Barcelona Cultura

Notícies

OBSERVADORS DEL MAR A LA BARCELONETA

Mostreig de Plàstic 0 a la platja de la Barceloneta. 24 de novembre.

Alumnes de Primària de l’Escola Alexandre Galí de Barcelona recullen mostres de macroplàstic i microplàstic a la platja.

DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA

Divendres 18 de novembre, Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart, de 10 a 18 h

Per tercer any consecutiu se celebra aquesta jornada en la que es donen cita els principals actors de la ciència ciutadana per posar en comú experiències, bones pràctiques, coneixements i reflexions.

RIU.NET AL BARÓ DE VIVER

Presentació dels resultats a veïns i familiars. 16 de novembre.
Presentació pública pel Dia de la Ciència Ciutadana. 18 de novembre.

Alumnes de l’Institut Doctor Puigvert i investigadors de RIU.net analitzen plegats les dades recollides al tram baix del riu Besòs i divulguen el seu estat ecològic.

CITI-SENSE-BCN A LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Mesura de la qualitat de l’aire. 10 de novembre.
Presentació del projecte amb motiu del Dia de la Ciència Ciutadana. 18 de novembre.

Alumnes de 2on d’ESO de l’Institut Ernest Lluch mesuren la qualitat de l’aire i pel Dia de la Ciència Ciutadana donen a conèixer la seva recerca i hipòtesi de partida.

MOSQUITO ALERT AL BON PASTOR

Taller de presentació i mostreig. 8 de novembre, de 19 a 21h, Centre Cívic Bon Pastor.

El veïnat del Bon Pastor coneix el mosquit tigre, els problemes que genera i utilitza l’aplicació per a mòbils del projecte per “caçar” exemplars pel seu barri.

BEE-PATH A LA MATERNITAT I SANT RAMON

Presentació del projecte al veïnat. 27 d’octubre, Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.
Sortida de mostreig. 3 de novembre, Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

Veïnes del grup de gent gran es familiaritzen amb l’aplicació mòbil i generen dades dels patrons de mobilitat de les persones en l’entorn urbà.

CITI-SENSE- BCN A LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Presentació de Citi-Sense- Bcn a l’alumnat. 25 i 27 d’octubre

Científics de l’Institut de Salut Global de Barcelona ensenyen a l’alumnat de Tecnologia de segon d’ESO de l’Institut Ernest Lluch a mesurar la qualitat de l’aire amb sensors per a telèfons mòbils i a analitzar les dades.

OBSERVADORS DEL MAR A LA BARCELONETA

Tret de sortida de Plàstic 0 d’Observadors del Mar a les escoles. 20 d’octubre a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

Alumnes de 6è de Primària de les escoles Mediterrània i Alexandre Galí emprenen la campanya de detecció i seguiment de residus plàstics a la platja de la Barceloneta. El tret de sortida el posa la presentació del projecte, la lectura de la Declaració de Lanzarote contra el plàstic a la mar per part de l’alumnat i la manifestació pública “La Barceloneta diu Plàstic 0”. 

FLORA URBANA I AL·LÈRGIES AL GUINARDÓ

Presentació de Flora Urbana i Al·lèrgies. 13 d’octubre, 19.30 al Centre Cívic Guinardó. 
Mostreig al barri. 15 d’octubre, de 10.30 a 12.30 h

De la mà d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, veïns i veïnes del barri aprenen a identificar les principals plantes que causen al·lèrgies, el període en què floreixen i alliberen el seu pol·len.

BEE-PATH A LA MATERNITAT I SANT RAMON

Gimcana de festa major “Investiguem les Corts”. 7 d’octubre, d’11 a 14h

Orientats per investigadors de la Universitat de Barcelona diversos col·lectius participen en l’estudi dels patrons de mobilitat de les persones i l’ús que es dóna als espais de barri mitjançant l’aplicació Bee-Path per a dispositius mòbils.

RIU.NET AL BARÓ DE VIVER

Presentació de RIU.net a l’alumnat. 30 de setembre
Mostreig al riu Besòs. 7 d’octubre

Estudiar les característiques d’un riu, del seu bosc de ribera i dels éssers que hi viuen dóna informació del seu estat ecològic. Científics de la Universitat de Barcelona ensenyen a l’alumnat de Tecnologia de segon d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert a mesurar aquestes variables, a introduir-les a l’aplicació RIU.net i a divulgar les conclusions de la seva recerca.

