"Fa tres anys, una catalana i un mexicà ens vam posar a fer cançons perquè tots dos som pallassos inquiets". I qui recorda els inicis és Black, el mexicà Ricardo Cornelius, un pallasso amb ànima de músic o un músic amb ànima de pallasso. I la catalana no és una altra que Cristi Garbo, o sigui Blue, una pallassa-pallassa encara que tampoc li sigui aliè al món de la música. Junts són Black & Blue i Black & Blues és també el títol de l'espectacle que presenten al Barcelona Districte Cultural, un muntatge que s'explica de pressa i es degusta lent: "A sobre de l'escenari som dos excèntrics: ella és una diva i ell un músic que no diu ni mitja paraula, Blue sempre vol cantar i Black va fent allò que pot per tenir-la contenta encara que no acostuma a ser precisamentel que Blue en vol; són un parell de personatges que estableixen una relació bastant semblant a la ja clàssica del món dels clowns entre un august i un blanc".

I Black & Blue, ja sobre l'escenari, ja amb els seus lluentons, ella, i el seu sobri vestit, ell, fan cançons, moltes d'elles conegudes pels espectadors -des de La chica de Ipanema a Volver, sigui salsa o boleros o tangos-, i mentre avancen de cançó a cançó, una cosa els porta a una altra i al final totes acaben en el mateix lloc: el del somriure, el riure i la riallada. "Fem humor a partir de l'excentricitat, encara que com a pallassos no compartim el mateix bagatge: Cristina Garbo treballa la comèdia a partir de la veu, jo sóc més un pallasso del gest", afegeix Ricardo Cornelius.

En Black & Blue, música i humor caminen de la mà i un no podria entendre's sense l'altre: "L'espectacle es crea a partir de la música. Tractem d'embolicar al públic amb música i humor. I el nostre espectacle és participatiu d'una manera semblant a com ho seria un concert", conclou Ricardo Cornelius a punt de posar-se el vestit del senyor Black. I mentrestant, des de lluny, ja s'albiren els lluentons de la Blue.