El debat sobre els riscos i beneficis de la IA per a la democràcia posen punt final al cicle ‘En clau d’Educació’
El cicle de debats ‘En clau d’Educació’ va tancar l’11 d’abril la seva quarta edició amb una sessió dedicada a abordar els riscos i beneficis de la intel·ligència artificial per a l’educació i la democràcia.
Per aquesta darrera sessió es va comptar amb Mark Coeckelbergh, professor de Filosofia dels Mitjans de Comunicació i Tecnologia de la Universitat de Viena i de la Càtedra ERA a l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia Txeca de Ciències de Praga. L’acte va estar conduït per la periodista Laura Aznar.
Coeckelbergh va afirmar que la IA pot suposar una amenaça per a les nostres democràcies, ja que aquesta té la capacitat de manipular la ciutadania i de posar en perill els principis i valors més bàsics. El professor va alertar del risc que el populisme i l’extrema dreta, així com els règims totalitaris, puguin utilitzar la IA per guanyar més poder.
A més, va constatar que les grans empreses tecnològiques no tenen prou en compte els aspectes ètics del desenvolupament de la IA i que, sense un control públic, és difícil assegurar que aquesta tecnologia es fa servir amb bons fins.
Davant d’aquesta situació, considera imprescindible aplicar mecanismes per posar la IA al servei de la democràcia, i no a la inversa, per tal d’assegurar que la tecnologia no contribueix a fer que hi hagi més desinformació i més polarització a la societat.
Per això, Coeckelbergh creu que és necessari establir regulacions i crear institucions que controlin i monitorin com s’està utilitzant i desenvolupant la tecnologia i va assenyalar que la primera llei sobre IA, recentment aprovada pel Parlament Europeu, va en la bona direcció.
Més enllà de la regulació, el professor va defensar l’educació com una eina bàsica per formar de manera crítica a la ciutadania i salvaguardar els principis de la democràcia i va advocar per treballar en un canvi cultural des de l’humanisme que presenti la tecnologia no com una amenaça sinó com una oportunitat per promoure valors i contribuir a la millora de la societat.
D’aquesta manera, Coeckelbergh va manifestar la necessitat de dotar al sistema educatiu de més recursos perquè pugui fer una aproximació a la IA des d’un enfocament més constructiu i pedagògic, ensenyant com relacionar-se amb aquesta tecnologia i presentant els seus riscos però també mostrant el seu potencial transformador.
A la fila zero de l’acte hi havia com a iniciatives convidades XNet, una xarxa d’especialistes i activistes que proposa solucions en diferents camps relacionats amb els drets digitals i l’actualització de la democràcia, i la plataforma digital de participació Decidim, construïda col·laborativament com a programari lliure.
Representants d’aquestes experiències, així com altres persones assistents del públic, van formular preguntes a Coeckelbergh sobre, entre altres qüestions, com preparar al professorat per educar sobre la tecnologia, el retrocés de competències bàsiques de l’alumnat per la irrupció de la IA o la regulació de l’ús del telèfon mòbil als centres educatius.
La sessió va posar punt final a aquesta edició del cicle ‘En clau d’Educació: l’educació davant la postveritat en l’era digital’ organitzat pel Consell d’Educació de Barcelona (CEMB), el Consell de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