OBSERVADORS DEL MAR A LA BARCELONETA

Presentació de Plàstic 0 d’Observadors del Mar al professorat. 28 de setembre al Centre Cívic Barceloneta
Sessió de formació per al professorat. 5 d’octubre al Centre Cívic Barceloneta

En el marc del programa Barceloneta Proa a la mar i de la mà de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, diversos centres educatius del barri uneixen esforços per realitzar un seguiment periòdic de la presència de plàstics a la platja i emprendre accions ciutadanes per aturar aquest problema.

DIA DE LA CIÈNCIA CIUTADANA

Divendres 18 de novembre se celebra, per tercer any consecutiu, el Dia de la Ciència Ciutadana. Durant tot el dia es donen cita al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” els principals actors de la ciència ciutadana per posar en comú experiències, bones pràctiques, coneixements i reflexions.

La jornada concentra un ampli ventall d’activitats on s’inclouen sessions tècniques, conferències, presentacions, xerrades, una fira de projectes i un safari amb diversos exemples, obert a tothom, on els assistents poden conèixer de primera mà diferents línies d’investigació amb què poden col·laborar.

Programa 3r Dia de la Ciència Ciutadana

Presentació

A través de sis projectes de ciència ciutadana, veïns i veïnes de sis barris de Barcelona duen a terme una recerca real amb un impacte directe sobre el barri. Els centres cívics són l’epicentre de reunió, preparació i discussió dels projectes, que impliquen diversos col·lectius. Ciència ciutadana als barris constitueix una aposta per reforçar les pràctiques d’una ciència participada que dóna resposta a les inquietuds dels barcelonins.

La proposta, impulsada des de l’Oficina de Ciència Ciutadana ―una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona―, compta amb la col·laboració de la xarxa de centres cívics de la ciutat i diversos grups de recerca.

Sis projectes per a sis barris

La ciència ciutadana és la recerca científica que només és possible gràcies a la col·laboració i la participació de persones no expertes. Es tracta d’investigacions en les quals els ciutadans tenen un paper clau i imprescindible en el conjunt o en una part de la recerca. La ciutat es pot convertir en un espai d’acció, de participació i de canvi, alhora que es crea un coneixement entre tots i per a tots des del minut zero.

A partir de l’octubre del 2016, veïns i veïnes de la Barceloneta, l’Esquerra de l’Eixample, la Maternitat i Sant Ramon, el Guinardó, el Bon Pastor i Baró de Viver participaran, com a investigadors, en projectes de ciència real i propera a les seves inquietuds. Amb la implicació activa del gran públic i la facilitat que aporten les tecnologies digitals, es busca fer possible una recerca comunitària i participada que ajudi a reflexionar, a recollir evidències i a emprendre accions sobre temàtiques socials i ambientals.

Ciència ciutadana als barris inclou un procediment comú, amb els passos següents:

  • Plantejament d’un repte. Una inquietud social, ambiental o de salut que afecti el barri i que mobilitzi centres cívics, centres educatius i diversos col·lectius. Es parteix d’una pregunta de recerca, una hipòtesi.
  • Recollida de dades. Treball de camp i anàlisi per poder donar resposta a la pregunta de partida amb eines, recursos i acompanyament de projectes de ciència ciutadana ja existents.
  • Resultats i interpretació. S’analitzen i es discuteixen els resultats col·lectivament, incloent-hi les contribucions d’altres projectes de ciència ciutadana.
  • Acció. Es presenta el procés de recerca a la ciutadania, juntament amb recomanacions per a l’adopció de noves polítiques que responguin d’una manera eficaç a la inquietud que ha motivat la recerca.

El veïnat

Els veïns i les veïnes són els grans protagonistes de la ciència ciutadana als barris. Sense el seu coneixement, raonament i tecnologia, assolir els objectius dels projectes de recerca seria una tasca inimaginable. La contribució ciutadana permet ampliar el saber sobre aspectes de l’entorn que es poden abordar i investigar científicament. Els habitants d’un barri tenen accés a una informació que els científics no sempre són capaços de recopilar, però, a més, troben maneres d’afrontar preocupacions i emprendre accions en benefici de la qualitat de vida a la ciutat.

L’estat de salut del riu Besòs al seu pas per Barcelona, del mar i de les platges del nostre litoral, la qualitat de l’aire que respirem en l’entorn urbà, les al·lèrgies causades pel pol·len de les plantes de les zones verdes, la presència d’espècies de mosquits exòtiques i autòctones, i els patrons de mobilitat ciutadana, entre altres, són els objectes d’estudi triats de la ciència ciutadana als barris. Aquests temes tenen un impacte directe sobre la vida dels habitants de la ciutat, i els veïns i les veïnes són els qui perceben els canvis en el seu entorn i els qui poden generar informació útil amb les seves activitats quotidianes. Els ciutadans tenen la capacitat de fer observacions, prendre mesures, compartir-les i emprendre un diàleg amb la comunitat científica. La seva aportació és imprescindible.

