Hi ha moltes maneres d'explicar una història. Moltes. Tantes que fins i tot no fa falta que sigui una història. Des d'un escenari es poden explicar sentiments, emocions, bocins de sentiments, bocins d'emocions... I quan diem explicar, no volem dir només amb paraules, ni només narrar, ni només descriure... Volem dir una mica de tot i una mica de res. Volem dir jugar amb les paraules, jugar amb les imatges, ficar-les juntes en una coctelera i agitar. I amb les gotes, destilades una a una, deixar que s'ompli un escenari, un buit, un moment, una hora de les nostres vides...

I direu, tot això a què ve? Doncs ve perquè Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida), la peça que hem pogut veure al Centre Cívic Parc Sandaru dintre de la seva gira pels escenaris del Barcelona Districte Cultural, no és una obra de teatre a l'ús, amb una història amb principi, nus i desenllaç, amb uns personatges que es troben i parlen entre ells de les coses que els passen...

A Hasta agotar existencias només puja a l'escenari Verónica Navas Ramírez que és autora, directora i intèrpret, encara que no interpreti a ningú perquè parla d'ella o d'una ella que en un moment va pensar que la seva mare podia morir l'endemà i que, per si això passava, havia de preparar estratègies que la poguessin ajudar a afrontar la pèrdua. I aquestes estratègies les va dissenyar en quaderns que li havia regalat la seva germana, amb estilogràfiques que li havia regalat el seu pare. I ara, com que ens les vol explicar, filma les pàgines del quadern, una a una, i les projecta en una pantalla perquè puguem seguir el fil del seu pensament. I també projecta fotografies. I comparteix enregistraments de la veu de la seva mare, converses que ha tingut amb ella... I amb tot això va modelant una sensació que després creixerà en ella, en el seu cos.

A través de la seva mirada, coneixerem a la seva mare. I a través de com veu a la seva mare la coneixerem a ella. I al final, una i una altra acabaran confonent-se perquè això és el que moltes vegades passa entre mares i filles. I és així Hasta agotar existencias.