, per tant, d’un escenari idoni per recollir dades amb el sensors per a vianants del projecte CITI-SENSE-BCN.

La Maternitat i Sant Ramon

Centre Cívic Joan Oliver - Pere Quart. Al barri de la Maternitat i Sant Ramon, al districte de les Corts, aquest centre va ser inaugurat el 1999 i ampliat recentment, el 2015, amb un espai pensat per potenciar la innovació social. El barri ofereix una estructura urbanística diversa, que combina una zona de densitat de població elevada amb una altra que ocupen instal·lacions com les del Futbol Club Barcelona, una part de la Zona Universitària i el Tanatori de les Corts, que actuen com a pols d’atracció humana. Aquest barri és un escenari interessant per a l’estudi dels patrons de mobilitat de les persones. Els seus habitants poden generar dades valuoses per al projecte Bee-Path, que permetrà identificar les rutes més freqüents o els espais inexplorats, per poder pensar accions sobre el teixit urbà i millorar el barri.

El Guinardó

Centre Cívic Guinardó. Fundat el 1982, és el primer centre de les seves característiques a Barcelona. Està situat en un dels punts alts de la ciutat, en un barri que originalment presentava una activitat agrícola basada en el model de la caseta i l’hortet, i que actualment engloba una considerable superfície verda. El verd urbà, incloent-hi el del Parc Natural de la Serra de Collserola i el d’altres zones agrícoles i rurals que envolten la ciutat, allibera a l’atmosfera el pol·len que cada primavera causa nombrosos casos d’al·lèrgies entre els ciutadans i ciutadanes. El Guinardó, a cavall entre la ciutat i la natura, ocupa una zona estratègica on el veïnat pot fer mesuraments per al projecte Flora Urbana i Al·lèrgies. D’aquesta manera es recollirà informació actualitzada sobre la floració de l’arbrat i les plantes de la ciutat susceptibles de provocar al·lèrgies.

El Bon Pastor

Centre Cívic Bon Pastor.Situats en una zona històricament molt vinculada a l’aigua, els terrenys del barri del Bon Pastor, a la ribera del Besòs, antigament eren travessats pel rec Comtal i per uns quants torrents que desembocaven al riu. És precisament en zones amb aigua on es troben els hàbitats dels mosquits, alguns d’autòctons i altres d’invasors, com el mosquit tigre. Aquesta darrera espècie, que té el potencial de transmetre malalties com el chikungunya, s’ha establert a la nostra geografia, tant en entorns rurals com en ciutats molt poblades com Barcelona. Els veïns i veïnes del barri són testimonis de l’expansió d’aquests insectes a la ciutat, i poden compartir observacions de la seva presència al seu entorn proper, com ara implicant-se en el projecte Mosquito Alert, que recull informació tant sobre la presència del mosquit tigre al barri com sobre els seus punts de cria.

Baró de Viver

Centre Cívic Baró de Viver. En un emplaçament nou des del març del 2015, aquest centre cívic és el primer equipament sociocultural de l’Estat a aconseguir el certificat LEED Platinum, el màxim reconeixement internacional a la sostenibilitat dels edificis. Es tracta d’un dels referents culturals del barri de Baró de Viver, a la ribera del Besòs, el riu que durant els anys setanta i vuitanta del segle passat va ser el més contaminat d’Europa. El barri ha estat testimoni de la recuperació d’aquest curs d’aigua durant els darrers anys. Després de la creació del Parc Fluvial del Besòs, el 2004, el tram baix del riu s’ha convertit en un gran espai verd urbà de lleure i per a l’establiment de fauna autòctona, un entorn ideal per dur a terme el projecte Riu.net.

Les escoles

Gràcies a una iniciativa pionera de diversos equips d’investigació, consistent en una sèrie de proves pilot per dur a terme projectes de ciència ciutadana amb escoles, s’ha constatat l’enorme potencial que els professors i els alumnes participants representen per a aquest tipus de projectes.

A partir d’aquesta experiència prèvia, Ciència ciutadana als barris presta una atenció especial al públic escolar. A cada un dels barris participants, almenys un centre escolar col·labora amb el projecte de ciència ciutadana corresponent. Grups de nois i noies d’edats diferents participen activament en la recollida de mostres i en l’obtenció de dades.

