Encreuaments a Vanuatu. Encreuaments a una illa. Trobades, topades, coneixences,. Una illa que és un punt de trobada, però que també pot ser una metàfora de la solitud a la qual moltes vegades estem condemnats.

Encreuaments a Vanuatu és -malgrat que encara pot canviar- el títol de la creació comunitària que Lali Álvarez, Jorge-Yamam Serrano, artistes de La Escocesa i Hangar, actors dels Malnascuts i artistes emergents procedents de la Fundació Joia -que treballa amb persones afectades per trastorns de la salut mental- preparen des de fa setmanes a la Sala Beckett. En una primera fase, la feina va estar coordinada per Lali Álvarez, qui s'ha responsabilitzat del text i la dramatúrgia, i ara ho està per Jorge-Yaman Serrano, qui ha d'aixecar totes aquestes energies, coordinar-les i ordenar-les perquè acabin pujant a l'escenari. És a dir, Jorge-Yaman és el director d'Encreuaments a Vanuatu, malgrat que no respon a la figura del director a l'ús -tancat en la seva bombolla-, perquè en aquesta creació tothom té veu i opinió, totes s'escolten i totes serveixen per avançar.

"Després de la feina que va fer Lali Álvarez, el text d'Encreuaments ja està generat, i ara l'hem d'aixecar. Hi participa molta gent i he de ser capaç de generar sinergies, trobades...", explica Jorge-Yamam, qui va ser responsable, entre d'altres, de la direcció de l'obra de teatre documental Camargate. "Tots els participants poden intervenir en qualsevol element de l'obra", afegeix el director.

-Per què Vanuatú?
-És un arxipèlag amb dues característiques que el fan molt especial: és una de les primeres zones del planeta que ha estat afectada pel canvi climàtic i també un dels països on l'índex de felicitat és més gran.

-I per què una illa?
-Una illa és punt de trobada, però també de solitud. A més, el nostre espai de reunió, totes les tardes de dijous, és també una illa.

-I de què parleu en aquesta illa?
-Parlem de la connexió i de la trobada. De trobar-se amb un mateix. De la solitud versus la comunitat. De la possibilitat d'escollir. De les oportunitats que et dona la vida. De la situació de la dona. Del fet artístic i del que suposa ser artista. Del canvi climàtic. I també parlem del mateix procés de creació. A l'obra hi ha moments on els actors parlen des dels seus personatges i altres on ho fan des d'ells mateixos. És una peça amb moltes capes, també dramàticament.

- És teatre comunitari? Social? Inclusiu?
-És totes tres coses. Fa molts anys que a Catalunya es treballa sobre el teatre comunitari, el que passa és que fa poc que aquesta feina s'està fent visible, que hi ha prou diners per fer-ho.

-Què pot oferir aquest tipus de teatre a l'espectador?
- La vivència del fet autèntic; satisfer una necessitat de realitat, de connexió i de vida. Quan ens trobem és quan ens coneixem i quan les etiquetes desapareixen.