Els barris i els centres cívics

Grans dinamitzadors de l’activitat sociocultural a la ciutat, els centres cívics són les seus de la ciència ciutadana als barris. En aquests espais es desenvolupen alguns dels actes del programa, i també constitueixen llocs de referència on informar-se sobre els projectes de recerca i la ciència ciutadana en general.

La Barceloneta

Centre Cívic Barceloneta. A primera línia de mar, el Centre Cívic Barceloneta té una àmplia oferta cultural que, ara, també inclou la ciència ciutadana. El barri se sotmet avui a una enorme pressió humana fruit de la creixent oferta turística i lúdica experimentada en les últimes dècades. El seu passat pescador i industrial ha viscut una transformació progressiva cap a economies del tercer sector, bàsicament l’hostaleria, el turisme i el lleure. A més, la Barceloneta és la porta d’entrada de vaixells de mercaderies i, més recentment, de grans creuers que fan parada a diari al port de la ciutat. Tota aquesta activitat té un impacte sobre les platges i els ecosistemes del nostre front marítim. Un impacte al qual el veïnat de la Barceloneta és sensible i que pot posar de manifest gràcies al projecte Observadors del Mar, molt especialment amb la recollida de dades sobre la presència de plàstics i microplàstics a la platja. Es tracta d’un projecte treballat a partir de la iniciativa comunitària Barceloneta Proa a la Mar, que vincula les accions des de l’àrea de formació, sobretot des del treball amb els centres educatius del barri.

La Nova Esquerra de l’Eixample

Centre Cívic Urgell. Ubicat dins del Centre Cultural Teresa Pàmies, al cor de l’Eixample barceloní, aquest centre cívic dedica una part de la seva oferta cultural a la recerca, principalment en els camps de la salut i de la biomedicina. Els carrers de la Nova Esquerra de l’Eixample i de tot el districte, en general, són les principals artèries de la ciutat. La gran quantitat de vehicles motoritzats que hi circula suposa una font de soroll i de contaminació atmosfèrica que, avui, representa un dels principals reptes que cal resoldre en matèria ambiental i de salut pública a la nostra ciutat. La qualitat de l’aire pot variar segons el carrer, segons el dia i, fins i tot, segons l’hora del dia. Es tracta, per tant, d’un escenari idoni per recollir dades amb el sensors per a vianants del projecte CITI-SENSE-BCN.

La Maternitat i Sant Ramon

Centre Cívic Joan Oliver - Pere Quart. Al barri de la Maternitat i Sant Ramon, al districte de les Corts, aquest centre va ser inaugurat el 1999 i ampliat recentment, el 2015, amb un espai pensat per potenciar la innovació social. El barri ofereix una estructura urbanística diversa, que combina una zona de densitat de població elevada amb una altra que ocupen instal·lacions com les del Futbol Club Barcelona, una part de la Zona Universitària i el Tanatori de les Corts, que actuen com a pols d’atracció humana. Aquest barri és un escenari interessant per a l’estudi dels patrons de mobilitat de les persones. Els seus habitants poden generar dades valuoses per al projecte Bee-Path, que permetrà identificar les rutes més freqüents o els espais inexplorats, per poder pensar accions sobre el teixit urbà i millorar el barri.

El Guinardó

Centre Cívic Guinardó. Fundat el 1982, és el primer centre de les seves característiques a Barcelona. Està situat en un dels punts alts de la ciutat, en un barri que originalment presentava una activitat agrícola basada en el model de la caseta i l’hortet, i que actualment engloba una considerable superfície verda. El verd urbà, incloent-hi el del Parc Natural de la Serra de Collserola i el d’altres zones agrícoles i rurals que envolten la ciutat, allibera a l’atmosfera el pol·len que cada primavera causa nombrosos casos d’al·lèrgies entre els ciutadans i ciutadanes. El Guinardó, a cavall entre la ciutat i la natura, ocupa una zona estratègica on el veïnat pot fer mesuraments per al projecte Flora Urbana i Al·lèrgies. D’aquesta manera es recollirà informació actualitzada sobre la floració de l’arbrat i les plantes de la ciutat susceptibles de provocar al·lèrgies.

