Tones de palla. Tones de poesia. Tones d'acrobàcies. Amer i Àfrica Circ Cia van construir, a la plaça davant de Can Clariana Cultural, uns envans que parlen d'incomunicació i d'estupidesa, de l'absurd d'entestar-se a provar de saltar els murs quan és més fàcil enderrocar-los. Però ells hi pugen, s'hi enfilen i els salten; juguen amb ells i els converteixen en escales o en ponts que els apropen més i més a un públic que, a poc a poc, es deixa emportar pels seus paisatges i sorprendre per les seves acrobàcies. Aquesta parella, que pot presumir d'una tècnica impecable, són portor i àgil: ell fa que ella s'enlairi i ella sembla volar de tan amunt com arriba a pujar. I el públic reunit davant de Can Clariana, els nens al davant, els grans darrere i més d'un veí des de les finestres, igual es quedava amb la boca oberta contemplant pirueta rere pirueta com somreia quan la parella els demanava convertir-se en còmplices de les seves aventures: des del passat divendres més d'un podrà presumir d'haver fet de portor ocasional de l'Àfrica.

La palla és l'eix del joc d'aquesta parella, però no l''únic element que converteixen en protagonista del seu espectacle. A estones juguen amb unes cordes i les fan ballar i girar i fer dibuixos com si fossin cowboys al Far West; però també busquen la complicitat de l'arquitectura que els envolta i la fan participar de les seves acrobàcies: l'Àfrica s'enfila a balcons i a les teulades i salta confiada perquè no té cap dubte que l'Amer la recollirà.

Amer i Àfrica construeixen un espectacle que sembla lleuger com un bri de la palla que se'ls queda entre els cabells; però que té la consistència i la solidesa de les moltes hores que han dedicat a assajar unes acrobàcies sòlides i impactants.