Ha buscat una paraula que molt pocs recorden i una tècnica de cosir que pràcticament ningú coneix perquè està oblidada. Es diu Almazuela i és una mena de patchwork que ens va arribar a través dels àrabs, que s’han anat perdent i que només es conserva en un petit poble de La Rioja. “Era una tècnica que practicaven les dones en alguns pobles mentre els homes estaven mesos fora cuidant del ramat. Les dones feien trossos, de vegades molt petits, de robes velles i els cosien fins a obtenir un cobrellit o una flassada”, explica Roberto G. Alonso, qui en un altre circuit ja ens va ensenyar què era un Zaquizami.

Roberto G. Alonso,  inspirant-se en aquesta tècnica, ha cosit un espectacle destinat als més petits entre els petits (des dels 3 mesos i fins als sis anys) en el qual ha recreat “un món entre imaginari i poètic”: Una habitació de dormir, amb dos llits, un llum i una tauleta de nit, una habitació naïf, que sembla haver sortit del quadern de dibuix d’un nen. “Els dos ballarins es posen a dormir  i dormint descobreixen que sota els llençols s’amaga un altre món”, explica Roberto G. Alonso, qui va crear aquest espectacle per encàrrec del festival El Més Petit de Tots. “Els dos ballarins van transformant aquesta escenografia  inicial a través del moviment, com si d’un joc es tractés, fins que tot l’escenari s’ha convertit en un parc on no hi falta ni un arbre ni uns ànecs”, afegeix el coreògraf, qui vol destacar que tota aquesta transformació es fa davant dels ulls de l’espectador, que no hem d’oblidar pot ser un menut molt menut que encara ni tan sols parli o camini.

“Els nens reben impulsos visuals i sonors. Més que explicar una història als nens, el que fem és jugar amb ells i , mentre juguen, anem compartint amb ells les eines de la imaginació perquè puguin entendre que un pal pot acabar convertint-se en un cavall”, desvetlla el coreògraf qui a més afegeix que, quan l’espectacle termina, conviden els nens a treure’s les sabates, pujar a l’escenari i descobrir què s’amaga sota els llençols. “Els nens en volen formar part. Més que veure-ho, ho viuen”.

Us animeu a jugar?