Els pulmons de Barcelona

  • Laberint d'Horta
  • Home fent una fotografia de la vegetació d'un parc
  • Persones caminant per una zona boscosa

Jardins per a la biodiversitat

Els jardins per a la biodiversitat són espais dedicats de manera especial a la millora de la qualitat de l'hàbitat per a la flora i la fauna. En aquests espais es crea un nou ambient per afavorir la fauna mitjançant plantacions i la creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa.

Entrar en un parc és accedir a un espai de natura dins la ciutat. Aquesta és la seva grandesa i la seva importància en els àmbits urbans. Certament, aquest no és l'únic lloc on la natura és present. Malgrat les condicions adverses, la vida sempre s'hi obre pas, s'hi adapta i tira endavant. En aquest context, els parcs i els jardins tenen una importància cabdal, ja que són els grans pulmons verds que, juntament amb l'arbrat viari, converteixen les ciutats en llocs realment habitables.

A més de les ambientals, els parcs i jardins tenen altres funcions importantíssimes. Són llocs de trobada i de relació, de lleure i de relaxació, de coneixement de les espècies vegetals. Els necessitem per passejar-hi, per seure-hi tranquil·lament a llegir una estona envoltats de vegetació, per practicar-hi activitats de lleure i d'esport quotidià en un entorn amable, per disposar a prop d'espais que ens permetin gaudir d'una natura que, tot i estar condicionada per les característiques de la trama urbana, en forma part i crea paisatge.

Barcelona compta amb una extensa xarxa de parcs i jardins que ha anat creixent de manera important, sobretot a partir de les grans renovacions urbanístiques de finals del segle XX i principis del segle XXI. Qualsevol oportunitat, gran o petita, és aprofitada per crear més espai públic i que sigui més verd, imprescindible per augmentar la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines i per aconseguir que els parcs i jardins de Barcelona siguin motiu d'orgull per a la ciutat i una part indestriable del seu paisatge.

A més d'espais de natura, introduïts per l'home dins la ciutat, en moltes ocasions els parcs i jardins tenen uns valors culturals, històrics i artístics intrínsecs, que per si mateixos els fan extraordinàriament valuosos. És el cas del Parc Güell i dels jardins de la Universitat de Barcelona.

Segons les seves característiques, els parcs i jardins es divideixen en històrics, temàtics, urbans i forestals. Cada tipologia té una funció i, per tant, uns equipaments i serveis en funció dels seus usos específics

Parcs i jardins històrics

Molts tenen origen en jardins del segle XVIII, i la majoria van ser construïts o modificats quant a l'estructura que ha arribat fins als nostres dies entre mitjans del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Aquests parcs i jardins són una part molt important del patrimoni de les ciutats, no solament per la seva condició d'espai verd, sinó també perquè són un element viu del seu passat històric i cultural que permet conèixer-lo millor. També solen tenir un gran valor botànic, perquè generalment contenen molts exemplars, sobretot d'arbres, de dimensions i edat excepcionals. El Parc del Laberint d'Horta, els Jardins de Can Sentmenat i els Jardins del Palau de Pedralbes són tres dels jardins històrics que hi ha a Barcelona.

La seva fragilitat i la necessitat de preservar-los tal com són fa que a l'interior molts cops no hi hagi equipaments ni serveis amb unes funcions diferents de les destinades a conservar-los i contemplar-los. Són, doncs, llocs sobretot de passeig i d'estada.

Parcs i jardins temàtics

Són espais verds dedicats a unes espècies vegetals determinades, la qual cosa els atorga una important funció divulgativa i formativa en el camp de la botànica. En són un bon exemple els roserars.

Barcelona compta, actualment, amb tres jardins temàtics: el Roserar de Cervantes, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, dedicats a les plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques, i els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, dedicats a les espècies cactàcies i suculentes.

Aquests parcs i jardins són de col·lecció i pretenen afavorir un millor coneixement de les espècies a les quals estan dedicats, per la qual cosa tampoc no disposen d'equipaments ni de serveis destinats a usos que no estiguin vinculats al coneixement i la conservació de les plantacions.

Parcs i jardins urbans

Constitueixen els llocs d'esbarjo per excel·lència en contacte amb la natura dins les ciutats i molt propers als seus habitants. La seva aparició, cap a mitjan segle XX, és la més recent dins les trames urbanes i un element que actualment ja és una part essencial dels plans urbanístics.

Aquests espais verds són els més nombrosos i disposen d'equipaments i de serveis per a totes les franges de població, des dels infants fins a la gent gran. Generalment també disposen d'espais per a la pràctica d'esports o zones de pícnic, que permeten passar un agradable dia de lleure.

La vegetació també està pensada en funció d'aquests usos, amb arbres d'ombra en els llocs d'estada i parts diferenciades mitjançant tanques arbustives que permeten fer compatible el repòs tranquil amb els usos actius. Són, doncs, espais absolutament polivalents.

Són grans parcs i jardins urbans de Barcelona el Parc de Diagonal Mar, el Parc de la Trinitat, el Parc de l'Espanya Industrial i els Jardins de Joan Brossa.

Parcs forestals

Els parcs forestals generalment estan situats en els espais de comunicació entre la ciutat i el seu entorn no urbà. En aquest sentit, el cas de Barcelona és paradigmàtic, amb parcs forestals fruit de la penetració de la serra de Collserola dins la ciutat i amb parcs que estan situats a la falda de la muntanya de Montjuïc.

Acostumen a ser de dimensions considerables i amb una vegetació pròpia de les zones forestals, mediterrànies en el cas de Barcelona: boscos amb pins, alzines i un sotabosc riquíssim, tot i que moltes vegades espècies que no són pròpies dels boscos d'aquesta zona climàtica perquè han estat introduïdes amb criteris jardiners també hi tenen una presència important.

Són llocs plens de camins per passejar-hi, per fer-hi esport, perquè hi juguin els gossos, per anar-hi a passar el dia o a berenar en les àrees de pícnic i, a Barcelona, per gaudir des dels miradors d'excepcionals vistes de la ciutat. A Barcelona en són bons exemples el Parc del Guinardó, el Parc del Turó de la Peira i el Mirador del Migdia.

Jardins per a la biodiversitat

Els jardins per a la biodiversitat són espais dedicats de manera especial a la millora de la qualitat de l'hàbitat per a la flora i la fauna. En aquests espais es crea un nou ambient per afavorir la fauna mitjançant plantacions i la creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa.

Espais d'especial interès per a la biodiversitat

Els espais d’especial interès per a la biodiversitat estan formats per combinacions d’arbres, arbustos i herbes, plantats en un sòl ric en matèria orgànica i fauna edàfica, i ofereixen refugi i aliment a diverses espècies d’animals.

Flors que atrauen insectes pol·linitzadors, com les papallones, i fruits que nodreixen els ocells, especialment a l’hivern quan l’aliment escasseja i aquestes fructificacions constitueixen una part important de la seva dieta.

Pedres i troncs agrupats acullen insectes i sargantanes i en algun d’aquests espais s’hi troben els anomenats hotels per a la biodiversitat, que ofereixen llocs de nidificació especialment per a les abelles.

Jardins per a la biodiversitat

Els jardins per a la biodiversitat són espais dedicats de manera especial a la millora de la qualitat de l'hàbitat per a la flora i la fauna. En aquests espais es crea un nou ambient per afavorir la fauna mitjançant plantacions i la creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa.

Comparteix aquest contingut