Més enllà dels objectius científics de cada projecte, experiències com aquestes afavoreixen la sensibilització dels joves estudiants envers la problemàtica que es tracta en cada cas. I, fent un pas més, poden establir un debat sobre possibles accions a dur a terme en l’entorn del seu centre educatiu, del barri i de la ciutat.

Els grups participants són els següents:

  • Barceloneta: Escola Mediterrània, Escola Sant Joan Baptista, Escola La Salle, Institut Narcís Monturiol
  • La Nova Esquerra de l’Eixample: Institut Ernest Lluch
  • La Maternitat i Sant Ramon
  • El Guinardó
  • El bon Pastor: Escola Bon Pastor
  • Baró de Viver Institut Dr. Puigvert, Escola L’Esperança

Els sis projectes intenten resoldre problemàtiques molt diferents.

Observadors del Mar

Observadors del Mar és un punt de trobada entre ciutadans i científics per investigar junts l’estat actual del mar. Treball amb el Centre Cívic Barceloneta.

El marí és el medi majoritari a la superfície terrestre. Els oceans i els mars acullen una enorme biodiversitat, en part encara desconeguda, tenen un paper fonamental en el clima de la Terra i són una font de recursos que hem aprofitat des de temps prehistòrics. Però el nostre dia a dia està alterant els ecosistemes marins.

El canvi climàtic causa l’escalfament progressiu de l’aigua marina; la sobrepesca exposa moltes espècies a l’extinció; la biodiversitat de certes zones es veu amenaçada per l’arribada i l’establiment d’espècies exòtiques invasores; al fons i a la superfície, els oceans acumulen cada cop més residus fruit de la nostra activitat…

Observadors del Mar és un punt de trobada entre ciutadans i científics per investigar plegats l’estat actual del mar, un portal web en el qual persones en contacte amb el medi marí comparteixen les seves observacions i experiències al voltant dels fenòmens de canvi que tenen lloc en aquest medi.

El portal recull dades sobre la distribució i l’abundància d’espècies comunes, l’aparició d’espècies marines invasores i la presència d’efectes sobre l’ecosistema (mortalitat d’organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades s’utilitzen en els projectes de recerca per comprendre millor l’impacte que l’escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d’espècies exòtiques i la sobrepesca tenen sobre el mar.

http://www.observadorsdelmar.cat

Promotors del projecte
Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) amb la col3laboració del Museu Marítim de Barcelona

CITI-SENSE- BCN

CITI-SENSE-BCN monitoritza la contaminació amb sensors que duen els ciutadans. Treball amb el Centre Cívic Urgell.

La qualitat de l’aire que respirem té un impacte directe en la salut i el benestar de les persones, i l’entorn on la ciutadania està més exposada a la contaminació atmosfèrica és l’urbà. Avui, a les ciutats es concentra més de la meitat de la població mundial i, alhora, representen els escenaris amb més problemes de contaminació de l’aire. Barcelona és una de les ciutats europees amb uns nivells de contaminació atmosfèrica més elevats, deguts majoritàriament al trànsit motoritzat, l’activitat industrial i el transport marítim, i en un grau més petit, a l’ús domèstic de l’energia. Tant és així que, segons l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, avui dia la ciutat supera, de mitjana anual, els llindars que la Unió Europea estableix quant a concentració d’alguns contaminants, com ara el diòxid de nitrogen.

La planificació urbana, així com la presa d’accions per millorar la qualitat de l’aire, passen per un diagnòstic que permeti identificar les causes i l’efecte de la contaminació als diferents indrets de la ciutat. Si bé Barcelona disposa d’un centre d’anàlisi i 11 estacions de seguiment de la qualitat de l’aire, ampliar la xarxa de punts de mesurament contribuiria a millorar el diagnòstic tant en l’espai com en el temps. D’altra banda, la conscienciació ciutadana envers la qualitat de l’aire representa una de les solucions principals a aquest problema, causat fonamentalment pels nostres hàbits de transport. Cal dir que aquesta conscienciació constitueix una tendència creixent a la ciutat, però encara queda molt camí per recórrer.

