Yacine Belahcene segueix sent el mateix que, fa ja més d'una dècada, posava veu a les cançons de Cheb Balowski. Però en deu anys passen moltes coses. Entre elles un parell de grups musicals fins a arribar a Yacine & The Oriental Groove, la formació que va fundar a principis del 2010 amb el llaütista Ioannis Papaioannou a qui coneixia d'altres projectes de música més tradicional. "El denominador en comú de tots els grups en què he participat és la música nord-africana", explica Yacine, de pare amazic i mare catalana, nascut a Algèria encara que fa molts anys que viu per terres catalanes. "El nexe en comú de totes les meves experiències musicals és la fusió, feta des d'un punt de vista visceral, perquè és així com ho sento". I afegeix: "Les meves són sempre cançons viscerals, sentides i viscudes".

"Si parlo d'immigració és perquè vaig viure a Algèria molts anys. Així que no només mantinc vincles culturals amb aquell territori sinó que he patit allò que diuen xoc cultural però que, potser, s'hauria de dir riquesa... perquè sempre és positiu". Ara, quan parles d'immigració ho has de fer també del mar que ens envolta, com ell fa al seu últim disc, Mediterranean clash. "Vaig estar a Grècia, visitant el campament de refugiats d'Idomeni", recorda, encara afectat pel que va veure i sentir, Yacine; i apunta que aquesta visita està en el punt de partida de moltes de les cançons que ara interpreta. "El xoc cultural del qual parlàvem abans s'ha d'entendre com riquesa, perquè sense aquest xoc cultural molts països, moltes ciutats no tindrien ànima. El Mediterrani és cultura, barreja... i nosaltres l'estem convertint en una tomba per a milers de persones que busquen refugi", apunta el músic, qui fa una crida a activar la nostra memòria històrica: "A Algèria van emigrar molts catalans. Ho van fer per motius polítics i també perquè no tenien diners, perquè no podien comprar menjar mentre que a Algèria podien treballar per als francesos. Aquesta és una dada que ara cal recordar quan escoltes determinats discursos"

Però no només de la immigració parlen les noves cançons de Yacine. També ho fan de Barcelona, de la que va conèixer quan liderava Cheb Balowski, un dels grups capdavanters d'un moviment que es va anomenar de la Barcelona bastarda, i de la que viu ara, quan ha hagut de marxar perquè, amb el que guanya com a músic, no pot pagar el preu que es demana per un lloguer. "Molta gent ha hagut de marxar de Barcelona perquè no podia afrontar el preu dels lloguers com a conseqüència de la gentrificació", admet, a la vegada que recorda la situació que ha viscut la música en directe en la ciutat durant algun temps: "Hi ha hagut moments en què semblava que es criminalitzava als músics que tocaven en directe a sales. I aquest és un error gravíssim. La música és necessària i ha d'estar present en una societat com la nostra".

La seva estarà present, i molt, al circuit Barcelona Districte Cultural.