Barcelona Cultura

Edició octubre, novembre i desembre

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

Qui no balla no riu

26/10/2018
'Festa de balls per salvar el món' converteix la platea en una pista de ball

"Qui és el terrorista? Qui no balla a la pista". Aquest és el lema de Festa de balls per salvar el món. Rectifiquem: aquest és UN dels lemes de Festa de balls per salvar el món. Un dels importants. Altres no ho són tant (o potser sí), i en aquesta altra categoria podríem trobar la definició d'arma de destrucció massiva, que no és una altra que "Asereje-je-dejerebe" i tot el que se suposa que ve al darrere. Però en aquest univers paral·lel d'ondes electromagnètiques i telequinèsiques que és Festa de balls és important no oblidar el que ha estat el nostre punt de partida: si no balles, no jugues i si no jugues, no guanyes. I si no guanyes, perds i el món perd amb tu perquè no el salves. Ni tampoc et salves.

Festa de balls per salvar el món no és una obra de teatre. O no és una obra de teatre com aquelles a les que ens tenen acostumats. Per començar: el públic està dempeus. Per continuar: el públic canta. I, encara més: el públic balla. La Conga. La Yenka. El Aserejé. Los pajaritos. O Thriller i Saturday night fever. El públic ho ha de ballar tot. Dos pasitos pa'lante, el molinillo, el egipcio i el que faci falta. I ho ha de fer convençut. Així ho van fer molts dels que es van acostar fins al Centre Cultural Albareda, així que si miraves cap al que havia de ser la platea et trobaves amb una escena que s'assemblava bastant més a una classe de zumba que a un pati de butaques.

Jordi Vilches i Maria García Vera junt amb la Save The World Orchestra (Joan Colomo, Sara Fontán i Edu Pou) defensen sobre l'escenari l'estrambòtica teoria de què els greatest hits de les últimes dècades han provocat cataclismes, revolucions i caos. Però quan te l'expliquen i te la ballen, quan te la dibuixen sobre una pantalla a on projecten imatges a un ritme vertiginós, la seva teoria deixa de sonar estrambòtica i es converteix en versemblant. I no et queda més que posar-te a ballar si no vols que el món s'acabi. I aquesta no és una idea acceptable quan t'ho estàs passant bé. I és que les festes, ja se sap, són festes. I qui no balla no riu. O sigui que vagin ja preparant les seves sabates de ball.

Compartir