CITI-SENSE-BCN fa un seguiment de la qualitat de l’aire mitjançant sensors integrats als telèfons mòbils dels ciutadans i les ciutadanes. Els participants prenen el pols de la ciutat i generen dades d’interès científic amb un triple objectiu: fomentar la consciència ambiental entre la ciutadania, incrementar la participació dels habitants de la ciutat en les decisions ambientals, i proporcionar informació de l’impacte que exerceixen les persones en les decisions públiques.

http://barcelona.citi-sense.eu/

Promotors del projecte
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Bee-Path

Bee-Path és una eina que permet estudiar la mobilitat humana. Treball amb el Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart (les Corts).

Dins d’un recinte, a la mateixa ciutat, d’un país a un altre, els humans ens desplacem, i ho fem seguint patrons comuns. Saber què motiva aquests desplaçaments, quan tenen lloc, on es concentra més gent i aspectes dels nostres moviments té una gran utilitat en molts temes socials, urbanístics i econòmics. Permet, per exemple, millorar la planificació urbana, prevenir problemes de trànsit, conèixer aspectes del comportament dels consumidors en un centre comercial o, fins i tot, traçar les rutes de contagi que pot seguir l’expansió d’un virus per prendre mesures contra una possible epidèmia.

Avui, en plena revolució digital, obtenir informació sobre els moviments que fem els humans és possible gràcies als telèfons mòbils. Aquests poden generar en temps real dades anònimes de la nostra ubicació individual, que poden ser analitzades col·lectivament en estudis demogràfics d’aquest tipus.

Bee-Path és una eina que permet estudiar la mobilitat humana registrant-la per mitjà d’una aplicació per a dispositius mòbils; s’activa en contextos específics; ofereix una anàlisi automàtica del tipus de mobilitat realitzada per l’usuari, i proposa models matemàtics per explicar els fenòmens observats i així, en el futur, poder predir la mobilitat en contextos determinats. Bee-Path és fruit d’un equip multidisciplinari en el qual intervenen físics, biòlegs i artistes dins l’Oficina de Ciència Ciutadana del Barcelona Lab.

Bee-Path es porta a terme amb la participació directa, voluntària i conscient dels ciutadans, manté una comunicació directa amb els usuaris i fa accessible els resultats de la investigació. A més, ofereix en obert els codis i les dades dels experiments per a qui vulgui fer ús dels recursos generats.

http://bee-path.net

Promotors del projecte
Open Systems (Universitat de Barcelona), Dribia Data Research

Flora Urbana i Al·lèrgies

Flora Urbana i Al·lèrgies, informa sobre plantes al·lergògenes. Treball amb el Centre Cívic Guinardó.

L’imaginari col·lectiu sol associar la primavera a les al·lèrgies respiratòries. Si bé és cert que aquesta és l’estació en què floreixen la major part de les plantes, i que aquestes alliberen el pol·len que causa aquesta reacció en moltes persones, la recerca en aquest camp ha revelat que les al·lèrgies poden tenir lloc en altres estacions a causa d’altres espècies que tenen la floració en diferents períodes de l’any. A més, en la major part dels casos les al·lèrgies no les causa el pol·len d’una espècie de planta, sinó de més d’una.

A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen algun tipus d’al·lèrgia, el 40 % de les quals està causat pel pol·len. A més, a les ciutats, la contaminació urbana pot empitjorar els símptomes de les al·lèrgies o augmentar-ne la incidència. Es tracta, per tant, d’un problema de salut pública. Per aquest motiu, saber quines són les espècies al·lergògenes, així com les zones i els períodes en què alliberen el pol·len, facilita la tasca diagnòstica dels professionals de la salut i permet prevenir o pal·liar futurs episodis d’al·lèrgies.

Flora urbana i al·lèrgies compta amb la plataforma Plant*tes , un projecte en què els participants informen sobre les plantes al·lergògenes que hi ha al seu entorn i l’estat fenològic en què es troben (si presenten flors tancades o obertes, o fruits), amb l’objectiu d’ajudar a comprendre millor la relació entre el medi ambient i les malalties al·lèrgiques, i contribuir així a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen al·lèrgia.

http://lap.uab.cat/aerobiologia/ca/

Promotors del projecte
Punt d’Informació Aerobiològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (PIA-UAB)

Mosquito Alert

Mosquito Alert investiga i controla l’expansió del mosquit tigre, una espècie invasora i un vector de malalties. Treball amb el Centre Cívic Bon Pastor.

