Una estació de trens en la dècada dels anys 30 del passat segle, quan la Primera Guerra Mundial ja només era un record i la Segona encara estava per començar. Una estació de trens d'una ciutat que podria ser Atenes o Bucarest o Istanbul. Una estació de trens a on hi arriba gent, a on la gent s'hi espera, a on la gent hi comparteix, com els succeix als nostres músics que "s'hi troben per casualitat i hi comparteixen un temps i hi fan música plegats". Aquesta Estación del Este és el somni que va tenir Robindro Nikolic, nascut a Sèrbia el 1982, un somni que s'ha fet realitat amb Músiques en trànsit, el concert que presentaran al Barcelona Districte Cultural i que repassarà algunes de les melodies que un grup de músics tindria segurament en el seu repertori si fos de l'Est i hagués viscut als anys 30.

"La meva formació anterior era la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra, que vaig haver de deixar", explica Robindro Nikolic, "i en fer una nova no volia quedar tan lligat a determinat tipus de música només pel nostre títol". Així que Estación del Este interpreta la música dels gitanos dels països de l'Est i també la música kletzner (la que els jueus de l'est interpretaven a les grans festes com podien ser les bodes), però recull també altres composicions d'aquella època d'entreguerres: música russa, música lituana (la cantant n'és nascuda allà), música de l'Orient Mitjà fins i tot tangos... perquè a l'Europa de l'Est els tangos s'entenien d'una altra manera que a l'Argentina de Gardel.

"La nostra és una música festiva amb moments de malenconia, però és que això, que l'eufòria i la malenconia caminin de la mà, és una cosa habitual a l'Europa de l'Est", afegeix el músic que vol desmarcar-se del que s'ha popularitzat com a música balcànica i que només té la part festiva. "A Músiques en trànsit proposem a l'espectador embarcar-se en un viatge que arriba després que els músics es trobin a l'estació de trens; un viatge amb moments festius i altres més contemplatius que acaba amb una festa final".

Així que ja ressona a les andanes aquell 'viatgers, al tren'. Hi pugem?