Barcelona Cultura

Edició octubre, novembre i desembre

El circuit cultural als barris de tots els districtes de Barcelona. Entrada gratuïta

"No vull només fer riure; vull transmetre emocions"

13/02/2018
Circ
Toti Toronell, "un pallasso August excèntric", ens convida al seu teatret de fira

Benvinguts!!! Passeu, passeu!!! Que en Toti Toronell us està esperant en el seu circ portàtil. "No és un circ. M'agrada més dir que és un teatret de fira on ensenyo les coses que jo mateix he construït". Coses com que? "Com els meus autòmats, uns ninots que no van amb motor sinó amb una maneta per donar-los corda", explica aquest pallasso que ara passeja pels equipaments del circuit del Barcelona Districte Cultural amb Libèl·lula, títol d'un espectacle on el so de la l s'ha d'allargar tant com sigui possible, gaudint-la, com també gaudirem del que passarà a la pista.
"La idea de Libèl·lula em va venir perquè la gent que venia al meu taller s'ho passava molt bé amb tot allò que veien i que jo els ensenyava", explica Toti Toronell, olotí ja universal, que en aquest taller ha construït contingut i continent amb tots els seus detalls del petit teatret que passeja amb Libèl·lula: la taquilla, la pista, el particular i xerrador rellotge de cucut que adorna la part superior del teló... Tot. També és en Toti qui fa totes les feines en el seu circ: la taquillera se li assembla, també l'acomodador... "El repte era fer un espectacle tot sol. Vaig decidir que havia de ser així perquè em venia de gust que ho fos, no per demostrar res, ni als altres ni tampoc a mi mateix", apunta Toronell, qui assegura que treballar en solitari no ha estat ni més fàcil ni més difícil que fer-ho en equip i que tampoc li ha donat ni més ni menys satisfaccions, simplement satisfaccions diferents.
"Ara, de tots els que he fet, Libèl·lula és l'espectacle que més m'estimo. Però només ho és perquè és el que ara estic fent", diu en Toti amb la senzillesa que només pot tenir un pallasso, un "pallasso August excèntric", que és com ell mateix es defineix, un pallasso August que, com que és excèntric, pot prescindir del nas vermell. "El pallasso treballa sobre la lògica il·lògica, quan les solucions sempre acaben convertint-se en problemes", explica en Toti, qui afegeix que difícilment podria haver estat un altre tipus de pallasso: "Som el que som. I tenim la història de pallasso que portem a dintre", afegeix per justificar la seva elecció de pallasso maldestre, sempre a punt de caure i de fer que tot trontolli, sempre a un pas del desastre i del somriure
"Com a pallasso m'agrada jugar amb les emocions. No només fer riure, sinó transmetre emocions... Emocions de molt tipus però que l'arribin a l'espectador". I si ho fa així, en deu tenir raó perquè pocs pallassos tenen una història tan llarga com de la que ell pot presumir: "Fa 25 anys que faig de pallasso, però no fa tants que sóc pallasso. UN pallasso ho és a partir de complir els 40 anys; abans només fas les pràctiques"
 

Compartir