El 2004, a Sant Cugat del Vallès es va detectar per primera vegada a la península Ibèrica la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus), un insecte procedent del sud-est asiàtic que, des d’aleshores, s’ha estès com una taca d’oli a les nostres latituds. Aquest molest paràsit, que pica principalment durant el dia, té la capacitat d’actuar com a vector de malalties tropicals com el chikungunya.

Un altre vector de malalties, i cosí de l’anterior, és el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). Aquest insecte, propi de regions tropicals, pot transmetre el virus del Zika i altres malalties, si ha picat amb anterioritat alguna persona infectada amb aquest agent. Malgrat que el mosquit de la febre groga encara no s’ha trobat a la nostra geografia, els experts, davant l’actual tràfic de mercaderies i de persones arreu del món, estan alerta per la possible arribada d’aquest nou invasor.

Mosquito Alert és una plataforma basada en una aplicació mòbil per investigar, seguir i controlar aquestes dues espècies de mosquits invasors. En el cas del mosquit tigre, el projecte se centra en el seguiment de la seva expansió, mentre que per al mosquit de la febre groga se centra en la seva detecció.

http://www.mosquitoalert.com

Promotors del projecte
Obra Social ”la Caixa”, Agència de Salut Pública de Barcelona

RIU.net

RIU.net avalua d’una manera intuïtiva i senzilla l’estat ecològic del riu Besòs. Treball amb el Centre Cívic Baró de Viver.

Els humans hem après a utilitzar l’aigua dels rius. Això ens ha proporcionat beneficis enormes, però també ha tingut un impacte molt negatiu. Els recs, les canalitzacions i la construcció de preses que modifiquen el cabal dels rius, els abocaments contaminants o la pressió urbanística causen l’empitjorament de l’estat ecològic dels cursos fluvials. En una regió com la Mediterrània, on l’aigua és un bé escàs, els rius encara es veuen més perjudicats per les accions humanes.

Malgrat el paper de les depuradores i els esforços de restauració i conservació de les darreres dècades, encara queda molt per fer en la millora de la qualitat dels nostres rius, com ara, entre altres deures, ampliar el diagnòstic per saber quin és el seu estat ecològic real. La morfologia del riu i les espècies d’éssers vius que hi viuen proporcionen informació en aquest sentit; són indicadors de la seva qualitat ecològica.

RIU.net és una aplicació per a telèfons mòbils que permet avaluar d’una maneraintuïtiva i senzilla l’estat ecològic d’un riu, i transmetre aquesta informació alsinvestigadors de la Universitat de Barcelona. Les dades s’obtenen seguint un parellde tests senzills, que poden dur a terme persones no expertes.

D’una banda, l’usuari mesura la qualitat del riu des del punt de vista físic, bàsicament la morfologia i les propietats hidràuliques. Aquí s’inclouen aspectes com ara el tipus de curs d’aigua, el tram que s’estudia o l’estat del bosc de ribera. Amb l’altre test, el participant mesura la qualitat biològica a partir dels organismes macroinvertebrats que viuen al riu, com ara cucs, cargols, gambetes o insectes. Totes aquestes dades es poden complementar amb una foto. Amb aquesta informació, l’aplicació genera un índex de qualitat del riu que queda representat en un mapa, i que els investigadors utilitzen per a la seva recerca.

http://riunet.net

Promotors del projecte
Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM), de la Universitat de Barcelona

Observadors del Mar

CITI-SENSE- BCN

Bee-Path

Flora Urbana i Al·lèrgies

Mosquito Alert

RIU.net

Una cita anual amb el llibre de divulgació científica orga­nitzada per CosmoCaixa amb la llibreria Laie, la Biblioteca Sagrada Família i l’Institut de Cultura de l’Ajun­tament de Barcelona, en el marc de la 21a Setmana de la Ciència. A més de la tradicional mostra i l’exposició de llibres amb les principals novetats en literatura de divulgació científica, aquesta nova edició ofereix tallers, documentals, presentacions de llibres i exposicions de per a totes les edats.

