Hi ha veus de vidre i veus d'aigua, veus que són com el tall d'una espasa i altres que són acollidores com el bressol d'un petit, veus que desprenen calor i veus que et deixen glaçat... La veu d'Eva Fernández sembla feta de vellut, una veu que t'acarona i et reguarda encara que s'estigui fent preguntes d'aquelles que poden trencar el cor i despullar l'ànima. La veu d'Eva Fernández et convida a entrar i les notes del seu saxo ja no et deixen sortir. I et quedes, allà, amb ella, preguntant, intentant trobar respostes i gaudint de les partitures que ha compost Josep Munar, qui les interpreta a la guitarra acompanyat per la bateria d'Enric Fuster.

Eva Fernández va desgranar al seu concert al Centre Cívic Matas i Ramis tot l'arsenal de preguntes amb forma de poesia que integren el seu primer disc en solitari, Yo pregunto, un treball que reuneix poesies d' Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik, Alfonso Costafreda i Julio Cortázar. De tots quatre va interpretar Eva Fernández algun tema durant el concert, cançons que va barrejar amb versions de peces tan conegudes com Sabor a ti o Pequeño vals vienés, el poema de Federico García Lorca que ja Leonard Cohen primer i Enrique Morente després havien pujat als escenaris. I totes les va anar presentant Eva Fernández amb l'amor de qui ha dedicat molt de temps a triar-les, a entendre-les i a estimar-les. I de totes les cançons, de tots els poemes, va explicar les raons, les seves, per haver-los escollit per al disc i per a un concert que va reconèixer li estava agradant especialment per ser quasi veïna d'Horta. Eva Fernández és de Sant Andreu i va ser, precisament, al barri veí a on va donar els seus primers passos en el món de la música de la mà de la Sant Andreu Jazz Band del Taller de Músics i Joan Chamorro.

Al Centre Cívic Matas i Ramis va donar proves sobrades que ja ha arribat el moment de fer via en solitari.