El Bon Pastor

Centre Cívic Bon Pastor.Situats en una zona històricament molt vinculada a l’aigua, els terrenys del barri del Bon Pastor, a la ribera del Besòs, antigament eren travessats pel rec Comtal i per uns quants torrents que desembocaven al riu. És precisament en zones amb aigua on es troben els hàbitats dels mosquits, alguns d’autòctons i altres d’invasors, com el mosquit tigre. Aquesta darrera espècie, que té el potencial de transmetre malalties com el chikungunya, s’ha establert a la nostra geografia, tant en entorns rurals com en ciutats molt poblades com Barcelona. Els veïns i veïnes del barri són testimonis de l’expansió d’aquests insectes a la ciutat, i poden compartir observacions de la seva presència al seu entorn proper, com ara implicant-se en el projecte Mosquito Alert, que recull informació tant sobre la presència del mosquit tigre al barri com sobre els seus punts de cria.

Baró de Viver

Centre Cívic Baró de Viver. En un emplaçament nou des del març del 2015, aquest centre cívic és el primer equipament sociocultural de l’Estat a aconseguir el certificat LEED Platinum, el màxim reconeixement internacional a la sostenibilitat dels edificis. Es tracta d’un dels referents culturals del barri de Baró de Viver, a la ribera del Besòs, el riu que durant els anys setanta i vuitanta del segle passat va ser el més contaminat d’Europa. El barri ha estat testimoni de la recuperació d’aquest curs d’aigua durant els darrers anys. Després de la creació del Parc Fluvial del Besòs, el 2004, el tram baix del riu s’ha convertit en un gran espai verd urbà de lleure i per a l’establiment de fauna autòctona, un entorn ideal per dur a terme el projecte Riu.net.

Les escoles

Gràcies a una iniciativa pionera de diversos equips d’investigació, consistent en una sèrie de proves pilot per dur a terme projectes de ciència ciutadana amb escoles, s’ha constatat l’enorme potencial que els professors i els alumnes participants representen per a aquest tipus de projectes.

A partir d’aquesta experiència prèvia, Ciència ciutadana als barris presta una atenció especial al públic escolar. A cada un dels barris participants, almenys un centre escolar col·labora amb el projecte de ciència ciutadana corresponent. Grups de nois i noies d’edats diferents participen activament en la recollida de mostres i en l’obtenció de dades.

Més enllà dels objectius científics de cada projecte, experiències com aquestes afavoreixen la sensibilització dels joves estudiants envers la problemàtica que es tracta en cada cas. I, fent un pas més, poden establir un debat sobre possibles accions a dur a terme en l’entorn del seu centre educatiu, del barri i de la ciutat.

Els grups participants són els següents:

  • Barceloneta: Escola Mediterrània, Escola Sant Joan Baptista, Escola La Salle, Institut Narcís Monturiol
  • La Nova Esquerra de l’Eixample: Institut Ernest Lluch
  • La Maternitat i Sant Ramon
  • El Guinardó
  • El bon Pastor: Escola Bon Pastor
  • Baró de Viver Institut Dr. Puigvert, Escola L’Esperança

Els sis projectes intenten resoldre problemàtiques molt diferents.

Observadors del Mar

Observadors del Mar és un punt de trobada entre ciutadans i científics per investigar junts l’estat actual del mar. Treball amb el Centre Cívic Barceloneta.

El marí és el medi majoritari a la superfície terrestre. Els oceans i els mars acullen una enorme biodiversitat, en part encara desconeguda, tenen un paper fonamental en el clima de la Terra i són una font de recursos que hem aprofitat des de temps prehistòrics. Però el nostre dia a dia està alterant els ecosistemes marins.

El canvi climàtic causa l’escalfament progressiu de l’aigua marina; la sobrepesca exposa moltes espècies a l’extinció; la biodiversitat de certes zones es veu amenaçada per l’arribada i l’establiment d’espècies exòtiques invasores; al fons i a la superfície, els oceans acumulen cada cop més residus fruit de la nostra activitat…

Observadors del Mar és un punt de trobada entre ciutadans i científics per investigar plegats l’estat actual del mar, un portal web en el qual persones en contacte amb el medi marí comparteixen les seves observacions i experiències al voltant dels fenòmens de canvi que tenen lloc en aquest medi.