Totes les activitats són gratuïtes

LES ACTIVITATS A COSMOCAIXA

Per celebrar la 21a edició de la Setmana de la Ciència, els caps de setmana del 12 i 13, i del 19 i 20 de novembre de 2016, CosmoCaixa ofereix tallers, tastets d’experiments i activitats variades en diversos espais del museu. La celebració d’aquest any coincideix amb la mostra Què m'expliquen els objects mèdics? i la XII Mostra de llibres de ciència a la botiga Laie de CosmoCaixa amb dues presentacions de novetats en llibres de ciència i una visita guiada gratuïta.

RACONS DE CIÈNCIA

Els Racons de ciència, una novetat d’aquest any, tenen com a objectiu afegir el factor sorpresa al visitant. Més enllà de les activitats programades, on es pot apuntar el públic segons els seus interessos. Es realitzen en llocs diferents durant tot el dia sense previ avís. La característica d’aquestes píndoles científiques, dinamitzades per un educador, són la seva brevetat, el component d’espectacle, la seva visibilitat i el plantejament de reptes científics als visitants que els impel·leixi a participar.

Tallers

A partir de les temàtiques definides per la UNESCO sobre els anys internacionals dels Llegums, del Mapa i de l’Entesa mundial, i en el marc definit per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, s’han proposat els tres eixos temàtics a través dels quals desenvolupar sis tallers molt engrescadors per a tots els públics:

  • Llegums! Llenties, cigrons i…cacauets?
  • Mapes! Mil maneres de veure el món
  • Som el que mengem? Laboratori de llegums
  • El futur a les teves mans
  • Fem una brúixola
  • H2OOOHH!

XII MOSTRA DEL LLIBRE DE CIÈNCIA
Del 13 al 22 de novembre, de 10h a 20h
Llibreria Laie

Visita guiada per la Sala de la Matèria
17 i 18 de novembre, 18h

Presentació de dos novetats de llibres de ciència, a les 19h:

  • El ojo desnudo, d'Antonio Martínez Ron (Ed. Crítica- Planeta) 17 de novembre
  • Desafíos del futuro, de Pere Puigdomenech (Ed. Crítica- Planeta) 18 de novembre

Al final de les presentacions es farà signatura de llibres i s’entregarà un val d’un 5% de descompte amb la compra de llibres entre els assistents.

EXPLORA: QUÈ M’EXPLIQUEN ELS OBJECTES MÈDICS?
De 10 a 20h

Exposició on es mostra com els instruments mèdics són utilitzats com a eines que han ajudat a conèixer, comprendre, estudiar i analitzar el cos humà mitjançant la projecció d'imatges, sons o gràfiques. També se subratlla el fet que els objectes formen part del que anomenem patrimoni mèdic, és a dir, que formen part d'una investigació científica extensa d'una cultura que ens parla del passat d'una societat mèdica.

Organitza: Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)

LES ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA JOSEP M. AINAUD DE LASARTE

SKETCHING CRAG
Exposició
Del 25 d'octubre al 17 de novembre
Sala d'exposicions Àlex Garcia

El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) presenta el seu projecte de divulgació científica amb l'objectiu d'explicar la recerca que porta a terme a través del dibuix al natural, sketching o dibuix ràpid sobre llibreta, que és una modalitat de dibuix que s’ha convertit en poc temps en un fenomen social i artístic. Mitjançant diversos dibuixos i anotacions s’explica de manera didàctica què és i què fa el CRAG.

Presentació del llibre: 10 de novembre, 19 h.

En el marc de l'exposició es presenta el llibre on es plasmarà tota la recerca que du a terme el CRAG.
Organitza: Centre de Recerca en Agrigenòmica

GAIA, LA GRAN MARE
Documental
Dilluns 14 de novembre, 19 h
Sala d'actes. Aforament limitat

Documental científic i divulgatiu que tracta, de manera generalista, de l'origen de la Terra, de la seva evolució fins a l'actualitat i del futur que espera al planeta Organitza: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Biblioteca Sagrada Família.
- Josep M. Ainaud de Lasarte

EXPOSICIÓ DE LLIBRES D’IL·LUSTRACIÓ CIENTÍFICA
De l’11 al 20 de novembre

A la tercera planta de la biblioteca s'exposaran llibres del centre d'interès d’Il·lustració científica, inaugurat l'any passat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

FESTIVAL BARCELONA CIÈNCIA
Del 15 al 28 de maig de 2017

La Festa de la ciència i molt més!

