Construeixen una paret "per explicar que, sovint, ens compliquem els camins per al final adonar-nos que el més fàcil és trencar els murs". Fan una escala "que no porta enlloc i que la travessem sempre pel mateix lloc, com qui entropessa sempre amb la mateixa pedra". Dibuixen un cementiri, "un espai sagrat, de respecte, de silenci, de pau, de record, i de mort; un espai habitat per la mort, sovint provocada per la cosa més estúpida que fem els humans, la guerra". I també un sofà, "perquè ens passem tota la vida o tot l'espectacle treballant per a després, al final descansar". I tant la paret, com l'escala, com el cementiri, com el sofà estan fets de palla... Aquest és l'element màgic de l'Envà que Amer i Àfrica Circ Cia pujarà al circuit Barcelona Districte Cultural.

-Per què vau decidir treballar amb palla? Què us aporta aquest material?
Sempre ens han agradat els materials naturals. Vam estar pensant en terra, fulles seques, fusta... i al final ens vam decidir per la palla perquè és un material que tenim en abundància a Catalunya i que des de petits l'hem tingut a prop. Veure com els camps de blat canvien de color i canvien els nostres paisatges ens va inspirar i ens va fer decidir per la palla.

-Volíeu parlar de la incomunicació al proposar aquests envans?
De fet ens vam plantejar parlar sobre l'estupidesa humana, entesa com aquelles accions que fem els humans sense sentit o en va. Envà té un doble sentit, perquè també pot ser en va. Envà, com a paret que ens separa; i en va, com a acció feta sense sentit o perquè sí.

-L'humor està present en la vostra creació?
L'humor està present en la nostra creació però no és un espectacle d'humor. No cerquem el riure que et pot provocar un pallasso. Hem anat descobrint que existeixen escenes que al públic li provoquen un somriure o una petita rialla, sense que nosaltres estiguem fent res més enllà que l'acció que necessitem. La mateixa acció és el que els fa riure.

- Creieu en la necessitat de buscar noves narratives per fer evolucionar el circ?
El circ està evolucionant molt i això és molt positiu per a la societat. És un art que conjuga moltes disciplines i que emociona d'una manera especial al públic. Hem de cercar noves narratives perquè és l'única manera de fer evolucionar l'art. El constant qüestionament tant de l'entorn com de nosaltres mateixos en relació a la nostra societat fa que allò que fem pugui generar en l'espectador un qüestionament o subratllar una realitat existent. És una eina que vol generar esperit crític en els espectadors. Per tant ens hem d'anar reinventant no cercant una mena de producte adient pels espectadors, sinó creacions que emocionin i qüestionin l'audiència.

-La vostra tècnica de mans a mans, de portor i àgil, necessita molt entrenament?
Nosaltres, durant 4 anys, vam estar entrenant cada dia de dilluns a divendres unes 5 o 6 hores, això vol dir escalfar i entrenar la base i la tècnica de mans a mans, els educatius i els trucs, per tal de tenir una bona base del llenguatge acrobàtic i trobar-nos molt còmodes en qualsevol entorn amb aquest tipus de moviments.