El portal recull dades sobre la distribució i l’abundància d’espècies comunes, l’aparició d’espècies marines invasores i la presència d’efectes sobre l’ecosistema (mortalitat d’organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades s’utilitzen en els projectes de recerca per comprendre millor l’impacte que l’escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d’espècies exòtiques i la sobrepesca tenen sobre el mar.

http://www.observadorsdelmar.cat

Promotors del projecte
Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) amb la col3laboració del Museu Marítim de Barcelona

CITI-SENSE- BCN

CITI-SENSE-BCN monitoritza la contaminació amb sensors que duen els ciutadans. Treball amb el Centre Cívic Urgell.

La qualitat de l’aire que respirem té un impacte directe en la salut i el benestar de les persones, i l’entorn on la ciutadania està més exposada a la contaminació atmosfèrica és l’urbà. Avui, a les ciutats es concentra més de la meitat de la població mundial i, alhora, representen els escenaris amb més problemes de contaminació de l’aire. Barcelona és una de les ciutats europees amb uns nivells de contaminació atmosfèrica més elevats, deguts majoritàriament al trànsit motoritzat, l’activitat industrial i el transport marítim, i en un grau més petit, a l’ús domèstic de l’energia. Tant és així que, segons l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, avui dia la ciutat supera, de mitjana anual, els llindars que la Unió Europea estableix quant a concentració d’alguns contaminants, com ara el diòxid de nitrogen.

La planificació urbana, així com la presa d’accions per millorar la qualitat de l’aire, passen per un diagnòstic que permeti identificar les causes i l’efecte de la contaminació als diferents indrets de la ciutat. Si bé Barcelona disposa d’un centre d’anàlisi i 11 estacions de seguiment de la qualitat de l’aire, ampliar la xarxa de punts de mesurament contribuiria a millorar el diagnòstic tant en l’espai com en el temps. D’altra banda, la conscienciació ciutadana envers la qualitat de l’aire representa una de les solucions principals a aquest problema, causat fonamentalment pels nostres hàbits de transport. Cal dir que aquesta conscienciació constitueix una tendència creixent a la ciutat, però encara queda molt camí per recórrer.

CITI-SENSE-BCN fa un seguiment de la qualitat de l’aire mitjançant sensors integrats als telèfons mòbils dels ciutadans i les ciutadanes. Els participants prenen el pols de la ciutat i generen dades d’interès científic amb un triple objectiu: fomentar la consciència ambiental entre la ciutadania, incrementar la participació dels habitants de la ciutat en les decisions ambientals, i proporcionar informació de l’impacte que exerceixen les persones en les decisions públiques.

http://barcelona.citi-sense.eu/

Promotors del projecte
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Bee-Path

Bee-Path és una eina que permet estudiar la mobilitat humana. Treball amb el Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart (les Corts).

Dins d’un recinte, a la mateixa ciutat, d’un país a un altre, els humans ens desplacem, i ho fem seguint patrons comuns. Saber què motiva aquests desplaçaments, quan tenen lloc, on es concentra més gent i aspectes dels nostres moviments té una gran utilitat en molts temes socials, urbanístics i econòmics. Permet, per exemple, millorar la planificació urbana, prevenir problemes de trànsit, conèixer aspectes del comportament dels consumidors en un centre comercial o, fins i tot, traçar les rutes de contagi que pot seguir l’expansió d’un virus per prendre mesures contra una possible epidèmia.

Avui, en plena revolució digital, obtenir informació sobre els moviments que fem els humans és possible gràcies als telèfons mòbils. Aquests poden generar en temps real dades anònimes de la nostra ubicació individual, que poden ser analitzades col·lectivament en estudis demogràfics d’aquest tipus.

Bee-Path és una eina que permet estudiar la mobilitat humana registrant-la per mitjà d’una aplicació per a dispositius mòbils; s’activa en contextos específics; ofereix una anàlisi automàtica del tipus de mobilitat realitzada per l’usuari, i proposa models matemàtics per explicar els fenòmens observats i així, en el futur, poder predir la mobilitat en contextos determinats. Bee-Path és fruit d’un equip multidisciplinari en el qual intervenen físics, biòlegs i artistes dins l’Oficina de Ciència Ciutadana del Barcelona Lab.

Bee-Path es porta a terme amb la participació directa, voluntària i conscient dels ciutadans, manté una comunicació directa amb els usuaris i fa accessible els resultats de la investigació. A més, ofereix en obert els codis i les dades dels experiments per a qui vulgui fer ús dels recursos generats.

http://bee-path.net

Promotors del projecte
Open Systems (Universitat de Barcelona), Dribia Data Research

Flora Urbana i Al·lèrgies

Flora Urbana i Al·lèrgies, informa sobre plantes al·lergògenes. Treball amb el Centre Cívic Guinardó.