El 2017, la ja tradicional Festa de la Ciència, al Parc de la Ciutadella, es converteix en Festival i s’uneix a un seguit d’actes perquè visquis la ciència durant dues setmanes a diferents llocs de Barcelona.

Participa al Festival Barcelona Ciència i no et perdis aquesta fascinant aventura!

FESTIVAL PINT OF SCIENCE, 15-17 de maig
En set bars de la ciutat: Alfa, Grizzly 72 Sports Bar, Blacklab Brewhouse, La Iguana, Bacanal Café, Mau Mau i Michael Collins

Organitzat pels membres barcelonins de l’Asociación de Divulgación Científica Pint of Science España, aquest festival internacional proposa xerrades sobre l’actualitat de la recerca científica.

Web

CONFERÈNCIA INAUGURAL, 17 de maig
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Conferència Qui té el dret a la ciutat verda i saludable?, a càrrec d’Isabelle Anguelovski, especialista en planificació urbana i mediambiental, presentarà les tensions i contradiccions dels projectes verds urbans, així com l’anomenada gentrificació ambiental.

BIOBLITZBCN, 19-21 de maig
Jardí Botànic Històric de Montjuïc

Una proposta organitzada pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació d’Amics del Jardí Botànic, Associació d’Amics del Museu de ciències Naturals i l’Institut Botànic. Barcelona és una de les ciutats del món on s’organitza, des de fa uns anys, el Bioblitz, una activitat de descoberta de la natura que consisteix en un cens intensiu de biodiversitat portat a terme per científics en col·laboració amb la ciutadania.

Web

ACTS2017. INTERSECCIONS ENTRE ART, CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT, 22 de maig
CCCB

ACTS és una trobada a l’entorn de l’actualitat en les confluències entre art, ciència, tecnologia i societat. Es mostrarà què és avui l’àmbit ACTS i com diversos projectes s’enfronten des d’aquí als transcendentals reptes que ens presenta avui el nostre món.

4t DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA, 25 de maig
Museu Blau

El Dia de la Ciència Ciutadana arriba a la seva quarta edició per debatre i compartir experiències sobre l’ús de les dades en els projectes i les bones pràctiques en relació a la implicació i participació de diversos agents.

Cal registrar-se aquí

LA BIOBLITZ DEL PARC DE L’ORENETA, 27 de maig

Una primera edició en la què els veïns i veïnes del barri treballaran amb especialistes per trobar i identificar el màxim d’espècies possibles d’aquest parc. Una iniciativa organitzada per la Fundació Ciència en Societat i l’ecocomissió de la Casa Orlandai, amb el suport de l’Associació de Veïns de Sarrià i el suport de Natusfera Barcelona Ciència

Web

11a FESTA DE LA CIÈNCIA, 27 i 28 de maig
Parc de la Ciutadella

Un cap de setmana al Parc de la Ciutadella que ens encara al futur! Un any més el parc acull la Festa de la Ciència, que en la seva onzena edició posa èmfasi en l’avenir de la societat i els desafiaments a què ens enfrontem. I dissabte al vespre, acompanyant l’observació d’astres, un programa especial amb una mostra del Pint of science, la Brain Polyphony, un concert binaural i una demo-audició amb artilugis sonors, i com a colofó, l’espectacle Katastrophe, de la companyia Sr. Serrano.

Descarrega el programa

BARCELONA CIÈNCIA

El Programa BARCELONA CIÈNCIA vol acostar a la ciutadania l’actualitat científica i facilitar la seva comprensió i la presa de consciència sobre els avenços de la ciència i la tecnologia i les conseqüències per a la societat. Des del 2007 organitza diversos projectes i activitats amb l’objectiu de d’afavorir la participació activa de la ciutadania i el diàleg amb la comunitat científica.

