Diu que el seu disc Yo pregunto és una "declaració d'intencions". I ho és perquè obre un camí que ja sembla no tenir retorn. Eva Fernández va donar lels seus primers passos en el món de la música com a saxofonista: tenia 7 anys; als 14 va començar a cantar; i ara, amb 24, s'ha provat com a compositora. De moment, només han estat les músiques (en col·laboració amb el guitarrista Josep Munar), perquè les lletres de Yo pregunto les signen alguns grans poetes com Alfonso Costafreda, Alfonsina Storni, Alejandra Pizarnik i Julio Cortázar. Però Eva Fernández  assegura que d'aquí poc donarà l'últim pas i signarà lletres i músiques. El que us dèiem, un camí sense retorn

"És la primera vegada que componc però ara ja serà així sempre", explica Eva Fernández que es va donar a conèixer amb la Sant Andreu Jazz Band i que prové d'una formació jazzística. És precisament aquest bagatge el que creu que l'ha ajudat a compondre les seves primeres melodies. "Estic molt acostumada a improvisar, així que ara compondre ha estat com endreçar idees que ja existien. Posar-me a escriure ha estat deixar volar alguna cosa que ja hi era. No ha estat fer res nou", admet Eva Fernández que en aquesta aventura va decidir musicar poemes que l'atreien per "com estaven dits i perquè quan els llegia sentia la necessitat de cantar-los". Aquestes han estat les raons per les quals ha inclòs Yo pregunto, que dona nom al disc, un poema d'Alfonso Costafreda, poeta català que va morir a Ginebra el 1974; La caricia perdida i El viaje, dos poemes d'Alfonsina Stormi (qui es va suïcidar el 1938, amb 46 anys); Origen i Más allá del olvido, de la també argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972); i Para leer de forma interrogativa, de Julio Cortázar (1914-1984)."Aquest és un disc que parla molt de la mort i que, en general, té una estètica que tendeix a fosc. Però no va ser res premeditat", afegeix Fernández qui diu sentir-se igual de còmode amb el saxo que cantant: "Són les meves dues maneres d'expressar-me quan pujo a l'escenari"

"Fins ara havia cantat en anglès i aquesta és la primera vegada que ho faig en les meves llengües maternes, en català i en castellà", explica Eva Fernández, qui diu que això l'ha ajudat a "redescobrir la meva veu. Ha fet que canviï la meva consciència tímbrica". També està ara descobrint com enquadrar la música que fa, la que brolla quan es posa a compondre: "Faig cançó amb un filtre de jazz. Alguna cosa a mig camí entre el jazz i la cançó...". Aquest és el punt on ara està i on se sent còmoda: "Amb aquest disc he fet passos cap a l'honestedat amb mi mateixa. És un disc que té tot molt de sentir, amb el que m'hi trobo molt còmode".