L’imaginari col·lectiu sol associar la primavera a les al·lèrgies respiratòries. Si bé és cert que aquesta és l’estació en què floreixen la major part de les plantes, i que aquestes alliberen el pol·len que causa aquesta reacció en moltes persones, la recerca en aquest camp ha revelat que les al·lèrgies poden tenir lloc en altres estacions a causa d’altres espècies que tenen la floració en diferents períodes de l’any. A més, en la major part dels casos les al·lèrgies no les causa el pol·len d’una espècie de planta, sinó de més d’una.

A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen algun tipus d’al·lèrgia, el 40 % de les quals està causat pel pol·len. A més, a les ciutats, la contaminació urbana pot empitjorar els símptomes de les al·lèrgies o augmentar-ne la incidència. Es tracta, per tant, d’un problema de salut pública. Per aquest motiu, saber quines són les espècies al·lergògenes, així com les zones i els períodes en què alliberen el pol·len, facilita la tasca diagnòstica dels professionals de la salut i permet prevenir o pal·liar futurs episodis d’al·lèrgies.

Flora urbana i al·lèrgies compta amb la plataforma Plant*tes , un projecte en què els participants informen sobre les plantes al·lergògenes que hi ha al seu entorn i l’estat fenològic en què es troben (si presenten flors tancades o obertes, o fruits), amb l’objectiu d’ajudar a comprendre millor la relació entre el medi ambient i les malalties al·lèrgiques, i contribuir així a millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen al·lèrgia.

http://lap.uab.cat/aerobiologia/ca/

Promotors del projecte
Punt d’Informació Aerobiològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (PIA-UAB)

Mosquito Alert

Mosquito Alert investiga i controla l’expansió del mosquit tigre, una espècie invasora i un vector de malalties. Treball amb el Centre Cívic Bon Pastor.

El 2004, a Sant Cugat del Vallès es va detectar per primera vegada a la península Ibèrica la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus), un insecte procedent del sud-est asiàtic que, des d’aleshores, s’ha estès com una taca d’oli a les nostres latituds. Aquest molest paràsit, que pica principalment durant el dia, té la capacitat d’actuar com a vector de malalties tropicals com el chikungunya.

Un altre vector de malalties, i cosí de l’anterior, és el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). Aquest insecte, propi de regions tropicals, pot transmetre el virus del Zika i altres malalties, si ha picat amb anterioritat alguna persona infectada amb aquest agent. Malgrat que el mosquit de la febre groga encara no s’ha trobat a la nostra geografia, els experts, davant l’actual tràfic de mercaderies i de persones arreu del món, estan alerta per la possible arribada d’aquest nou invasor.

Mosquito Alert és una plataforma basada en una aplicació mòbil per investigar, seguir i controlar aquestes dues espècies de mosquits invasors. En el cas del mosquit tigre, el projecte se centra en el seguiment de la seva expansió, mentre que per al mosquit de la febre groga se centra en la seva detecció.

http://www.mosquitoalert.com

Promotors del projecte
Obra Social ”la Caixa”, Agència de Salut Pública de Barcelona

RIU.net

RIU.net avalua d’una manera intuïtiva i senzilla l’estat ecològic del riu Besòs. Treball amb el Centre Cívic Baró de Viver.

Els humans hem après a utilitzar l’aigua dels rius. Això ens ha proporcionat beneficis enormes, però també ha tingut un impacte molt negatiu. Els recs, les canalitzacions i la construcció de preses que modifiquen el cabal dels rius, els abocaments contaminants o la pressió urbanística causen l’empitjorament de l’estat ecològic dels cursos fluvials. En una regió com la Mediterrània, on l’aigua és un bé escàs, els rius encara es veuen més perjudicats per les accions humanes.

Malgrat el paper de les depuradores i els esforços de restauració i conservació de les darreres dècades, encara queda molt per fer en la millora de la qualitat dels nostres rius, com ara, entre altres deures, ampliar el diagnòstic per saber quin és el seu estat ecològic real. La morfologia del riu i les espècies d’éssers vius que hi viuen proporcionen informació en aquest sentit; són indicadors de la seva qualitat ecològica.

RIU.net és una aplicació per a telèfons mòbils que permet avaluar d’una maneraintuïtiva i senzilla l’estat ecològic d’un riu, i transmetre aquesta informació alsinvestigadors de la Universitat de Barcelona. Les dades s’obtenen seguint un parellde tests senzills, que poden dur a terme persones no expertes.

