La Primavera Fotogràfica va ser un certamen de caràcter biennal, iniciativa d’un grup de fotògrafs, galeries i centres culturals barcelonins per promoure la fotografia com a mitjà d’expressió. Era el primer pas per assolir una normalització cultural de la fotografia. Des de mitjan dels anys setanta i fins als primers anys vuitanta, va créixer l’interès per la fotografia, i a Barcelona es van crear algunes galeries de vida efímera. Una jove generació de fotògrafs va veure l’oportunitat de reivindicar la fotografia més enllà del fotoperiodisme i abordar la problemàtica del sector que no havia estat present al Congrés de Cultura Catalana del 1977. El seu model era el festival Venezia - La fotografia (1979) i el Mois de la Photo à Paris (1980). Es van crear les Jornades Catalanes de Fotografia (1980) i les seves conclusions van marcar el camí cap a aquest certamen. La possibilitat d’acollir la col·lecció de Sam Wagstaff a la Fundació Joan Miró en el marc de la primera edició va donar un to internacional al festival des de bon inici, que es va expandir per tot Catalunya, i el Departament de Cultura de la Generalitat va liderar la iniciativa. Han passat 42 anys des de la seva creació i 20 des de la seva desaparició, però el seu llegat documental és immens i calia mostrar-lo pel gran èxit de participació que va assolir de les institucions públiques, entitats privades, galeries i escoles d’art d’arreu de Catalunya al llarg de les seves dotze edicions.