Barcelona cultura

Blog

Corrupció, turisme de masses, mort. Teatre a València i Mallorca

dv. 22/02/2019 | 19:00 H

Per Andreu Gomila

Què en sabem, els catalans, teatralment parlant, del que es cou a les Illes Balears i al País Valencià? Poca cosa. Poques són les companyies que sovintegen els nostres teatres. El mallorquí Toni Gomila i el valencià Carles Alfaro són els 'raros' de la cartellera. Si anem més enllà i preguntem, què en sabem de les societats illenques i valencianes, la resposta pot ser encara més pessimista. Per això, el Grec 2019 coprodueix dos espectacles amb els principals teatres de Palma i València, els respectius Teatre Principal. Ja estrenat, tenim 'Rostoll cremat', de Toni Gomila i direcció d'Oriol Broggi. I amb data d'estrena prevista per al 22 de maig, 'VALENCiANA', de Jordi Casanovas.

'ROSTOLL CREMAT'
Toni Gomila és, de ben segur, la cara que molts catalans tenen al cap quan parlem de teatre mallorquí. L'actor forma part dels càstings de la tropa de Broggi i ha escrit dues peces, 'Acorar' i 'Peccatum', que han recorregut tot el país, sobretot la primera, que fa anys que interpreta sense parar. Ell, que ara és al TNC fent 'La bona persona de Sezuan', ens diu que 'Rostoll cremat' no és res més que “l'aplicació pràctica d''Acorar'”. Si allà explicava, a través de la matança del porc, la destrucció de la Mallorca tradicional, aquí fa “una reflexió sobre el turisme i la saturació turística”, sobre la cobdícia i ambició humana.

Com a fil de la peça, Gomila fa servir la rondalla d'en Joanet de sa Gerra, que parla d'un home pobre que planta una favera que arriba fins al cel. Ell puja diverses vegades i demana desitjos cada vegada més sucosos, des de quatre quartos per poder vestir la família fins a un palau. L'autor interpreta cada ascensió amb diferents peces clàssiques, des de l''Enemic del poble' a 'Macbeth'. És, diu, “un puzle”.

L'autor i actor creu que és curiós el que ha passat a Mallorca en les últimes dècades. “Ens hem criat envoltat de turistes: abans no ens molestaven i ara sí, ens hem transformat”, assegura. “En què ens hem convertit”, es pregunta. I respon ell mateix: “En extrema dreta”. “Estem abocats a l'abisme, o som dels que posem casa nostra a lloguer o som dels que vivim de lloguer”, dispara.

'Rostoll cremat' és ja una fita del teatre mallorquí contemporani, perquè des que es va estrenar la tardor passada a Palma, ha recorregut Mallorca (Manacor, Porreres, Alcúdia, Artà), Menorca (Maó) i Eivissa. A l'estiu vindrà a Barcelona i espera fer temporada.

'VALENCiANA'
Jordi Casanovas no és valencià, no, però fa una dècada que persegueix aixecar una obra sobre el terrible crim d'Alcàsser, de 1992, que, segons en recorda el dramaturg, va marcar tota una generació: tres noies de 14 i 15 anys (Míriam, Toñi i Desiré), de l'edat de l'autor, van ser segrestades i assassinades quan anaven a una discoteca de Picassent. Un taller a València i aquest projecte al cap van bastar per a què Casanovas, esperonat per la professió local, presentés la peça als Teatres de la Generalitat Valenciana i rebés de seguida el seu suport, així com el del Grec.

Al final, 'VALENCiANA' va molt més enllà dels fets d'Alcàsser. “És una història del que s'ha anomenat Segona Transició, que aniria de primers dels anys 90 a primers dels 2000”, assegura Casanovas. I, a banda del triple assassinat, parla de “la caiguda en desgràcia de la Ruta del Bakalao” i “una manera de fer política”, corrupta, que es va estendre amb el zaplanisme (Eduardo Zaplana va governar de 1995 a 2002) i que ha estat condemnada als tribunals.

El muntatge de Casanovas serà gran, amb dotze actors, tots valencians, la meitat dels quals, diu l'autor, són també dramaturgs, directors, cosa que demostra el bon nivell del teatre valencià d'avui. “Han passat una època terrible, però en els últims anys han tornat a apostar per això i comencen a mirar enfora”, diu. De fet, que el Teatre Principal de València i el Grec coprodueixin aquest espectacle hauria de ser el més normal del món. De fet, el mateix Casanovas, fins que no li van proposar des de la capital del Túria que fes l'obra amb ells, diu que no hi havia caigut, quan hauria de ser lògic.

Casanovas assumeix “la responsabilitat” que té a l'hora de portar a escena el moment històric valencià. Diu que ha fet molt treball i que l'ajuda, potser, mirar-s'ho des de la distància. Ell, tanmateix, té força experiència al respecte. Alguns dels seus èxits són 'Una història catalana' (2013), que podria ser el mirall de 'VALENCiANA', i 'Ruz-Bárcenas' (2015), sobre l'interrogatori a l'extresorer del PP.

Comparteix aquest contingut