D’una banda, l’usuari mesura la qualitat del riu des del punt de vista físic, bàsicament la morfologia i les propietats hidràuliques. Aquí s’inclouen aspectes com ara el tipus de curs d’aigua, el tram que s’estudia o l’estat del bosc de ribera. Amb l’altre test, el participant mesura la qualitat biològica a partir dels organismes macroinvertebrats que viuen al riu, com ara cucs, cargols, gambetes o insectes. Totes aquestes dades es poden complementar amb una foto. Amb aquesta informació, l’aplicació genera un índex de qualitat del riu que queda representat en un mapa, i que els investigadors utilitzen per a la seva recerca.

http://riunet.net

Promotors del projecte
Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM), de la Universitat de Barcelona

Observadors del Mar

CITI-SENSE- BCN

Bee-Path

Flora Urbana i Al·lèrgies

Mosquito Alert

RIU.net

Una cita anual amb el llibre de divulgació científica orga­nitzada per CosmoCaixa amb la llibreria Laie, la Biblioteca Sagrada Família i l’Institut de Cultura de l’Ajun­tament de Barcelona, en el marc de la 21a Setmana de la Ciència. A més de la tradicional mostra i l’exposició de llibres amb les principals novetats en literatura de divulgació científica, aquesta nova edició ofereix tallers, documentals, presentacions de llibres i exposicions de per a totes les edats.

Totes les activitats són gratuïtes

LES ACTIVITATS A COSMOCAIXA

Per celebrar la 21a edició de la Setmana de la Ciència, els caps de setmana del 12 i 13, i del 19 i 20 de novembre de 2016, CosmoCaixa ofereix tallers, tastets d’experiments i activitats variades en diversos espais del museu. La celebració d’aquest any coincideix amb la mostra Què m'expliquen els objects mèdics? i la XII Mostra de llibres de ciència a la botiga Laie de CosmoCaixa amb dues presentacions de novetats en llibres de ciència i una visita guiada gratuïta.

RACONS DE CIÈNCIA

Els Racons de ciència, una novetat d’aquest any, tenen com a objectiu afegir el factor sorpresa al visitant. Més enllà de les activitats programades, on es pot apuntar el públic segons els seus interessos. Es realitzen en llocs diferents durant tot el dia sense previ avís. La característica d’aquestes píndoles científiques, dinamitzades per un educador, són la seva brevetat, el component d’espectacle, la seva visibilitat i el plantejament de reptes científics als visitants que els impel·leixi a participar.

Tallers

A partir de les temàtiques definides per la UNESCO sobre els anys internacionals dels Llegums, del Mapa i de l’Entesa mundial, i en el marc definit per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, s’han proposat els tres eixos temàtics a través dels quals desenvolupar sis tallers molt engrescadors per a tots els públics:

  • Llegums! Llenties, cigrons i…cacauets?
  • Mapes! Mil maneres de veure el món
  • Som el que mengem? Laboratori de llegums
  • El futur a les teves mans
  • Fem una brúixola
  • H2OOOHH!

XII MOSTRA DEL LLIBRE DE CIÈNCIA
Del 13 al 22 de novembre, de 10h a 20h
Llibreria Laie

Visita guiada per la Sala de la Matèria
17 i 18 de novembre, 18h

Presentació de dos novetats de llibres de ciència, a les 19h:

  • El ojo desnudo, d'Antonio Martínez Ron (Ed. Crítica- Planeta) 17 de novembre
  • Desafíos del futuro, de Pere Puigdomenech (Ed. Crítica- Planeta) 18 de novembre

Al final de les presentacions es farà signatura de llibres i s’entregarà un val d’un 5% de descompte amb la compra de llibres entre els assistents.

EXPLORA: QUÈ M’EXPLIQUEN ELS OBJECTES MÈDICS?
De 10 a 20h

Exposició on es mostra com els instruments mèdics són utilitzats com a eines que han ajudat a conèixer, comprendre, estudiar i analitzar el cos humà mitjançant la projecció d'imatges, sons o gràfiques. També se subratlla el fet que els objectes formen part del que anomenem patrimoni mèdic, és a dir, que formen part d'una investigació científica extensa d'una cultura que ens parla del passat d'una societat mèdica.

Organitza: Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)

LES ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA JOSEP M. AINAUD DE LASARTE

SKETCHING CRAG
Exposició
Del 25 d'octubre al 17 de novembre
Sala d'exposicions Àlex Garcia

El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) presenta el seu projecte de divulgació científica amb l'objectiu d'explicar la recerca que porta a terme a través del dibuix al natural, sketching o dibuix ràpid sobre llibreta, que és una modalitat de dibuix que s’ha convertit en poc temps en un fenomen social i artístic. Mitjançant diversos dibuixos i anotacions s’explica de manera didàctica què és i què fa el CRAG.