Barcelona és un dels principals protagonistes europeus de la recerca científica i de la innovació tecnològica, una ciutat on es genera coneixement capdavanter per al benefici de la societat. El programa BARCELONA CIÈNCIA posa aquest coneixement a l’abast de tothom amb la participació i la complicitat d’investigadors, tecnòlegs, professionals del món de la divulgació, ciutadans, creadors, emprenedors i estudiants de totes les etapes educatives.

Avui, la recerca i la innovació no es poden concebre sense la implicació de la ciutadania i això passa inevitablement per estrènyer el vincle entre la societat i la comunitat cientificotecnològica. La recerca i la innovació responsables –RRI– han d’implicar a tothom en el plantejament, els processos i els resultats de la recerca sota criteris com l’ètica, la transparència, la igualtat o l’accés obert al coneixement. Sota aquesta perspectiva, BARCELONA CIÈNCIA crea espais d’interacció entre tots els agents implicats en el sistema de ciència i tecnologia i promou el nou plantejament on la recerca avança per la societat i amb la societat. Es tracta de propostes en les qual les persones guanyen cada cop major protagonisme. Un programa de tothom per a tothom

Els objectius

Implicar la societat.
Incrementar la implicació de la ciutadania en la definició de línies de recerca i desenvolupament, així com en els processos de projectes d’investigació a través de la ciència ciutadana. Fer que els ciutadans siguin agents actius, protagonistes del procediment científic.

Formar opinió.
Promoure l’esperit científic, el pensament crític i innovador entre els ciutadans de Barcelona i la seva àrea d’influència, per a una presa de decisions contrastada i raonada davant temes amb contingut científic, sanitari, tecnològic i mediambiental.

Despertar vocacions.
Crear un complement a l’educació que permeti donar a conèixer al professorat els darrers avenços, ampliar coneixement i oferir nous recursos pedagògics. Entre l’alumnat, despertar noves vocacions científiques i tecnològiques a través de l’experimentació, la participació en recerca ciutadana i el contacte directe amb la comunitat investigadora.

Potenciar la creativitat.
Fomentar la sensibilitat artística i creativa que estimuli les idees innovadores, fonamentals per al plantejament de preguntes, el disseny d’experiments, la cerca de solucions a problemes complexos, l’aplicació del coneixement... en definitiva, essencial per al progrés científic i tecnològic.

Contribuir a la transferència de coneixement.
Posar en comú el coneixement científic generat als centres de recerca i universitats amb la indústria i el teixit empresarial per fomentar la cerca de noves oportunitats i la creació de noves iniciatives que contribueixin al progrés social i econòmic.

Projectar la ciutat.
Incrementar la notorietat nacional i internacional de Barcelona i la seva àrea d’influència com a pol de desenvolupament científic i tecnològic d’Europa i de la Mediterrània.

Disseminar el coneixement.
Assajar i explorar nous suports, mètodes i llenguatges divulgatius i treure profit de les tècniques clàssiques.

QUI TÉ EL DRET A LA CIUTAT VERDA I SALUDABLE?

Conferència inaugural, 17 de maig
Reial Acadèmia de Ciències i Arts
A càrrec de la Dra. Isabelle Anguelovski, professora de recerca ICREA, UAB-ICTA-IMIM, i directora del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability.

Des dels últims 15 anys, un nombre cada vegada més gran de ciutats han desenvolupat plans, polítiques i intervencions destinades a crear entorns urbans més verds, resilients, i saludables. Molts discursos polítics presenten els beneficis d'aquestes iniciatives i les plantegen com a reptes de la tecnologia, l'enginyeria o la gestió ambiental. No obstant això, no s’ha avaluat encara el seu impacte social i espacial al llarg del temps. De fet, els projectes verds urbans generen tensions, contradiccions i porten a desigualtats socials, un fenomen conegut com gentrificació ambiental

ACTS2017

Interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat
22 de maig
CCCB
Montalegre, 5

Fotografia: Carlos Bernar.

