Van ser Chicos Mambo. I ara, convertits en XeviXaviXou, continuen apostant per la fòrmula que tants èxits els va reportar: combinar dansa i humor. I aquesta vegada ho faran passejant-se entre les grans estrelles del rock i el pop, pujant amb elles als escenaris, barrejant-se entre les primeres files del públic, fent-se selfies mentre esperen que comenci el concert. XeviXaviXou ens expliquen com i perquè han decidir que havia arribar el moment de seguir a les stars de la música, de fer un Follow the leader.

-Per què heu volgut explorar el món de les estrelles del rock? Sou mitòmans?
- La primera idea va ser abordar el fenomen fan. Volíem que els fans fossin els protagonistes de l’espectacle i, evidentment, els seus antagonistes són les estrelles de la música, tots aquells músics que han estat capaços de connectar amb milions de persones d'arreu del món. Nosaltres formem part d'aquest enorme grup de persones mitòmanes, on la música posa en marxa el motor de les emocions, i fa que ens tornem bojos ballant i cantant al ritme dels seus compassos.

-Quin és el ventall de situacions que pugeu a l'escenari?
- Aquest espectacle està estructurat en escenes de curta durada i això ens permet endinsar-nos en diferents situacions, sempre relacionades amb la música pop i amb tot el que envolta aquest món. Per tant, no hi podia faltar el mega concert, que mostrem en totes les seves fases. També fem un poti-poti de les coreografies més emblemàtiques. Tractem el tema dels videoclips, les dives, les drogues, el rock and roll i les llaunes de cervesa. Les selfies, l'autògraf més buscat, l'emoció d'estar al costat del teu ídol... I més... Encara més. Mostrem un ventall de situacions en les quals l'espectador se sent reflectit i s'hi reconeix fàcilment.

-Mostreu només les grandeses o també les misèries de les estrelles?
A l'equador de l'espectacle hi ha una part més dramàtica on volíem retre homenatge a aquells cantats, els del Club del 27, entre elles Janis Joplin, Jimmy Hendrix, Kurt Kobain, Amy Winehouse... que, desafortunadament i per culpa dels excessos, ens van deixar massa aviat. Amb més o menys humor, convidem a l'espectador a reflexionar al voltant dels temes que tractem i aquest, malauradament, és un d'ells.

-Qui queda millor? Les estrelles? Les grupies?
-Tots dos col·lectius. No hem volgut jutjar res, només mostrar els aspectes que més ens motivaven de cada un.

-Com definiríeu el vostre llenguatge, aquest còctel de dansa i humor?
-A nosaltres ens agrada dir que fem una barreja de llenguatges sense complexos. Ens costa definir-nos i ens agrada poc parlar dels processos. La feina l'acabem mostrant a l'escenari que és on finalment es produeix l'autèntic diàleg entre nosaltres i el públic. Ens agrada comunicar, fer-ho a través de l'humor i a partir d'aquí són els espectadors els que donaran una definició a les nostres propostes. Follow the Leader és un espectacle pensat per tot tipus de públic i de totes les edats. No ens agrada gens etiquetar-nos. Nosaltres fem... que ja és molt.

-És important que la gent s'adoni que la dansa pot ser divertida? Creieu que peca de massa seriosa?
La dansa pot ser divertida, i tant. Nosaltres som coreògrafs i ballarins i construïm els gags a través del gest i el moviment mil·limètricament coreografiat. També donem lloc a la improvisació, però poc. I el públic riu. De dansa n'hi ha de molts tipus diferents i pensar que peca de ser massa seriosa és un tòpic. Sempre dependrà de qui ho miri i de com s'ho miri. És cert que la dansa contemporània, en general, tracta un tema en concret i li dona moltes voltes. En algunes ocasions pot arribar a semblar que està lluny de la comprensió del públic, però és que la dansa és un llenguatge menys codificat i dóna peu a poder ser interpretat de formes molt diverses. Quan veiem dansa ens hem de deixar portar més pels sentits i no racionalitzar tant.

-Què hi ha en XeviXaviXou dels Chicos Mambo?
La fórmula DANSA i HUMOR, en majúscules, sobretot.