Història
La història d'una ciutat que va viure emmurallada fins a l'any 1859 i que avui és el territori que resta encerclat per l'avinguda del Paral·lel, les rondes, el carrer de Pelai, el passeig de Lluís Companys i el parc de la Ciutadella. Ciutat Vella està format per quatre grans barris que n'atresoren molts altres d'històrics, amb forta personalitat i homogeneïtat pròpies.
Al sud, hi trobem la Barceloneta, el barri més jove, creat a mitjan segle XVIII amb l'excusa de reallotjar els desplaçats de la Ribera per la construcció de la Ciutadella; a ponent, el Raval, nascut a partir dels camins rurals extramurs de la ciutat, que va ser el bressol de la Revolució Industrial del segle XIX; al centre, el Gòtic, la manifestació urbana més antiga de Barcelona, i a llevant, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l'extensió medieval de la ciutat.
El territori urbà de Ciutat Vella és un gran marc de tensions i conflictes estructurals, relacionals i socials. Les relacions existents no s'entenen sense interrelacionar l'aportació del passat amb les actuacions del present. La llarga permanència de Ciutat Vella intramurs va configurar una realitat de mínims airejaments i perspectives. Una vegada alliberada d'aquest cinturó físic i psicològic, es va veure sotmesa a processos de degradació permanents fins a la segona meitat dels anys setanta, en què el desenvolupisme es va esgotar i el model municipal autoritari va donar pas al procés de democratització de la societat.
La combinació d'aquests dos últims factors va consolidar les bases per a una política de regeneració urbana duta a terme a Ciutat Vella les darreres dècades, durant les quals les velles operacions sistemàtiques de demolició i substitució han evolucionat per convertir-se en intervencions de conservació i rehabilitació.