ACTS és una trobada a l’entorn de l’actualitat en les confluències entre art, ciència, tecnologia i societat. Determinades com a esferes autònomes al començament de la Modernitat, no és possible, en ple segle XXI, concebre els contextos d’innovació avançada sense atendre el fructífer escenari que dibuixa la intersecció híbrida entre pràctiques artístiques, recerca científica, desenvolupament tecnològic i vertebració comunitària. ACTS2017, la primera edició d’aquesta trobada, que tindrà una periodicitat anual i que forma part del programa del festival Barcelona Ciència, ens mostrarà què és avui l’àmbit ACTS en relació amb els nous models d’ecologia urbana i, en concret, en referència al projecte Després de la fi del món, del CCCB.

EL CONTEXT ACTS
18.00 h - 19.00 h

Interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat, des d’una perspectiva teòrica
Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i director d’Artnodes.

Casos d’estudi a l’entorn de les confluències entre art, ciència, tecnologia i societat
Mònica Bello, comissària independent i directora del programa d’art i ciència del CERN

CAS D’ESTUDI: PROJECTE DESPRÉS DE LA FI DEL MÓN, DEL CCCB
19.00 h - 20.00 h

Presentació de l’exposició Després de la fi del món
José Luís de Vicente, comissari de l’exposició

Presentació de xBarcelona. Clínica de Salut Mediambiental de Natalie Jeremijenko vinculat a l’exposició Després de la fi del món
Josep Perelló, professor a la Facultat de Física de la UB i responsable del projecte de participació ciutadana associat a la Clínica de Salut Mediambiental

La transformació del litoral de la Marbella al Fòrum
Ton Salvadó, Director de Model Urbà. Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona

NOVES ECOLOGIES URBANES
20.00 h - 21.00 h

Noves formes de convivència a la ciutat a partir de les crisis de la biosfera urbana
David Rojas, professor d’epidemiologia ambiental d’ISGlobal

Reflexió i debat obert a l’entorn de les noves ecologies urbanes, amb la participació dels ponents José Luís de Vicente, Josep Perelló, Ton Salvadó i David Rojas

EPÍLEG
21.00 h - 21.30 h

Oximórica
Intervenció de dansa. Treball d’investigació en l’àmbit del cos i el moviment, en col·laboració amb el músic Oleg Karavaichuk i els estudis realitzats amb professionals del camp de la ciència
Javier Martín, investigador de les arts del moviment i coreògraf

Organització Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

4t DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA

Museu Blau (Plaça Leonardo da Vinci, 4-5. Parc del Fòrum)
25 de maig

Cal registrar-se aquí

El Dia de la Ciència Ciutadana arriba a la seva quarta edició per debatre i compartir experiències sobre l’ús de les dades en els projectes i les bones pràctiques en relació a la implicació i participació de diversos agents.

Podreu conèixer de primera mà projectes com Mapping for Change, Media-Lab Prado o Open Data BCN. Alhora us podreu informar dels diferents projectes de ciència ciutadana que impulsa el programa Barcelona Ciència.

9.15 h
Registre de participants

9.30 h
Inauguració de la jornada, a càrrec d’Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i Oscar Abril Ascaso, director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals de l’Institut de Cultura de Barcelona

10.00 h – 11.30 h
(cal escollir un dels dos següents)
- Projecte Open Data BCN de l’Ajuntament de Barcelona
- Taller d’implicació ciutadana i formació de comunitat: Projectes Observadors del Mar, RiuNet i Big Bell Test

12.00 h – 13.30 h
(cal escollir un dels dos següents)
- Taller de dades: Projectes Mosquito Alert i Xarxa d’Observadors Meteorològics
- Taller d’implicació ciutadana i formació de comunitat: Projecte Experimenta Distrito, a càrrec de David Gómez Abad

13.30 h - 14.30 h
Pausa per al dinar. Networking

14.30 - 16.00 h
Taller sobre el projecte Mapping for Change, a càrrec de María Alonso

16.00 h - 16.15 h
Descans

16.15 h - 17.15 h
Projecte Mapping for Change, a càrrec de María Alonso

17.15 h - 18.15 h
Laboratoris ciutadans del projecte Medialab-Prado, a càrrec de David Gómez Abad

18.15 h - 18.45 h
BioBlitzBCN – Biodiversitat, participació ciutadana i ciència, a càrrec de Dacha Atienza

Cal registrar-se aquí