Ginés Belchí i Jesús Navarro es van conèixer a l'Escola de Circ Rogelio Rivel. Van coincidir en gustos i van compartir acrobàcies i van decidir també compartir escenaris dins d'una bombolla. I a dintre hi segueixen, explorant amb energia universos que poden semblar ombrívols.

- Per què vau escollir per a la vostra companyia un nom tan curiós com El lado scuro de las flores?
- El lado oscuro de las flores va sorgir com a nom per a la companyia al final d'un dels primers i intensos dies de creació; va ser el resultat de les sensacions i les emocions que vivíem aquells dies. Creiem que parla per si mateix i que dóna suport a el nostre univers: tots som flors, i tots tenim una part a l'ombra.

- Com va ser el procés de creació de Bubble, que és el vostre primer espectacle?
-Vam crear una primera peça de deu minuts per al cabaret amb què se celebrava l'aniversari de l'Escola de Circ Rogelio Rivel. Després, vam poder seguir treballant gràcies al suport de La Central del Circ, que ens va oferir una beca de sis setmanes de residència i la beca EP (esteneu performance), que ens va permetre mostrar els primers 20 minuts de l'espectacle.

- De què parla Bubble?
-Bubble, bombolla en anglès. Jo en la meva i tu en la teva... Tots estem a dintre de la nostra bombolla, cadascun a la seva...O, almenys, aquesta és la nostra sensació. Bubble és una bombolla més, en la qual un personatge s'enfronta al seu propi costat fosc, a aquesta part d'ell que no accepta.

- Circ, acrobàcia, dansa acrobàtica, teatre físic... Com és la barreja de llenguatges que practiqueu?
-Som acròbates des de fa anys. Ara portem l'acrobàcia una mica més lluny, sent fidels a la dramatúrgia que proposem i mantenint el risc i impressió que provoca l'acrobàcia. El moviment expressa... L'acrobàcia és moviment i, si ho organitzes, acabarà sent dansa. En Bubble no hi ha text, els cossos parlen per ells mateixos.