Presentació del llibre: 10 de novembre, 19 h.

En el marc de l'exposició es presenta el llibre on es plasmarà tota la recerca que du a terme el CRAG.
Organitza: Centre de Recerca en Agrigenòmica

GAIA, LA GRAN MARE
Documental
Dilluns 14 de novembre, 19 h
Sala d'actes. Aforament limitat

Documental científic i divulgatiu que tracta, de manera generalista, de l'origen de la Terra, de la seva evolució fins a l'actualitat i del futur que espera al planeta Organitza: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Biblioteca Sagrada Família.
- Josep M. Ainaud de Lasarte

EXPOSICIÓ DE LLIBRES D’IL·LUSTRACIÓ CIENTÍFICA
De l’11 al 20 de novembre

A la tercera planta de la biblioteca s'exposaran llibres del centre d'interès d’Il·lustració científica, inaugurat l'any passat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

BARCELONA CIÈNCIA

El Programa BARCELONA CIÈNCIA vol acostar a la ciutadania l’actualitat científica i facilitar la seva comprensió i la presa de consciència sobre els avenços de la ciència i la tecnologia i les conseqüències per a la societat. Des del 2007 organitza diversos projectes i activitats amb l’objectiu de d’afavorir la participació activa de la ciutadania i el diàleg amb la comunitat científica.

Barcelona és un dels principals protagonistes europeus de la recerca científica i de la innovació tecnològica, una ciutat on es genera coneixement capdavanter per al benefici de la societat. El programa BARCELONA CIÈNCIA posa aquest coneixement a l’abast de tothom amb la participació i la complicitat d’investigadors, tecnòlegs, professionals del món de la divulgació, ciutadans, creadors, emprenedors i estudiants de totes les etapes educatives.

Avui, la recerca i la innovació no es poden concebre sense la implicació de la ciutadania i això passa inevitablement per estrènyer el vincle entre la societat i la comunitat cientificotecnològica. La recerca i la innovació responsables –RRI– han d’implicar a tothom en el plantejament, els processos i els resultats de la recerca sota criteris com l’ètica, la transparència, la igualtat o l’accés obert al coneixement. Sota aquesta perspectiva, BARCELONA CIÈNCIA crea espais d’interacció entre tots els agents implicats en el sistema de ciència i tecnologia i promou el nou plantejament on la recerca avança per la societat i amb la societat. Es tracta de propostes en les qual les persones guanyen cada cop major protagonisme. Un programa de tothom per a tothom

Els objectius

Implicar la societat.
Incrementar la implicació de la ciutadania en la definició de línies de recerca i desenvolupament, així com en els processos de projectes d’investigació a través de la ciència ciutadana. Fer que els ciutadans siguin agents actius, protagonistes del procediment científic.

Formar opinió.
Promoure l’esperit científic, el pensament crític i innovador entre els ciutadans de Barcelona i la seva àrea d’influència, per a una presa de decisions contrastada i raonada davant temes amb contingut científic, sanitari, tecnològic i mediambiental.

Despertar vocacions.
Crear un complement a l’educació que permeti donar a conèixer al professorat els darrers avenços, ampliar coneixement i oferir nous recursos pedagògics. Entre l’alumnat, despertar noves vocacions científiques i tecnològiques a través de l’experimentació, la participació en recerca ciutadana i el contacte directe amb la comunitat investigadora.

Potenciar la creativitat.
Fomentar la sensibilitat artística i creativa que estimuli les idees innovadores, fonamentals per al plantejament de preguntes, el disseny d’experiments, la cerca de solucions a problemes complexos, l’aplicació del coneixement... en definitiva, essencial per al progrés científic i tecnològic.

Contribuir a la transferència de coneixement.
Posar en comú el coneixement científic generat als centres de recerca i universitats amb la indústria i el teixit empresarial per fomentar la cerca de noves oportunitats i la creació de noves iniciatives que contribueixin al progrés social i econòmic.

Projectar la ciutat.
Incrementar la notorietat nacional i internacional de Barcelona i la seva àrea d’influència com a pol de desenvolupament científic i tecnològic d’Europa i de la Mediterrània.

Disseminar el coneixement.
Assajar i explorar nous suports, mètodes i llenguatges divulgatius i treure profit de les tècniques clàssiques.